[match id=164 template=futbol]
Un partit amb molt context. Voro es va asseure en la banqueta per última vegada des que haguera de prendre l'equip després de l'eixida d'Ayestarán fa tres setmanes. Mentrestant, en algun lloc de la llotja, Prandelli, el nou entrenador, mirava les accions dels seus nous jugadors. L'italià va signar fins a juny del 2018 i ara té la tasca de pujar el Valencia cap al més alt.
Els del Cholo van arribar a Mestalla amb les mateixes armes que van mostrar en Champions contra el Bayern: el seu joc defensiu va ser impressionant. Més enllà d'un parell d'arribades, el perill de la davantera blanquinegra es va quedar en la insuficiència en la major part del duel.
El Valencia, no obstant això, va començar amb el domini, sobretot en els últims quinze minuts del primer temps, ja que en els primers moments cap dels dos conjunts va arribar de manera ostentosa. Mangala i Aderllan Santos van sufocar els intents de Gameiro i de l'espectacular Griezmann, probablement un dels millors jugadors de la Lliga en aquest moment.
Tanmateix, el joc dels xe va ser més vistós en els últims minuts de la primera part. En un partit sense descans, l'Atlético va apostar al contraatac i va aconseguir provocar un penal als 44'. Griezmann es va encarregar, però Alves va atrapar el balón alhora que el Mestalla explotava per a donar-li ànims al seu equip de cara al segon temps.
Després del descans, els de Voro van exercir pressió i van tallar les passades dels visitants. Santi Mina, que no va fer un bon partit, va entrar per Cancelo per a incrementar el joc ofensiu i intentar marcar. Amb moltes ganes d'emportar-se algun punt i amb diversos córners a favor seu, els del Túria s'esforçaven a cada pilota. Però la muralla de Simeone no permetia que obriren el marcador.
El partit va guanyar violència amb el pas dels minuts; Clos Gómez cobrava a vegades, però no sempre que corresponia. Al mateix temps que col·laborava arrere amb i participava dels rebutjos defensius, Mangala es va ressentir i també Enzo Pérez i Nani, qui va haver d'eixir quasi al final del partit per un problema muscular.
Als 63' Griezmann va aconseguir l'obertura del marcador immediatament després de l'entrada de Fernando Torres, un que va aportar tot just va tocar el camp. Diego Alves semblava a punt d'apagar el foc però després de rebots i desconcentracions defensives no va poder i el francés va fer el 0-1. El brasiler no pot fer-ho tot.
En consideració que estava jugant contra el seu exequip, Suárez es va esforçar i va fer un bon partit... fins que va cometre el segon penal del partit als 68'. Un altre penal atallat per Alves, que engrandeix la seua llegenda i buida tot dubte.
En entrar Bakkali i Munir, el Valencia es va elevar a l'àrea contrària per a, almenys, intentar empatar. Quan els continus centres llargs des de l'esquerra no aconseguien la seua destinació, Gameiro es va arrancar per la dreta aprofitant un contraatac i va batre al porter brasiler. El 0-2 definitiu i el final.
Contra un Atlético invicte, una plantilla desbordant de grans jugadors i una defensa fortíssima i difícil de trencar, el Valencia —digne de principi a fi— va ser anul·lat i va perdre en el Mestalla.
El cap de setmana vinent hi ha partits Fifa, per la qual cosa Prandelli tindrà el temps suficient per a prendre en el bon camí a un equip que segueix amb només 6 punts en la classificació.