caixa popular

Manuel Carceller: "El valencià també és fonamental per a la indústria audiovisual i cultural"

Parlem amb el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià sobre la situació de l’audiovisual valencià

L’audiovisual valencià ha de ser un dels valors de present i sobretot del futur de l’economia del segle XXI. Hui parlem amb el Delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller. Amb ell analitzem la situació de l’audiovisual valencià, la posada en marxa de la nova Àpunt Media i el món del doblatge.

Des de la Plataforma per la Llengua heu posat en marxa una acció per a fomentar l’ús del valencià al cinema. Com potenciar el valencià a la gran pantalla?

S’han de produir continguts en la nostra llengua perquè també això representa una cosa que reivindiquem. Hem de tindre uns productes en la nostra llengua perquè hi haurà un mercat amb una televisió valenciana. També hi ha la possibilitat de col·laborar amb Catalunya i les Illes Balears i també hi ha unes facilitats tècniques perquè ara és molt fàcil fer productes en diferents idiomes gràcies al doblatge, el subtitulat, que ha simplificat moltíssim els problemes amb les noves tecnologies. Per tant, ara no hi ha cap excusa per a no recolzar-ho.

A banda, jo estic convençut que això no només tindrà un benefici cultural perquè hi haurà productes en la nostra llengua sinó també professional. Hi haurà actors i actrius que treballaran, muntadors, lingüistes, guionistes, etc. Molts estan en l’atur amb una alta qualificació o està cobrant en un treball que no és el seu.

És molt important entendre que el valencià en el segle XXI a banda de ser una identitat perquè si tot ho fem en castellà,  es fa fora de València a Madrid o Barcelona. El valencià també és per a potenciar una economia al segle XXI. Les dades que ja he comentat que el 6,7% de la gent que ha trobat treball diu que sap un coneixement del valencià superior respecte a la gent que no té treball, és una dada clara del paper del valencià que val per a aconseguir treball i de qualitat.

Parlem en concret de l’antiga RTVV. En ella, vàrem comprovar com sèries o pel·lícules no es doblaven al valencià en el primer canal. Què vos semblava este ús?

Nosaltres sempre hem defensat una televisió i també una ràdio en valencià de gestió pública com a societat en llengua pròpia que som. És evident que l’opció de l’antiga Canal 9  era no fer doblatge ni tan sols fer produccions pròpies en valencià. Recorde perfectament una sèrie de dos capítols sobre Ausiàs March feta en castellà i ni tan sols la van doblar. Això ho recorde com un fet lamentable. Jo crec que la manca d’ús de la llengua en l’antiga RTVV ha tingut dos efectes molt negatius. El primer que evidentment no s’ha fet una preparació suficient per a un sector laboral que està demostrat que té futur i que tindrà com és el sector de la cultura. Només cal viatjar a França per a vore això. El 7% del PIB de França ja és producció cultural i estem en un estat pròxim. Per tant, la cultura és una indústria que dóna molt de treball i que donarà molt.

El segon error és que una cosa feta en castellà a Madrid suposa que la gent valenciana que tenim ací molt preparada per a fer producció no té treball. Per tant, has produït dos empobriments: un de manca de productes en llengua pròpia i un de la gent de la nostra terra que no té treball.

Pensem que això amb la nova RTVV Àpunt tindrà un canvi  i estem en una època que fan falta coproduccions i això segur que funcionarà. La gent ha de comprendre que el sector cultural és un sector de treball, de molta gent que treballarà en este món perquè és el món del segle XXI.

Un dels aspectes on més s’ha notat la manca de RTVV ha sigut per als més menuts. Xiquets i xiquetes ja no tenen dibuixos en valencià. 

És una de les coses més importants perquè sociolingüísticament la televisió val per a moltes coses, però sobretot de cara als xiquets i xiquetes l’ús de la llengua, de coneixements, de tindre els seus ídols i en frases en la seua llengua. El doblatge crea esta il·lusió tan bonica de considerar que un ídol teu parla la teua llengua. Per això, és molt urgent posar en marxa els continguts de la RTVV, sobretot de la televisió. Això és un element que socialitza la llengua. Recorde gent que m’ha contat que van aprendre a parlar millor el valencià veent la tele encara que fóra amb dibuixos. Els xiquets són molt actius respecte a aprendre una cosa ràpidament i són molt receptius i evidentment el món infantil és el que necessita més la televisió. Això tindrà un efecte positiu de socialitzar la llengua entre el món infantil.

No voldríem acabar sense parlar del món del teatre. Eugeni Alemany és tot un exemple de l’humor en valencià i que triomfa. 

En el món del teatre sempre hem tingut grans exponents. S’ha de reivindicar la sàtira, l’humor valencià. Espere que la nova àpunt hi haurà un programa d’humor valencià perquè l’humor també és democràcia i és llibertat. Hem de poder riure de les coses i l’humor té molta relació amb el valor democràtic.

Ací hi ha gent del món del teatre que perfectament podia fer un programa d’entreteniment per a la televisió o podia fer com l’Alqueria Blanca va passar, pot fer una pel·lícula, un serial, un documental. En concret, els documentals valencians han tingut premis internacionals com era el cas del programa Medi Ambient que va rebre premis a Europa com una producció d’altíssima qualitat. i això és una cosa que hem de valorar molt. S’ha fet per gent de la nostra terra que ha tingut un reconeixement internacional.

Etiquetes


mostra viva 2018

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dotze + dotze =

Tardor
exposicion caps tallats
cultura als barris