Aconseguir ser una llegenda com a entrenador no és fàcil: fa falta pràctica, valor, confiança amb els jugadors i familiaritat amb els aficionats. Per això, hui és un dia trist per als aficionats del València CF: la llegenda Roberto Gil ha mort aquest divendres als 84 anys després d'una llarga vida lligada al club.
Roberto Gil, nascut a Paterna en 1938, va començar a jugar a futbol en la localitat valenciana de Riba-roja de Túria. Als 18 anys, va arribar al Mestalla i Otto Bumbel li va donar l'oportunitat amb l'equip de primera divisió l'11 de juny de 1959. Gràcies a això, el jugador va assolir dues Copes de Fires (1962 i 1963) i una Copa de Generalíssim, que la va alçar com a capità de l'equip en 1967.
Migcampista defensiu, sempre va dir que la seua major virtut era la "intel·ligència tàctica". En les seues dotze temporades com a futbolista del club de Mestalla, des de 1959 a 1971, va jugar un total de 300 partits oficials (2010 de la Lliga, 56 de la Copa i 24 en competicions europees), en els quals va anotar un total de 35 gols.
No obstant això, la seua etapa com a jugador va acabar en la temporada 70-71 a causa de les lesions i pel relleu generacional. Tot això va portar al fet que passara de ser un futbolista a ser un home de club. Quasi deu anys després, va ser entrenador del València CF durant les temporades 1983-1984 i 1984-1985. A més, també va dirigir al Llevant, Castelló, Gandia i Jaén, a més de treballar com a secretari tècnic en els 80 amb Arturo Tuzón com a president.
Es va desvincular del club a mitjan 90, però va romandre sempre prop de l'entitat des dels veterans i com a comentarista en el canal públic valencià Canal 9 al costat de Paco Lloret. A més, la seua casa era un xicotet museu dedicat al València CF amb fotos emmarcades des de 1939 fins a l'actualitat. Allí, envoltat de la calor del club, es va apagar la vida d'un de les majors llegendes del club.