La ciutat de València ha acollit aquest mes de juny el primer torneig WTA 125 de la història a la Comunitat Valenciana. Un esdeveniment esportiu de tal magnitud que posiciona a la capital del Túria com un destí referent en el panorama tenístic internacional.
Així, la gran promotora d'aquest Torneig BBVA Open Internacional València, Anabel Medina, ens compta a una entrevista les seues sensacions després de la celebració d'aquesta competició, així com fa un balanç del panorama tenístic tant nacional com i internacional i el seu paper en els últims anys com a empresària referent en aquest sector.
Què ha suposat per a tu organitzar el Torneig de l'Open International de Tenis de València? El balanç és positiu?
Ha sigut, com tots els anys, un repte. Ser la promotora i directora d'un esdeveniment d'aquestes característiques suposa molta faena, no sols de la setmana que veu tothom, sinó dels 365 dies de l'any, ja que hi ha molta faena darrere. D'altra banda, estic molt contenta i el balanç ha sigut molt positiu. Era un repte difícil perquè hem saltat de categoria i de circuit, per tant, les exigències eren majors, però al final el resultat ha sigut molt bo
Heu aconseguit els objectius que vau marcar abans de començar el torneig?
Sí, sens dubte. Sempre hem anat amb peus de plom però ferms. Ha sigut una evolució més ràpida del que jo esperava, però quan t'envoltes de bons professionals com és el cas de la unió amb Tennium per a portar el projecte avant, ha sigut tan bona que hem pogut consolidar el torneig abans de l'esperat.
A nivell personal, què és el que més t'ha fet il·lusió a l'hora de preparar aquest torneig?
Per a mi hi ha dues coses que m'han donat molta satisfacció en el torneig. Primer, que les jugadores estan tenint unes paraules molt positives de cara a l'organització, ja que, com jo també he sigut jugadora sabem enfocar-ho cap a aqueixa direcció, com per exemple que l'hotel siga a prop, bona zona d'entrenament... Hem treballat intensament en això. I, d'altra banda, veure les graderies plenes, és a dir, veure la resposta del públic valencià que veurà WTA Tenis. Per a mi són els dos objectius més importants.
Quan va acabar el torneig, vas posar en el teu compte personal de Twitter que l'any que ve barallareu per a fer-lo millor. Això significa que continuareu barallant perquè es puge de rang?
Enguany ens hem adonat que organitzar un WTA 125 és un treball més exigent que l'ITF, per la qual cosa ha sigut un repte més fort i hem acabat esgotats, ja que volem fer-ho de la millor manera possible. Sí que estem capacitats per a aquest rang, però sempre cal continuar treballant. Mínim uns anys més per a assentar-se i mirar més enllà de la part esportiva, ja que el resultat esportiu ha sigut molt més que positiu. Mai ens tancarem a continuar creixent, però hem de ser conscients dels passos que cal continuar donant.
Què significa per a València el fet d'albergar competicions tan importants com aquest Torneig de l'Open International de Tennis de València o la Copa Davis anunciada recentment?
Sobretot, a nivell de posar a València en el mapa d'esdeveniments esportius rellevants, que ja el porta demostrant durant molts anys, ja que és una ciutat que li agrada albergar esdeveniments d'aquestes característiques. Això és una consolidació del que és València: una ciutat que rep l'esport amb els braços oberts. De cara a nosaltres, aconseguir un repte com aconseguir ser el primer WTA 125 femení de la història de la Comunitat Valenciana. La Comunitat Valenciana havia albergat esdeveniments de xics molt importants, però de xiques en aquestes categories mai abans ho havia fet. Posicionar en el mapa València en els esdeveniments femenins també et dona un impuls a una ciutat que secunda tant els esdeveniments masculins com femenins.
"Mai ens tancarem a continuar creixent, però hem de ser conscients dels passos que cal continuar donant"
Després d'haver albergat aquest torneig, en quin estat veus la pedrera del tennis femení espanyol i valencià?
Jo crec que estem en un dels millors moments, històricament crec que mai hi havia hagut quatre jugadors entre els deu millors tenistes del món (dos xics i dues xiques) i després tots els jugadors que segueixen el seu deixant. Un dels objectius del torneig també és fer costat a les jugadores valencianes, com el cas de Leire Romero, que li vam donar una invitació per a la fase prèvia, la va superar i després va guanyar un partit de la categoria 25.000. Això demostra que l'objectiu del torneig és bo perquè intenta fer costat a totes les jugadores i serveix trampolí per a desenvolupar la seua trajectòria professional. Un altre cas és el de Martina Trevisan, que l'any passat va guanyar el nostre torneig i enguany no va poder vindre perquè estava jugant les semifinals del Roland Garros. Crec que esdeveniments d'aquestes característiques són molt importants per a impulsar tant el tenis espanyol tant masculí com femení. I hui dia el tenis espanyol té una salut molt bona i està consolidat.
Com ha canviat el tenis femení dins de la pista des que tu et retirares de l'àmbit professional?
Està tenint molta més repercussió i això crea espills en els quals fixar-se, el fet que tinga més visibilitat els assoliments de Muguruza, Sara Sorribes, Paula Badosa entre altres, tinga més impacte mediàtic. Això fa que l'aficionat s'enganxe més a l'esport. Abans aquest tipus d'assoliments quedaven una mica en l'oblit, i, no obstant això, ara en seguir les seues carreres fa que l'esport puge en la seua repercussió, siga major i genere més patrocinis, inversió, ajudes, millores del circuit... Sempre he dit que vosaltres (la premsa) sou els responsables que s'escriga les històries de les jugadores que fan grans resultats i, a partir d'això, s'ajuda a la visibilitat de l'esport i això ajudarà al fet que l'esport cresca més o menys.
Per què creus que succeeix que una número u pot caure en fases prèvies a les finals? Creus que és una qüestió a nivell mental?
Jo crec que és per dos motius. Un és perquè el tenis femení ha crescut moltíssim, ja que tot està molt més igualat. És a dir, hui dia o estàs molt bé mentalment per a afrontar cada ronda o et pots donar un esglai. Al final, en els últims anys, hi ha hagut molt moviment en el rànquing en les guanyadores, però això també crea emoció a l'esport, ja que demostra que no sols hi ha un vencedor. Sí que és cert que en els últims 2/3 mesos que Iga Świątek ha estat últimament molt en el podi, però tampoc és tan habitual aquest escenari. En l'actualitat, cada jugadora pot guanyar sense cap dubte un torneig, res està decidit.
Què et va semblar la retirada de la número 1 Ashleigh Barty?
Potser Barty ha sigut un relleu de Serena Williams, ja que va estar 3 anys seguits com a número 1 del món sense ser dominadora absoluta, però si que tenia una regularitat guanyant tornejos importants. És una jugadora molt discreta que no necessitava grans focus ni tenia gran protagonisme, però dominava sense cap dubte aqueix escenari. Realment no em sorprén la seua retirada. Va ser una jugadora que des de molt xicoteta se li va posar el focus damunt, ja va haver de retirar-se fa uns anys per una lesió, cosa que no li va fer feliç, però després va tornar i va aconseguir guanyar Grand Slams. Crec que quan va guanyar l'Australian Open, ella es va adonar que el tenis era el seu treball i que, una vegada aconseguit els seus objectius, no feia falta més, ja que a vegades no li valia la pena sacrificar-se tant per estar tres mesos fora de casa, ja que ella és australiana.
Tu vas sentir alguna cosa semblant a Barty?
Òbviament, el tenis és molt exigent i has de bolcar-te en això. En el meu cas va ser molt menys exigent que el cas de Barty, perquè en viure a Europa les gires europees eren molt més curtes que les seues. És una xicoteta part del que la gent no veu, perquè en el fons el que la gent veu és a un jugador/a alçar una copa i somriures, però darrere d'això hi ha moltes hores de treball, renunciar a moltes coses sent molt jove i molta pressió, encara que cada vegada això es tendeix a veure més. La gent veu un xicotet percentatge molt xicotet de la realitat i veu el bonic, això no obstant no el que és no tan bonic. Cal respectar la seua decisió, que em sembla molt valenta, molt madura i que al final no tothom presa perquè hi ha molta pressió.
S'ha debatut últimament sobre la diferència de diners en els guanys dels tenistes masculins i tenistes femenines. Què opines d'això?
Això és un tema que ha anat evolucionant amb els anys. Quan jo vaig iniciar la meua carrera professional era molt més diferent que actualment, sobretot en els premis. Ara ha anat evolucionant i a poc a poc ens acostem a la igualtat de premis. No obstant això, el que cal valorar és l'esforç de cadascuna de les persones, és a dir, no és una qüestió de gènere sinó d'esforç. Les jugadores fan el mateix esforç que els xics i al final és una qüestió d'empatitzar una mica amb les altres persones, no cal llevar a ningú res per a donar a l'altre, sinó valorar l'esforç de totes les parts per a fomentar la igualtat en el tennis.
"Darrere d'alçar una copa hi ha moltes hores de treball, renunciar a moltes coses sent molt jove i molta pressió"
Has sigut reconeguda com una de les vint-i-cinc millors directores nacionals en l'àmbit del tenis, encara que la figura de directora no té tant protagonisme com deuria. Com veus això?
El reconeixement em va fer molta il·lusió perquè al final s'ix una mica del que he estat acostumada durant molt de temps que és a rebre reconeixements per la meua carrera com a tenista i aquest reconeixement és per la meua figura com a directora i empresària. Al final tot té un inici. A nivell nacional sí que és veritat que no destaca molt aquesta figura de directora, però és important que ens animem a fer aquest pas perquè fa que anime a altres dones a seguir els nostres passos. No vull ser un referent per als altres, no obstant això sí que és veritat que quan fas aquests passos hi ha altres dones que se senten valentes per a fer aquest pas. Si puc posar el meu granet d'arena perquè altres dones s'animen a emprendre, perquè benvingut siga. Crec que hi ha dones molt vàlides per a liderar esdeveniments d'aquestes característiques. Per exemple, el mateix succeeix amb les entrenadores en el circuit de tenis, fa deu anys no hi havia cap i ara hi ha dones que s'animen a fer-ho. Això és fer el primer passet i a partir d'ací que tot fluïsca.
Va ser difícil al principi?
En cap moment el vaig enfocar a "serà difícil perquè soc xica". Sí que és veritat que començar una mica de zero sempre és molt més difícil, ja que els inicis sempre són molt complicats i vaig passar moments difícils, però en la meua situació he de dir que la resposta ha sigut positiva tant de les administracions valencianes com BBVA que des del primer dia ha estat donant suport al projecte, que els ha agradat la idea i han considerat que era un objectiu bonic. Sempre es diu que quan contes una història des del cor sempre es nota que és natural i és molt real i vertader. Si fas les coses amb il·lusió i amor és més fàcil arribar a la gent.
Quins són els teus pròxims plans?
La veritat és que estic contenta perquè el repte del torneig era molt difícil, ja que estava embarassada de huit mesos, però per sort m'he trobat bé durant tots aqueixos dies. Tenia clar que una vegada acabara aquest torneig, havia de cuidar-me jo i descansar fins que nasca Lucas. Soc mare d'un primer fill i per l'experiència que he escoltat d'altres mares cal prendre's aquesta etapa amb calma amb el xiquet i a partir d'ací la meua intenció és continuar fent el que estic fent amb la federació, com a capitana, amb el seguiment de les jugadores, amb el torneig, amb les jugadores, sabent que cal conciliar i és un repte difícil però sense oblidar la part professional.