[match id=412 template=futbol]
Un partit d'equips en roig. El Valencia es va enfrontar anit a un Osasuna amb nou tècnic i va véncer amb l'estil frontal propi de Voro, que va donar confiança a Carlos Soler des del principi i va posar a un Mario Suárez que no va respondre en la defensa.
Al final del primer temps Riera va cometre un gol en pròpia porta després de córner de Dani Parejo. Una fracció sense molta acció però amb gols, sense explicar els intents de Rodrigo per a dalt del travesser i la insistència de l'Osasuna per resistir més que activar les seues línies.
En el segon temps Voro va traure a Siqueira pel canterano Lato i Vasiljevic va avançar les línies del seu equip. Amb això, l'Osasuna va pujar amb Torres i Diego Alves va fer una parada d'aquelles que recorden que el Valencia encara té grans jugadors.
Així, als 62' Roberto Torres, el millor de l'Osasuna, va aprofitar un mal rebuig de Rodrigo i amb un tir molt potent va batre a Alves i va aconseguir el 2-2.
Amb això, el Valencia va despertar però l'equip navarrés va créixer en ambició. Per a frenar-la l'entrenador blanquinegre va traure a Rodrigo i va posar a Nani, en un intent per marcar prompte.
Als 73' Martín Montoya va ser l'últim pas d'una jugada col·lectiva que va acabar en un gran gol del Valencia, suficient per a la felicitat en els últims minuts però curt per a la tranquil·litat dels hostes.
Però hi havia més: Santi Mina va regatejar en l'àrea i va ser derrocat, per la qual cosa que l'àrbitre va donar el penatil. Parejo va eixir com a encarregat però el porter va parar diligentment per a l'ànim del Sadar.
D'esta forma va arribar el gran gol de Clerc després d'un descontrol defensiu dels valencians que, com sempre, es van desesperar al final i van deixar que es marxara un partit perfecte. 3-3 definitiu i el dolor.