25n
25N
25N

Sanz-Espert: "La por no és el camí, però la música sí. És una teràpia natural"

El director de la Banda Simfònica Municipal de València destaca el valor de la música en l’actual context: “Qualsevol persona que haja vingut als nostres concerts s’ha curat de tots els seus mals”

Sanz-Espert: "La por no és el camí, però la música sí. És una teràpia natural"
20/10/2020 -

“La cultura és un antídot per a qualsevol cosa”. Amb aquestes paraules, Rafa Sanz-Espert, director de la Banda Simfònica Municipal de València, destaca la importància que ha tingut la música i la cultura en general durant el confinament. I la que té ara, amb la “nova normalitat”, per tal de tirar endavant i adaptar-se a l’avanç de la pandèmia i les limitacions que comporta. Després dels dos primers concerts de retorn, els músics i músiques de la formació es preparen per a fer que el públic connecte amb les emocions amb un concert que reviurà l’atmosfera que Ennio Morricone creava per al cinema.

Com heu viscut el confinament des de la Banda Simfònica Municipal de València?

Nosaltres començàrem a teletreballar. Els músics podem dir que tenim tres formes de treball: el treball individual, amb què estudiem les partitures o les analitzem en el cas de la direcció; el col·lectiu, quan fem assajos amb tot el conjunt; i els concerts i les actuacions, quan mostrem al públic el que hem treballat darrere de l’escenari.

Quan va arribar la pandèmia de la COVID-19 no ens podíem ajuntar per a fer assajos ni concerts, aleshores hem potenciat el primer treball, l’individual, eixe per al que moltes vegades ens falta temps. Activàrem aquesta possibilitat i encara que no ha sigut el moment en què més hem estudiat de la nostra carrera, perquè normalment açò passa quan estem estudiant la carrera, ha estat molt important. A més, hem creat el nostre canal de YouTube i hem recuperat concerts històrics, però també més recents. És a dir, hem fet el que estava a les nostres mans.

Una vegada es va acabar la necessitat de mantenir la distància interpersonal de 4 metres entre músics, el 22 de juny vam tenir una normativa des de la secretaria autonòmica de Salut Pública que ens permetia reprendre els assajos amb una distància d’1,5 metres. Des d’aleshores, fem els assajos a la sala Garcia Navarro del Palau de la Música junt amb l’Orquestra, en diferents torns, i així hem preparat el concert del passat 20 de setembre d’Ensems i el tradicional del 9 d’Octubre, un concert que tocàrem el dia 5 amb Bajoqueta Rock.

 

Un dels teus reptes era innovar i fusionar diversos estils. Aquest treball individual que s’ha reforçat amb el confinament ha donat els seus fruits?

Està donant els seus fruits, sí. Hem treballat tres concerts fins ara, amb dues estrenes d’obres. Per exemple, hem creat obres per a flautes contrabaixes, que no són massa habituals, o hem afegit nous efectes. Al concert amb Bajoqueta Rock hem tocar rock rural simfònic, va ser com una festa desenfrenada. I el següent, amb Ennio Morricone com a protagonista, fem música de cinema, però no els arranjaments clàssics, i encara que pensem que la música de cinema és fàcil no és així, perquè cal entrar en cada detall i en l’atmosfera que vol crear el compositor. Per tant, hem fet tres concerts totalment diferents. Ens estem obrint perquè volem que tothom senta com a seua la Banda Simfònica Municipal.

Diries que la cultura és segura?

Jo diria que no s’ha produït ni un sol contagi en cap dels concerts que s’han fet no sols amb nosaltres, sinó en tot Espanya. Ni tan sols al Teatre Real on va haver-hi queixes perquè no es respectaven les mesures de seguretat. Com a músic, et dic que estem en una situació difícil perquè hi ha por però alhora podem dinar sis persones juntes si volem.

He de dir que estic segur que qualsevol persona que haja vingut als nostres concerts s’ha curat de tots els seus mals, perquè la música cura l’ànima i se sap des de milers i milers d’anys. La cultura cura, és un antídot per a qualsevol cosa i la gent tenia ganes de veure la cultura en directe per això.

De fet, la música i la cultura en general han sigut essencials cada dia del confinament. És moment de retornar-li el que ens ha donat especialment durant aquests mesos?

Totalment, has dit una veritat com una muntanya. Aquest confinament sense la música hauria estat un desastre, perquè la gent quan està a casa és quan normalment té el seu moment d’introspecció, de reflexió amb un mateix, aleshores en aquest cas la música ha estat ahí més que mai. I ara cal tornar a viure-la en primera persona.

Però hi ha por. Eixe és el principal obstacle que tenim. Per exemple, experts alerten que hi ha més casos d’antropofòbia, un trastorn que provoca por a les relaciones ambas la gent. En aquest context, jo pense que el problema és que les veus expertes ens recomanen no tocar-nos, eixir de casa el menys possible, tenir molta cura dels nostres moviments… i nosaltres som tot el contrari, estem acostumats a abraçar-nos i a relacionar-nos amb la gent. Som persones fetes al revés, ara tot és el contrari i el nostre cervell ha de canviar d’hàbit. Però cal pensar que metges i psicòlegs ens adverteixen de la necessitat d’adaptar-nos a la situació i de seguir del costat de la música pels seus beneficis per a la nostra salut.

Quines mesures són urgents per a millorar la situació?

La música recolza el nostre sistema immunològic. En aquest moment no sabem segur quan tindrem la vacuna ni si serà totalment efectiva per a totes les persones, com ocorre amb altres malalties. Aleshores, cal acostumar-se a viure amb pau i alegria, com diu el refrany, perquè no queda altra. Si dura cinc anys més ens hem d’amargar cinc anys? Jo pense que no. Simplement cal aprendre a viure amb aquesta situació amb respecte per les normes de seguretat i seguint les indicacions que tiguem dels experts.

Ara, la música pot contribuir al fet que ens sentim millor? Per descomptat. Alegra el dia, és molt difícil estar bé sense ella. Sense el so, res existeix. Des que eixim al carrer o estem en silenci a casa, tot és so perquè s’expandeix per tot arreu. Per això, la música està en totes les esferes. I jo pense que una cosa tan nostra com és la música cal gaudir-la sempre, encara que siga ‘a sorbets’, amb limitacions d’aforament i distàncies de seguretat. Cal buscar el raciocini i l’equilibri perquè la por no és el camí: la música sí. El poder del so és molt important, mou muntanyes, i és una teràpia natural per a la vida.

Quan podrem tornar a gaudir de la Banda Simfònica Municipal de València?

El pròxim concert és el diumenge 25 d’octubre, amb Mostra de València Cinema del Mediterrani. El farem a la Rambleta a les 12:00 hores i està dedicat a Ennio Morricone, que malauradament va faltar fa uns dies. Anem a estrenar una suite que ha fet Manuel Carrascosa, encara que amb una sèrie de canvis amb què introduirem els clàssics més importants del compositor, des d”Un puñado de dólares’ o ‘El bueno, el feo y el malo’ fins altres com ‘Cinema Paradiso’.

És un monogràfic molt xulo. Hem comprat materials de Suïssa i crec que va a ser un gran homenatge perquè el concert té la seua estètica. No és el típic arranjament, perquè jo pense que, ja que ho fem, l’hem de fer bé. Morricone es caracteritzava per tenir una esmena melòdica impressionant i una orquestració molt subtil i repleta de colorits. Per a aconseguir aquesta estètica, comptarem amb convidats especials i solos d’instruments que ens submergiran en les seues obres.

A més, en novembre començarem a treballar en una gravació que commemora el 150 aniversari de Santiago Lope, el primer director de la Banda Simfònica Municipal de València, que té obres simfòniques i pasdobles de molta qualitat. I com no, de moment tenim previst el concert de Nadal per a l’11 de desembre al Palau de les Arts, que estic segur que sorprendrà molt.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

19 − 13 =