Acabat el mercat de fitxatges, la presidenta i el director esportiu van aprofitar la presentació de Mangala i Garay del divendres passat per a respondre preguntes incòmodes, segurament les últimes que rebran sobre alguns temes. La roda de premsa, dedicada a l'arribada dels dos defenses, va servir per a llimar asprors en temes com el Cas Alcácer, el probable fitxatge de Gonçalo Guedes per al mercat d'hivern (descartat per Suso), les eixides i incorporacions —pressupostades o no—, les despeses i guanys i el paper de l'agent Jorge Mendes en els moviments d'aquest estiu.
En la conferència, es va parlar per última vegada d'Alcácer i de la clàusula que, més enllà de l'afecte per l'escut, ho mantenia unit al Valencia; d'aquesta clàusula el Barcelona va pagar menys de la meitat, suma que no es va respectar. Suso solament va explicar que la decisió d'anar-se va ser del jugador i que les clàusules estan fetes pel mercat, sense donar lloc a més interpretacions. No obstant això, Layhoon Chan va aprofitar el moment per a esplaiar-se amb profunditat sobre el fet, reconeixent que Alcácer pràcticament li va pregar que consideraren l'oferta dels blaugranes.
Un passat amb antecedents
Tot indica que les preguntes dirigides a Suso i Layhoon Chan van donar certa justícia a aquella fracció valencianista que encara dubta sobre l'actuar dels directius i no es conforma amb l'arribada de nous referents, com Nani, Garay o Mangala, sense poder oblidar la partida de Paco Alcácer. Tenen antecedents per a desconfiar de la política dels qui han dirigit el club aquests últims anys, ja que hi ha casos recents que evidencien decisions polèmiques, com la partida de Otamendi al Manchester City per 45 milions d'euros a l'agost de l'any passat. En el seu moment, l'argentí, juntament amb Mustafi (ara també en el futbol anglés), va conformar una de les millors parelles de centrals de la temporada 2014-2015. Aleshores, per què es va anar?
Remuntant-nos més enrere, segueixen quedant clars els orígens de les molèsties de l'afició. Cal recordar el cas de Mendieta, qui va estar en el club per nou temporades, aconseguint una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i dos finals de la Champions, en els quals van anar temps millors per als blanquinegres. El migcampista va ser transferit a la Lazio per 7500 pessetes (48 milions d'euros), convertint-se en un dels jugadors espanyols més cars de l'època i deixant un indubtable buit en els valencianistes.
Amb això, és necessari parlar de Mijatovic? Va vestir la samarreta del València entre 1993 i 1996. En la temporada 1995-1996 fins i tot va arribar a ser considerat el millor jugador de la Lliga. Però alguna cosa va passar... El serbi va rebre una oferta del Real Madrid i la va acceptar, després de prometre una vegada i una altra que no deixaria l'equip. Una altra decepció per als del Mestalla.
Queda clar que no es pretén culpabilitzar als jugadors. Estos tenen el dret de cercar millors horitzons. Així i tot, tenen els clubs la facultat i les armes per a retenir als seus mites i promeses? Així sembla, i és això justament el que no han fet els cervells administratius del València, conformant-se amb prevaldre en bastants ocasions els diners per sobre el fet de sentir dels seus seguidors.
Una butxaca que pesa prou
A més, Chan i García Pitarch es van referir als ingressos que va rebre el club aquest estiu, amb Gomes i Alcácer com els fitxatges més cars (tots dos amb rumb al Barcelona). Per a prendre en compte una sola estadística, el Valencia va ser l'equip espanyol que millor balanç econòmic pot fer després del mercat de fitxatges. Va gastar solament 10 milions d'euros, però van entrar quasi 103 mil milions.
Sense anar més lluny, la gestió de Peter Lim i de la presidenta Layhoon Chan no té contents als nostàlgics que van veure a un equip que va arribar a grans instàncies i es va portar reconegudes copes a casa. Ja es va anar Mustafi a l'Arsenal i Alcácer al Barcelona, dos grans referents que amb els seus fitxatges van deixar en les butxaques del club una suma que a ulls dels aficionats podria significar més i millors fitxatges.
Així es va referir al tema la presidenta: "No és veritat que tenim molts diners en la companyia després de les vendes. Aquestes vendes es fan de forma diferida. Quan vam voler comprar a jugadors que molts equips volien, ens ha requerit pagar més que altres clubs", va afirmar Layhoon Chan, desmentint la bona bonança del club després del mercat de fitxatges. "Estaríem feliços que hi haguera cent milions d'euros en el banc, però desgraciadament en el banc no hi ha eixos diners", va confessar sentidament.
Per la seua banda, Suso es va referir al rol de Jorge Mendes en l'eixida de André Gomes i l'entrada de Garay i Mengala, tancada en una setmana que per al director esportiu va ser convulsa, però amb un final feliç: "Sense l'ajuda d'ell aquestes operacions no s'hagueren pogut dur a terme", va dir. Al mateix temps, es va mostrar satisfet amb els últims moviments del Valencia en el mercat: "Cadascun dels jugadors ha sigut el primer target de cadascuna de les posicions de les quals estàvem cercant", va concloure.
Malgrat les versions de la direcció, sens dubte tots volen que l'equip che comence per fi a mostrar els seus fruits. El primer objectiu: eixir del final de taula i pujar en la classificació, alguna cosa que implicaria els primers rostres satisfets i la renovació de la confiança per part de l'afició. De manera que el partit del Betis del pròxim diumenge és el pròxim escull a superar.