El Valencia desperta del malson

El Valencia va arribar obligat a sumar a l'estrena de Voro en el Mestalla, un interí que no es veu per primera vegada en aquesta situació. Oblidat Ayestarán, l'equip carregava amb l'obligació d'alçar els seus ànims i aconseguir resultats per a no continuar amb l'infern vergonyós del final de la classificació.

Pellegrino va enviar a l'Alavés sense la defensa de cinc tradicional dels últims partits. Amb una defensa de quatre jugadors, demostrava que volia guanyar sense situar-se arrere contra un equip que sabia tocat pels esdeveniments.

En els primers 15' del primer temps el conjunt del Túria es va veure molt menys ansiós que en els últims duels contra el Betis i l'Athletic. Gaudia de la possessió del baló i no deixava jugar als de l'Alavés que, malgrat el seu atreviment, cercaven el domini del migcamp esperant per a colpejar en el moment just.

Mentre avançaven els minuts es veia als locals perdent i recuperant la pilota successivament, però no hi havia perill en cap de les dues àrees. Els bascos són un equip tranquil i calculador, però va perdre els estreps als 28', quan Laguardia va agarrar sense voler-ho un centre perillós i va inaugurar el marcador amb un desafortunat gol en pròpia porta.

Nani va ser una bomba a punt d'explotar en tota la primera part, mentre Enzo comandava com un mariscal i Mangala es convertia en un pilar ferm que es necessitava fa temps. Amb bon funcionament i solidaritat entre els jugadors, l'equip mantenia l'agressivitat que li donava Ayestarán, però aportava més intel·ligència. No obstant això, els pupils de Voro es van relaxar i va arribar l'empat amb una cabotada precisa de Toquero abans del final.

El Valencia va eixir a cercar el partit després del descans. L'entrenador interí va fer entrar a Santi Mina per Rodrigo en una segona part molt més violenta que els primers 45. Quan quedaven 25 minuts va desaparéixer el perill i començaven a aparéixer les ombres sobre el Mestalla, va eixir un Medrán agotat per Cancelo, que li va donar més joc al conjunt che.

Si bé el segon temps va tenir imprecisions i ansietat per part de l'onze valencianista, l'equip seguia mostrant un poc de seguretat davant els de Vitòria. Aquests, pel seu costat, van decidir construir una muralla per a aguantar l'empat. El Mestalla es desesperava i alternava entre el silenci sepulcral i el suport als seus colors.

Quan la cita quasi acabava, Bakkali, que va entrar per a canviar les coses, va rebre una falta en un dels vèrtexs de l'àrea i l'àrbitre va marcar penal. L'encarregat? Dani Parejo, un home que va tornar a guanyar-se a l'afició marcant amb un tir que evidencia la seua història i experiència entre les graderies taronges. 2-1.

En un partit discret els blanquinegres van demostrar estabilitat i efectivitat. Amb això, Diego Alves fins i tot va rebre groga després de tardar molt en un servei; el porter que quasi va partir no volia patir en els últims minuts.

En la conferència de premsa, un Voro satisfet —que també estarà en la banqueta la pròxima jornada— va asseverar que l'equip pot fer-ho molt millor i li va agrair sobretot al 10 valencianista: "Em va agradar la decisió i la personalitat de Dani Parejo en tirar el penalti", va confessar.

L'afició dóna la benvinguda als primers tres punts d'un Valencia que per fi desperta després d'una letargia que semblava eterna. El planter i l'entrenador solament han d'esperar al diumenge per a sumar contra un Leganés que ahir també va celebrar després de superar a domicili al Deportivo La Coruña.