[match id=368 template=futbol]
L'equip che arribava a este partit amb dues baixes importants. Enzo Pérez i Nani són junts el motor del migcamp i la davantera d'este València quan es tracta de conduir la pilota a la porteria contrària a la recerca del gol.
Com a compensació l'equip valencianista va eixir amb Munir El-Haddadi en la titularitat, alguna cosa que el jove reclamava fa diversos partits. Al costat de Medrán, en la summa i la resta Prandelli va preferir apel·lar a la joventut en consideració de les absències.
La intensitat va ser la protagonista al principi del partit; el primer gol va ser obra de Fornals, que va rebre la pilota a l'entrada de l'àrea gran i la va empalmar per a véncer a Alves. Solament van passar tres minuts perquè Rodrigo, que portava bastants partits en la discreció, empatara el partit després de rebre un tir de falta de Parejo.
Des d'eixe moment el Valencia es va pujar a eixa intensitat del duel i la va fer seua. Abdennour defensava molt bé i fins i tot feia luxes, mentre Garay i Mangala s'alternaven per a complir les seues funcions cada vegada que s'acostaven els andalusos amb perill.
El responsable de la gesta del segon gol, al cap de 34 minuts, té com a nom Dani Parejo. El capità dels blanquinegres va arrancar per la banda dreta, va centrar cap a dins i la va deixar a Medrán, que amb un just tret va aconseguir el 2-1. Els jugadors se'n van anar al vestuari per primera vegada en molt temps amb el marcador a favor seu.
El Valencia va eixir al segon temps amb l'obligació de mantenir els nombres immòbils, mentre que el Málaga va intentar tancar-los en la seua pròpia àrea per a bloquejar les seues arribades. L'entrenador va reaccionar amb la inclusió de Gayà per Siqueira, que no va tenir un bon primer temps i no mostrava senyals de reivindicar-se.
Juande Ramos va decidir ingressar a Duda per a aconseguir atacs i empatar el partit. No obstant això, cap d'estos canvis va produir una diferència substancial en un xoc que es va estancar en l'ansietat dels dos equips. Així, va entrar Fede Cartabia al camp perquè isquera Parejo, un que fa molt no eixia substituït.
Quan quedaven quinze minuts els porters de tots dos equips no patien perills evidents, de manera que la dinàmica de faltes i pauses per part de l'arbitre Iglesias Villanueva conduïa el partit sempre al centre del camp.
Al final, el Málaga va reptar a l'equip del Túria a buidar una vegada i una altra el baló de la seua àrea amb més córners consecutius dels quals podia suportar... i patir. De manera que els va patir i no va poder amb el setge fins a l'últim minut, perquè Fornals la va prendre i va provocar un inversemblant 2-2.
A més que el Valencia no va arribar ni una sola vegada, la defensa no va aconseguir mantenir els últims minuts amb psicologia i va fallar novament més enllà de la satisfacció trunca de Prandelli. A punt de ser un partit que podria haver-se guanyat, va ser un que es va empatar.