[match id=470 template=futbol]
Voro finalment va posar a Munir per dreta, a Nani per esquerra i a Zaza al mitjà. El xilé Fabián Orellana va jugar de migpunt per a apuntar les pilotes cap avant i sorprendre a l'equip de Valverde.
Des del primer minut l'Athletic va tenir el domini de la pilota, però el Valencia va començar a recuperar la pilota amb astúcia i va tenir als 4' la primera aproximació de Zaza, que va intentar posar el gol a la dreta d'Iraizoz. D'ara endavant solament van arribar els blanquinegres a l'àrea dels lleons avançant les seues línies i posant la seua confiança en Alves, que va parar un tir de Lekue als 12'.
Als 13' Orellana, d'excel·lent primer temps, va colar un baló amb una passada excel·lent a Nani, que va definir amb la cama dreta per a confirmar el ben que ho feien els locals en els minuts de l'inici.
La defensa valencianista no va tenir major treball gràcies a un Mangala que des de fa algunes jornades ve mostrant el seu poder a l'hora d'eliminar les desintel·ligències. Al costat de Enzo, molt encés, va ser el més present en les zones més baixes del camp; calia contenir l'avanç de l'Athletic al voltant de la primera mitja hora.
Fins i tot Zaza llevava pilotes en la dinàmica que tenia al conjunt del Túria, molt armat en totes les seues línies. Després d'una combinació frustrada entre este i Orellana per a superar al porter basc, el Valencia va aparéixer amb Munir, qui li la va donar de nou a Zaza perquè l'italià fora el protagonista del 2-0 al final del primer temps i provocara l'algaravia d'un Mestalla que per fi veia bon futbol.
En el segon l'Athletic va eixir a remuntar, però els de Voro van posar obstacles amb la seua inamovible configuració. Així, Valverde no va voler estalviar més i va cremar les seues naus manant al camp a Aduriz i Iñaki Williams. Tanmateix, cinc minuts després el seleccionat espanyol eixia lesionat i aplaudit per Mestalla deixant al seu equip amb deu.
El Valencia va guanyar coratge amb la seua superioritat numèrica i a través de Nani i Orellana, entenent-se molt bé, van intentar fer el tercer a uns lleons decaiguts per la mala sort i l'impecable —i inèdit— joc del rival. Mentre el segon semblava un temps de descans per a l'equip local, Voro, com a gest de confiança, va traure a Enzo i va posar a Soler, tots dos aplaudits per l'afició. El mateix va fer amb Montoya i l'ingrés de Cancelo, així com amb Bakkali i Orellana. El xilè va tenir un partit exemplar aquesta vegada.
De principi a fi, des d'Alves a Zaza, el Valencia va superar amb estratègia i ordre a un Athletic esgotat que en la teoria arribava com a favorit per a aprofitar el mal moment valencianista. Un concepte que potser passarà de moda si els blanquinegres. segueixen fent partits com a este.