[match id=334 template=futbol]
Un partit relevant per a tots dos, encara que la necessitat dels granadins va ser molt més potent abans i després del començament. Els d'Alcaraz encara marxen últims en la classificació i viuen una de les seues pitjors temporades.
El Valencia va començar molt bé el partit en tancar les portes d'eixida del Granada des del primer moment. Intents de Nani i Cancelo quasi van propiciar l'obertura del marcador, però en els primers 30 minuts no va passar gens per a emmarcar.
Després del descans, el conjunt del Túria va continuar amb la seua dinàmica de dominar les bandes i suportar els contraatacs del Granada. Però en esta fracció es va afegir un ingredient més: Munir i atacs pel centre. L'obligació: remuntar.
Nani també va eixir per a canviar les coses al segon temps. Al cap de 47 minuts va combinar molt bé amb Parejo i va sobrepassar a Ochoa per a marcar un gol necessari que va donar ànims als valencianistes. Des d'eixe moment les coses van canviar i l'equip de Prandelli va dominar en totes les zones.
No obstant això, el partit va començar a apagar-se —Prandelli va decidir traure a Nani per Munir— i no per l'esforç d'un Granada que va desaparéixer del camp de joc, sinó que per la falta de concreció per part dels valencianistes, que guanyaven el port amb els seus centres des d'esquerra i dreta.
Quan solament quedaven 8 minuts l'equip blanquinegre es va acostar a la remuntada per mitjà de Bakkali però Ochoa va buidar el tir amb els seus últims recursos. Va ser l'última oportunitat per als locals, ja que després el partit sol va ser pauses i més pauses i un Granada que, pel que sembla, es conformava amb l'empat.
Dissabte que ve el Valencia viatja al Sánchez Pizjuán per a enfrontar a l'enlluernador Sevilla de Sampaoli. Una prova difícil en un moment encara més difícil.