A la Comunitat Valenciana, les diverses modalitats del joc de la pilota s'han mantingut al llarg dels anys. Així, el Raspall i l'Escala i Corda són les modalitats que compten amb un gran nombre de jugadors professionals, i que coexisteixen amb el Frontó valencià, la Galotxa i les Llargues, que també presumeixen de nombrosa afició. No obstant això, la pilota valenciana també es nodreix d'altres modalitats que encara continuen vives com el Joc Internacional, les Galotxetes o el Frontó amb frares.
Jugada des de temps immemorials, la pilota valenciana s'ha mantingut viva al llarg dels segles. Però, quins van ser els seus orígens? De la mà del sociòleg de la Universitat de València, Víctor Agulló, però també de l'experiència contada a través de l'expilotari Rovellet, emprenem un viatge per a descobrir el passat, el present i el futur d'un dels esports més antics, però també més practicats al voltant del món: la pilota.
"A diferència dels esports moderns, que provenen de finals del segle XIX, la pilota té més de set segles d'història". Pobles tan diversos com els egipcis o els japonesos ja la practicaven, i encara que existeixen referències d'una forta presència en l'antiga Grècia i a Roma, on, a més de ser recomanada com un exercici més que saludable per a totes les edats i condicions, es van arribar a fundar associacions i federacions de competició, la veritat és que no seria fins a l'arribada de Jaume I El Conqueridor a terres valencianes quan apareixeran les primeres referències a la pilota valenciana.
"La primera evidència que, en el regne de València, es juga a la pilota, la trobem l'any 1250, a Alcoi. De fet, existeix una crònica, de quan Al-Azraq ataca la ciutat, en la qual es parla d'una plaça anomenada 'El jugador de Pilota'. Majoritàriament, les hipòtesis se centren que el joc de la pilota valenciana deriva del francés, i que van ser els mateixos que van acompanyar a Jaume I en la conquesta els quals la van portar a València. És cert que altres investigadors apunten al fet que podria provenir del Magreb, del Nord de França, però la majoria apostem més per la primera hipòtesi", explica el sociòleg Víctor Agulló.
"Les majors manifestacions de València han sigut per a demanar que no es prohibira la pilota valenciana"
La seua pràctica va córrer com la pólvora. El secret? Un joc sense distincions. "Ho jugava des de la noblesa fins al poble". I tal va ser la seua omnipresència i popularitat que el 14 de juny de 1391, el Consell General de la Ciutat de València va fer públic un bàndol prohibint la seua pràctica, en considerar-la un factor d'agitació social, que també es va estendre a altres ciutats com Castelló, Alcoi o Gandia. No obstant això, aquesta prohibició no va afectar la pilota valenciana que, malgrat les multes i sancions, va continuar gaudint de bona salut uns quants anys més.
"Poca gent ho sap, però les majors manifestacions de València han sigut per a demanar que no es prohibira el joc de la pilota valenciana. Que la gent jugara, i no treballara, no estava bé vist per les autoritats. En el segle XIV, ho van intentar, però no ho van aconseguir. Així i tot, no va ser l'únic intent. Han hagut molts més al llarg de la història de la pilota valenciana", recorda Agulló.
Les llums i les ombres de la pilota valenciana
Alberto Arnal Navarro 'Xiquet de Quart' en el Trinquet de Pelayo (1947)Del segle XIX es diu que va ser el segle d'or de la pilota valenciana. Una època de màxima esplendor, que es va traduir no solament en l'augment del nombre de trinquets a València, sinó també en l'augment de l'afició i de grans partides liderades per jugadors de gran envergadura que van passar a la història, i que romanen vius en la memòria dels aficionats de la pilota valenciana.
Nel de Murla, Juliet o Rovellet van ser alguns d'aquests herois populars, que es van convertir en autèntiques estreles d'un esport que es trobava en plena expansió. I, ací, en el trinquet de Pelayo, tota una institució nascuda en el segle XIX, testimoni d'insuperables partides, i sota les fotografies dels grans de la pilota, parlem amb l'expilotari Rovellet.
Amant d'aquest esport des de ben xicotet, va emprendre una carrera estel·lar en el món de la pilota, potser, seguint els passos del seu pare. "El meu pare era pilotari professional, i jo passava molt de temps ací, en el trinquet. Ja als 14-15 anys, vaig començar com a professional en aquest món, encara que sense llicència ni res", somriu mentre se li il·luminen els ulls en recordar tota una vida dedicada a la seua passió: la pilota. "Va ser una època molt bona a la qual encara no hem pogut tornar. Ara, s'ha començat a recuperar, però costa molt". I és que aquests anys daurats es van anar apagant per a donar pas a una època d'ombres.
"Les classes altes valencianes reneguen de la pilota i abracen els nous esports"
"Tot canvia en el segle XX. La industrialització; l'expulsió dels carrers per la presència, cada vegada major, de vehicles; l'entrada d'esports estrangers amb aires moderns; i la deserció de la burgesia van generar que es començara a associar la pilota amb el rural", apunta Víctor Agulló. "Les classes altes valencianes, a diferència de les basques, reneguen de la pilota, i abracen els nous esports". Un canvi d'època que relega a la pilota, deixant a un costat, també, les arrels i la tradició valenciana.
No obstant això, la foscor estava per arribar. "En els anys 60 és quan passa el pitjor. Es comença a desprestigiar a la pilota valenciana, creant com una espècie de llegenda negra que l'associa amb un esport rude i que blasfema". Després de la Guerra Civil, amb l'arribada del franquisme, la pilota valenciana torna a patir un fort revés. "A més de l'increment del trànsit rodat, les noves construccions o la decoració a les botigues, és a dir, eixa transformació social i urbanística que van afectar la pràctica de la pilota als carrers, amb el règim de Franco es va perseguir obertament tot el relacionat amb aquest món".
"Van començar les multes per jugar a la pilota o parlar en valencià"
D'aquesta manera, no solament es van començar a considerar els trinquets com a llocs poc recomanables per als valencians catòlics, sinó que va començar a proliferar un menyspreu cap a les arrels populars valencianes entre les quals s'incloïa l'ús de la nostra llengua. "La gent catòlica no volia relacionar-se amb aquest esport perquè, segons les seues creences, era un esport on es blasfemava i, per descomptat, es parlava en valencià. Les classes altes li van girar l'esquena i, de fet, van començar les multes per jugar o parlar en valencià". Aquests intents de prohibició van fer mossa en la pràctica de la pilota, però no l'esperada. "Es continuava jugant als carrers dels pobles i en els trinquets, on la prohibició de parlar valencià no va fer efecte, i van passar a ser un nucli important de resistència".
Partida de pilota als carrers
Amb l'arribada de la democràcia, la situació canvia dràsticament. "No solament es torna a fer valdre el valencià i la riquesa lingüística que aporta, sinó que va tornar a sorgir eixa ànsia per tornar als orígens i recuperar la nostra història i el nostre patrimoni". I en aquest moment de recuperació, sorgeix la figura de Paco Cabanes 'El Genovés'. "Va ser el primer pilotari de masses que transcendeix en tot l'àmbit de la pilota pel seu carisma. Va ser un autèntic fenomen, capaç de desafiar a qualsevol jugador". La pilota valenciana ressorgia de les cendres gràcies a la figura d'aquest mític pilotari, que va tornar a omplir els trinquets i a portar de tornada a una afició perduda.
A més, "la constitució de la Federació de Pilota Valenciana també contribueix a aquest ressorgir de la pilota. Es van començar a organitzar tornejos oficials, a construir instal·lacions i, fins i tot, es va començar a visibilitzar aquest esport amb la creació d'escoles, que també han sigut les encarregades de mantenir viva la tradició", conclou el sociòleg Víctor Agulló.
Els grans pilotaris
La pilota valenciana, l'ADN de Bankia
Una història repleta d'alts i baixos forma part de l'ADN de la pilota valenciana. Una lluita incansable per mantenir a flotació un esport que és molt més que això. És identitat valenciana, és cultura i és història. A poc a poc, la pilota ha anat renaixent, gràcies també als pobles que, durant anys, han preservat la tradició i que, en l'actualitat, continuen nodrint aquest esport amb professionals."Hem estat sempre al costat de la pilota valenciana, i ens queda per davant molt recorregut"
Però, també, gràcies al treball incansable de la Federació de Pilota Valenciana; a les institucions públiques, que han introduït recursos per a poder ensenyar aquest esport a les escoles; i a les institucions privades, com Bankia, que han donat suport a aquest esport tan nostre mitjançant el patrocini. Bankia manté un compromís històric amb la pilota, és més, "forma part de l'ADN de la nostra entitat" i, per això, un any més han renovat el seu compromís, patrocinant competicions de primer nivell per a les quals, pràcticament, han doblegat la quantitat econòmica que aporta a les competicions que patrocina.
Així, Bankia patrocina els dos campionats professionals de pilota, la lliga i els individuals, tant d'"escala i corda" com de "raspall", i les competicions femenines, la lliga i l'individual "d'Elit de raspall".
"Hem estat sempre al costat de la pilota valenciana, i ens queda per davant molt recorregut. Volem donar suport també a les grans esportistes perquè, només així, aconseguirem respondre a la realitat d'aquest esport a la Comunitat Valenciana, i continuar assegurant l'avenir d'una pràctica esportiva que vertebra tot el territori", explica Rosa Piqueras, Directora Comercial de la Direcció Territorial de Castelló i València de Bankia. Una clara aposta institucional que, a més de continuar afermant aquest esport en la societat valenciana actual, també contribueix a assegurar un futur carregat de bones expectatives per a la pilota valenciana.
Rovellet, expilotari
L'entrada de la pilota en els col·legis; la presència de les dones, cada vegada major, en aquest esport; o la inclusió de persones amb diversitat funcional que, com explica Víctor Agulló, "han aconseguit millorar la seua qualitat de vida i la seua sociabilitat gràcies a aquest esport" són símptomes que a la pilota valenciana encara li queda molt futur al davant.
Companyonia, solidaritat i la noblesa de ser el teu propi jutge són atributs que han acompanyat a aquest esport des dels seus orígens. Un esport que encara manté encesa la flama perquè com diu Rovellet "la pilota pot haver passat per períodes de crisis, però és innata. Per això, tinc clar que la pilota mai pot desaparéixer perquè és del poble, i és el poble".