25n
25N
25N

Rafael Giménez: "Els resultats que tenim són semblants a les mitjanes que està tenint la Comunitat Valenciana perquè realitzem un gran volum de test de tota mena"

Parlem amb el Dr. Rafael Giménez, director mèdic de l’hospital IMED de València

Rafael Giménez: "Els resultats que tenim són semblants a les mitjanes que està tenint la Comunitat Valenciana perquè realitzem un gran volum de test de tota mena"
23/11/2020 -

L’hospital IMED de València va obrir les portes en 2017 i en poc temps s’ha convertit en un referent per a la sanitat privada valenciana. Des de l’inici de la pandèmia realitza tests PCR, serològics, d’antígens i ELISA, així ens ho explica el Dr. Rafael Giménez, director mèdic de l’hospital.

Quina funció té com a director mèdic de l’Hospital IMED de València?

Faig la gestió de totes les àrees mèdiques de l’hospital. És tota la part en relació amb els temes mèdics dins de l’hospital, no la d’infermeria o temes administratius o compres. Porte tot el que és gestió dels equips mèdics, ofertes, protocols d’actuació dels equips mèdics.

Què ofereix l’Hospital IMED en les seues instal·lacions?

En aquests moments oferim totes les especialitats mèdiques. Una de les característiques més rellevant és que és un hospital de nova construcció. Està adaptat amb tots els circuits segons marca la legislació vigent. Això ens ha permés tindre tota l’alta tecnologia que en aquests moments es pot tindre en ressonàncies mèdiques, radioteràpia, tac. Totes les especialitats mèdiques tenen disponibles equips mèdics propis i equips metges externs, amb la qual cosa donem una oferta assistencial que abasta totes les especialitats mèdiques. Amb això pretenem centrar-nos en el pacient i que puga tindre una atenció integral per a solucionar un problema de tipus mèdic com pot ser una pneumònia o algun altre tipus de patologia.

Com s’ha adaptat l’hospital a la pandèmia de la Covid-19?

Hem hagut de prendre les decisions pertinents per a tindre circuits diferenciats per al pacient Covid, mantenint alhora l’activitat assistencial pròpia de l’hospital en totes les especialitats. En les consultes hi ha distàncies de seguretat i circuits diferenciats en alguns dels punts. Apel·lem a la responsabilitat dels pacients perquè, al cap i a la fi, un hospital mou molta gent cada dia i és complicat a vegades el control d’accés.

En aquests moments hi ha una part on es realitzen les proves diagnòstiques per a detectar sospites de pneumònia o patologia Covid. Hem posat un local en l’edifici annex de l’hospital per a realitzar allí totes les proves als pacients que tenen simptomatologia o tenen sospita per un contacte. Eixe circuit que abasta un nombre important de persones no està dins de l’estructura de l’hospital. En cas que un pacient necessite un ingrés hospitalari, també tenim una àrea diferenciada amb totes les mesures d’aïllament i control que són necessàries.

Quins protocols s’han posat en marxa?

En la part assistencial, el pacient ingressat Covid està en una de les plantes només amb eixa fi. En la part d’urgències, hi ha uns boxs específics per al pacient Covid. Tot pacient amb sospita que necessita únicament el procés de diagnòstic d’extracció de mostres i realització de test antígens, PCR, serològic o ELISA està en un circuit a part. La resta de l’hospital segueix el seu procés habitual.

Quina ha sigut la situació de contagis a l’hospital?

No hem tingut cap brot. Hem tingut algun cas d’algun pacient amb algun contacte positiu, però no hi ha hagut cap problema. En l’època dolenta que va ser el mes de març, vam tindre un nombre de pacients ingressats major. Després ens quedàrem sense pacients Covid ingressats, al juliol van començar a haver-hi alguns casos, però van tornar a baixar. Recentment, a mitjan mes d’octubre vam tornar a tindre casos. En aquest moment la situació està estable perquè no hem tingut molt més volum. La diferència que tenim en aquests moments és que són pacients amb una estada a l’hospital més curta, supose que per l’evolució del tractament que s’ha ajustat més perquè els pacients es detecten molt abans. Tenim algun pacient amb una pneumònia i en un termini curt ja es pot anar a casa perquè la situació es controla. Amb el pacient que es fa proves, tenim els resultats bastant semblants a les mitjanes que està tenint la Comunitat perquè realitzem un gran volum de test de tota mena, tant de PCR com de test antigen, i estem tenint un percentatge de positius entre el 5 i el 6%.

Com està sent aquesta segona ona respecte a la primera?

No hi ha menys pacients. Jo diria que si sumem hi ha els mateixos, el que passa és que són més lleus perquè es detecten abans. Un dels problemes que teníem en la primera ona és que com no hi havia proves suficients, es deia que la gent aguantara a casa fins que estiguera pitjor. En aquests moments és a l’inrevés, al primer símptoma han d’anar a l’hospital.

Nosaltres fem moltes proves de detecció de PCR i antígens que eixen negatives. Però han tingut un contacte pròxim i existeix eixe risc. En l’altra ocasió, a algú sense símptomes no se li estava fent cap prova. Als pacients que vénen amb símptoma molt lleu se li fan totes les proves que necessita per a tindre clar que aquest procés que apareix com un simple constipat no anirà a més i que si empitjora es tindrà controlat perquè ja sabem que és pacient Covid. El diagnòstic precoç és el que jo crec que ens està donant la diferència. El pacient ara ve molt menys greu que quan venia en l’època anterior.

Com es troba l’UCI?

Nosaltres tenim una UCI molt gran amb boxs individuals que ens permet que els pacients estiguen independents els uns dels altres, amb el que no tenim un bloqueig. En l’època inicial de la pandèmia vam posar totes les nostres instal·lacions a la disposició de Conselleria, com en aquests moments, per si el necessitaven i quan van tindre excés de pacients ens van enviar pacients a l’UCI i vam ser capaços d’absorbir un volum molt important. Tenim una UCI molt gran, que es pot ampliar si és necessari en altres instal·lacions com l’URPA. Ara mateix, dels 14 llits que té l’UCI, de pacients Covid crec que únicament hi ha 2.

I quin ha sigut el nombre de morts a l’hospital?

Hi ha hagut algun exitus. Han sigut pacients d’altres centres com d’algun hospital públic i algun cas d’hospitals privats de la competència que han vingut amb la patologia en un estat molt avançat. En l’època anterior de la primera onada va haver-hi dos morts, i en aquesta segona crec que hi ha hagut 3. El gran problema és que aquest virus és molt agressiu amb les persones majors o amb patologia associada i l’important és reaccionar ràpidament.

Quins tipus de test realitza IMED?

Fem tota mena de test. D’entrada, el més fiable és el de la PCR i és el que més fem. Amb l’arribada del test d’antígens s’ha obert una possibilitat extra. El test d’antígens té la utilitat en un moment determinat, amb pacients amb simptomatologia. Quan un pacient ha tingut un contacte pròxim amb Covid, però ell no té simptomatologia no es fa el test d’antígens perquè no és un test per al moment en què no hi ha simptomatologia. Normalment, en els primers 5 dies és quan és adequat realitzar-lo.

Tenim el test d’antígens per a algú que té inici de simptomatologia que tarda 15 minuts i la prova més fiable que és la PCR ens serveix per a detectar malaltia activa en qualsevol moment. Cal completar-lo perquè si un pacient ha eixit positiu, pot necessitar una altra PCR que isca negativa o se li pot realitzar un test ELISA que pot dir que ja han aparegut anticossos i ja té defenses, però tarda 2 o 3 dies perquè diu si ix positiu o negatiu, i si ix positiu i volem saber la quantificació tarda uns dies.

També tenim el test d’anticossos ràpid que tarda uns 20 minuts i ens dona una idea per a aquell que hi haja tingut la malaltia en algun moment i vol saber si té anticossos. Encara que no es quantifica com el test d’ELISA.

Tot el que està en el mercat en aquests moments el tenim disponible. Jo insistiria que quan algú té el dubte per tindre un contacte pròxim positiu, es faça la prova principal que és la PCR. L’avantatge és que nosaltres tenim el resultat en 24 hores i fins i tot a vegades en una mica menys de temps.

Quants tests es poden realitzar des de l’hospital en un dia?

Podem realitzar la demanda que tinguem, no tenim una limitació. Mentre tinguem test podem continuar fent test. No tenim un límit concret que ens haja sorgit encara. Si de sobte tinguérem 5.000 persones, probablement tindríem limitacions físiques. En aquests moments tenim un servei en el local en el qual podem fer 800 test al dia, entre uns tests i altres. Hem tingut dies de 1000 i dies de 600 test. Si vingueren 2000 podríem abastar-lo. El local està dimensionat com qualsevol activitat. Tenim personal d’infermeria, administratiu i l’APP que ens permet que els pacients puguen agafar cita prèvia en la web i fer-les directament el test quan arriben sense fer cap tramite administratiu.

Com estan funcionant les Urgències per als malalts no Covid a l’hospital?

La població amb patologia no Covid té temor de vindre a un hospital pel temor que hi haja algú amb patologia Covid pròxima. Això fa que s’estiguen deixant de costat i quan el pacient arriba a l’hospital presenta casos més avançats en comparació al que es veia anteriorment. Cal dir a la gent que els hospitals són segurs. Els gestors dels hospitals establim els circuits pels quals ha d’anar cada pacient. En algunes ocasions no podem deixar que la patologia evolucione tant perquè portem anys i anys advocant per la prevenció. No podem deixar eixa prevenció i actuació primerenca per por. Els hospitals són segurs.

Les urgències per als malalts no Covid estan funcionant amb total normalitat. Funcionen al 100%, tenim tota la plantilla i tota l’activitat. Hem notat que tenim una mica menys d’afluència. En l’època del confinament va baixar molt, però després s’ha anat tornant a la normalitat. Estem en xifres molt similars respecte abans de l’inici de la pandèmia i una mica menys en el cas dels xiquets perquè tenen menys contacte amb altres xiquets. Mantenint la plantilla d’urgències que tenim, ara les urgències són més ràpides. Jo diria que estaríem parlant que en el conjunt de la urgència nostra a l’hospital tenim un 10% menys de les que teníem i d’eixe percentatge la major part són urgències de xiquets. Les urgències d’adults estarien en el mateix rang.

Quin creu que és l’escenari que s’observa ara a València?

Hem tingut uns dies dolents respecte al mes d’octubre i principis de novembre, però la situació s’ha estabilitzat. La situació a la Comunitat Valenciana sempre ha sigut millor que la de la resta de comunitats autònomes. També en els mesos dolents de març i abril la nostra situació ha sigut millor que la de la resta de comunitats. És una realitat que potser per les mesures que s’han pres o per circumstàncies del nostre territori. En qualsevol cas, en aquests moments tenim una situació a la baixa de nou. Hem tingut un rebrot dins d’eixa onada que va haver-hi al març, va haver-hi un altre pic al juliol i agost i vam tornar a la normalitat fins a la segona quinzena d’octubre que vam tornar a créixer i vam tindre un altre pic que veig més o menys estabilitzat. No hem arribat al volum que han arribat en altres comunitats, per la qual cosa estem bé i en una situació en la qual els hospitals públics han tornat a veure que després d’un moment de creixement s’ha estabilitzat la situació. Crec que tenim els recursos i s’han anat preparant. A més, tenim la salvaguarda dels hospitals privats com nosaltres que hem posat els nostres serveis a la disposició de la Conselleria i si el necessitara seríem ací, però no ens ha demanat cap ajuda en aquesta segona etapa.

Com valora la posada en circulació d’una vacuna contra la Covid-19 a principis de 2021?

Crec que hi ha una campanya publicitària de les diferents marques que estan investigant i hi ha diferents grups que estan desenvolupant eixes vacunes. Algunes estan molt avançades. També està el tema d’estratègia de mercat i estratègia política. Hi ha investigadors a Espanya i a Europa treballant en aquesta mena de vacuna i també a la Xina, els Estats Units i altres països. Es van fent els passos perquè les vacunes de veritat estiguen disponibles. A mi no em val que isca el conseller delegat o qui siga de qualsevol companyia dient que d’ací a poc temps tindrem la vacuna. Fins que no diguen que la tenen amb totes les garanties, no ens ha de valdre. El que sembla imminent és que en els primers mesos de l’any que ve començaran a estar disponibles algunes d’eixes vacunes. Començarà l’estratègia de vacunació a les persones amb major risc i s’anirà estenent segons les possibilitats de la vacuna. Sembla que són a prop, però jo no podria dir en aquests moments amb la informació que tenim quant de prop estan. Insistisc que estem a l’expectativa, cada dia més pròxims i il·lusionats.

Quan podrem parlar de la fi de la pandèmia?

Quan aconseguim el grau d’immunització suficient, tant per les persones que ja hagen passat del virus com per les persones que estiguen protegides amb les diferents vacunes que hi haurà, podrem arribar a la fi. Depenem de les vacunes. No puc dir que serà el mes següent a l’aparició de la vacuna perquè no és una labor que es puga realitzar en qüestió d’un mes. Necessitarem més temps perquè la distribució de les vacunes siga suficient per a tindre controlada tota la situació i haurem de continuar lluitant contra el virus durant una mica més de temps.

Quin balanç fa des de la posada en marxa del centre hospitalari IMED a València fins ara?

Jo diria que excel·lent. No és el primer projecte en el qual estic i he de dir que és el millor, no perquè estiga en ell, sinó perquè veient-lo des de dins s’ha produït en un moment en el qual s’han ajuntat una sèrie de circumstàncies. Feia 25 anys que a València no s’obria un hospital privat, és a dir, el mercat estava desitjós que hi haguera un hospital privat nou. L’evolució de la Sanitat és tan gran que necessites partir de zero i tindre un altre tipus de circuits i estratègies. Tot això es conjuga en un moment determinat i va fer que el projecte nasquera i es desenvolupara amb una rapidesa sorprenent perquè la població de València el requeria. Una de les coses més importants d’aquest projecte és que se centra molt en el pacient i en el seu servei. El pacient tria un hospital privat perquè vol triar quan vol operar-se, quan vol anar al metge. Hi ha hagut un hospital que té totes les especialitats, no hi ha esperes i ens adaptem a les circumstàncies. L’hospital va nàixer amb dues ressonàncies i veient que hi havia més demanda es van instal·lar dues més. Això dona la imatge que ens hem adaptat a les circumstàncies i l’hospital s’adapta a la demanda que fa la població. Estem encantats amb eixa evolució i atents amb el que ens estan dient els nostres pacients respecte al servei que estem donant per a adaptar-nos i millorar per a seguir en eixa línia de creixement. És un tipus d’atenció que requereix el factor humà i hem d’estar constantment polint eixe factor i el tema tecnològic per a donar el millor servei possible.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

nou + 17 =