25n
25N
25N

"Tenim un romanent de més de 2 milions que invertirem a Xirivella"

Michel Montaner, alcalde de Xirivella: “la política és una de les millors eines per a fer feliç a la gent”

“El metro a Xirivella no és un capritx, és una necessitat”

Michel Montaner, alcalde de Xirivella, afronta aquesta nova legislatura amb la mateixa il·lusió i ganes per treballar per Xirivella, per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes d’aquesta localitat valenciana. Té clar que “la política és una de les millors eines per a fer feliç a la gent”. Per això, no s’ha centrat en macro projectes, sinó en iniciatives que donen solució a les necessitats de la ciutadania. Així, explica, a València Extra, que “una de les principals inversions que realitzarem serà en accessibilitat”, però també es realitzaran altres accions necessàries: “tindrem una renovació de tots els col·legis de Xirivella, gràcies als quasi 10 milions d’euros del Pla Edificant”.

Han passat a penes uns mesos en què el PSPV s’ha convertit en la força més votada ací a Xirivella. Com ho valores?

En primer lloc vull agrair a la ciutadania de Xirivella eixe màxim suport per a ser la força més votada. Jo crec que la ciutadania al final el que va veient és l’experiència d’un partit que ha estat molts anys a Xirivella governant i que té el municipi que té gràcies a eixes polítiques d’uns polítics, d’uns regidors, d’uns alcaldes socialistes, que van escoltar la veu del poble, i quan el poble et diu “volem això”, al final et donen suport. I pot ocórrer que un moment donat per temes nacionals et deixen una legislatura i no et donen eixa confiança, però després sí que et vas adonant que al final sí que et donen eixe suport. Però perquè han de tindre confiança, confiança en el polític i que tot això no siga una comèdia i un teatre, sinó conéixer als teus ciutadans.

En l’anterior legislatura vas compartir govern, en aquest cas amb dues forces polítiques, era un tripartit. Quin balanç fas de governar en coalició?

A Xirivella l’experiència va ser bona. No vam tindre cap conflicte, cap problema, era confiança, transparència. Al final, són d’altres partits, però tu has de posar les bases, els pilars, què tenim en comú, i tindre molta transparència, molt de consens i molt diàleg. Per a mi, l’important és el diàleg. Sempre dic “la mesa del diàleg” que per a mi prima en absolutament tot. I fruit d’això es van poder emportar les polítiques avant i no com en altres llocs que diuen “això és una catàstrofe”. S’ha de treballar des del principi en què sí que es poden realitzar coses, portar bones polítiques, però sobretot, molta transparència i claredat.

De fet, en l’anterior legislatura vas estar dos anys com a alcalde, alguna cosa que ha passat en moltes localitats, però en aquesta ocasió no hi ha hagut un acord. Compromís es queda fora del govern.

Sí. Nosaltres vam estar treballant al principi d’aquesta legislatura l’anomenat el Pacte de la Concòrdia en aquesta Plaça de la Concòrdia, on es va signar el pacte amb Podem. Vam fer tot el possible, jo personalment vaig fer tot el possible perquè Compromís estiguera en aquest pacte, que seguírem amb eixe tripartit que havia funcionat. Podem ho va entendre perfectament. Els resultats electorals mostren una baixada bastant important de Podem i Compromís a Xirivella. Per part de Podem, van veure que en el programa electoral estàvem d’acord amb el 99%, tot en comú, i van entrar a la primera. En Compromís al final des de la direcció van decidir no entrar. Potser ells entenen que una coalició els pot afeblir o el resultat que han tingut en l’anterior legislatura pot ser pel pacte. Jo no ho entenc. És una estratègia per a mi no encertada. Així i tot, Compromís Xirivella té les portes obertes per a entrar en el minut que vulguen en el govern de Xirivella. Cada vegada que em reunisc amb el que era candidat Ricard Barberá li ho comente: “quan vulgueu. Demà, ara, entrar a governar, sense cap problema”.

Parlem ja de reptes i de projectes. Xirivella invertirà més d’un milió d’euros en infraestructures en els pròxims mesos. Em pots detallar una mica en quines infraestructures es podrà invertir?

Fruit del treball que s’ha estat realitzant aquests últims anys, en Economia, en Hisenda, a complir tots els paràmetres, hem aconseguit tindre un romanent de més de dos milions d’euros, i també complim el que és el període mitjà de pagament a proveïdors, que s’ha reduït a uns 8 dies. És un repte. En aquests mesos veurem si 9 dies, si 15 dies, però el treball l’estem fent bé, estem complint. D’això tenim eixe romanent, d’1.069.000 euros, que podem gastar-nos a realitzar inversions a Xirivella.

En quins projectes més o menys teniu plantejat invertir aquest romanent?

Escoltant a la gent i segons programa electoral, el primer en accessibilitat. La gent ens demana voreres més accessibles, i tot el que són els encreuaments, les voreres, carreteres, etc.; En camins, la carretera principal, realitzarem eixa accessibilitat total per a la gent; També, naturalment, el tema de lluminàries, invertirem en estalvi d’energia, a canviar les bombetes contaminants; i també en el que és educació, millores en algun col·legi, com l’escoleta infantil, que prompte obrirem. La primera escoleta pública i gratuïta a Xirivella. També renovació de parcs i jardins. L’asfaltat també fa falta, en pintura i seguretat viària, etc. Són inquietuds i necessitats que la gent tenia. Podríem haver fet un macro projecte, però no, pensem que cal veure quins barris ho necessiten, quina actuació cal fer en cada punt i no fer un macro projecte amb eixa quantitat de diners.

La igualtat és una peça clau dels governs progressistes, i ho abanderen precisament el PSOE i el PSPV. Quines línies teniu plantejades per als pròxims anys a Xirivella?

“Tenim un moviment feminista molt potent que està permanentment lluitant”

En tots els municipis, la meitat de la població són dones. Per tant, obligatori, és obvi. Hem d’estar permanentment lluitant. Dic lluitant perquè si baixem la guàrdia, podem caure de nou en el que hi ha hagut durant milers d’anys, a oblidar-nos de les dones. L’ajuntament de Xirivella té una Casa de la Dóna, icona pràcticament en tota la comarca, o la Comunitat Valenciana. Tenim un moviment feminista molt potent, molt reivindicatiu que està permanentment lluitant a tots els nivells. Tenim també gabinet psicològic, també per a ajudar a les persones que han patit maltractament de gènere, coordinat amb les forces de seguretat de l’estat. I totes les nostres polítiques són transversals, on treballem la inclusivitat i el llenguatge des dels col·legis, des de l’edat molt infantil. Fins i tot als parcs i jardins fem campanyes, al cinema, en el teatre. Enguany la Mostra de Pallassos estarà dedicada a la dona pallassa, el feminisme ha d’estar a tots els nivells. I enguany serà una Mostra cent per cent feminista.

Imagine que ja estareu preparant els pressupostos 2020. Quines línies pots avançar d’aquests pressupostos?

Els pressupostos són al final la voluntat del municipi, que treballem nosaltres sempre per la persona. És a dir, la partida social és sempre de les més importants amb educació, amb cultura… eixos són els nostres eixos principals. Continuar treballant eixos pilars. A més de les necessitats de cada dia, com les voreres, com millorar el manteniment de la neteja viària, millorar els parcs i jardins. Xirivella té 30 o 40 parcs i jardins en molt poc espai. A Xirivella, a menys de 3 minuts baixant de casa, hi ha un parc, hi ha un jardí, hi ha un mobiliari urbà. Millorarem el tema de mobiliari urbà, de bancs, de papereres. Intentem fer eixa ciutat amable, on no és només per als majors, no és només per a xiquets, sinó per a tota la població; on tenim previst tema d’aparells de gimnàstica, taules de ping-pong, etcètera. És un pressupost sempre concorde al que la gent ens conta. Per a nosaltres, i per a mi com a alcalde, el més important és ser a la botiga quan estic comprant i on la gent et conta el que li interessa. Recollim tot això i ho plasmem en el pressupost.

Què és el que et diuen els veïns quan vas a comprar?

El primer que et diuen és: “Michel, quan ve el metro a Xirivella?”. A veure, cal tindre molt clar que fa molts anys algú va posar ací un llit del riu Túria ens van tallar diversos municipis en dos, amb el Barri de la Llum a un costat i la resta a l’altre, ningú va comptar amb la població. Xirivella sense eixe riu estaríem tots connectats, no separats. Però sí, en aquests moments la gent vol el metro. I el metro, a més, no és un capritx, és una necessitat. Perquè parlem d’un transport sostenible, ecològic, quasi gratuït, barat, on la gent no haja d’agafar el seu vehicle privat. Doncs per a això ací a Xirivella necessitem el metro. I no només Xirivella, sinó Aldaia, Alaquàs, som 100.000 habitants. I crec que ja Europa, el Govern, la Generalitat no poden donar-nos l’esquena. Aquesta vegada, crec que necessitem eixe projecte i eixe finançament a mitjà i llarg termini.

Veurem en un futur immediat eixe esperat metro?

Home, immediat… Cal ser realista. Si jo diguera “demà hi haurà metro”, no és realista. Quan s’acabe l’últim metro de l’última fase de la T2, jo crec que toca ja Aldaia, Alaquàs i Xirivella.

D’aquests quatre anys que acaben d’arrancar, què consideres que és el més urgent que cal dur a terme per als veïns i veïnes de Xirivella?

Realment hi ha un conjunt. Com us he dit, hi ha un pla ambiciós d’arreglar tot el tema de voreres. Per a mi és molt important l’accessibilitat, la renovació total de parcs i jardins de Xirivella, una millora contínua, i tinc alguns projectes com l’anomenat PFX, un pavelló festiu a Xirivella per a tot tema d’activitats, un pavelló per a una fira de comerç, per a fer les presentacions falleres, per a fer concerts, etc.

També, tenim l’avinguda Verge Desemparats, i volguérem fer un túnel per a accedir directament al poliesportiu i, a més, incloure tot un parc i uns horts urbans que teníem preparats l’anterior legislatura i que no vam poder començar. Eixe és també un dels projectes que volem realitzar i en educació, com he dit, hi haurà una inversió amb el pla Edificant de quasi 10 milions d’euros. Tindrem una renovació de tots els col·legis, i ací darrere el col·legi Gregori Maians que serà un nou col·legi. El que hi ha s’esfondrarà i es farà un nou col·legi adaptat al segle XXI.

Si tornem una mica arrere a l’anterior legislatura, de què et sents especialment orgullós com a alcalde?

El fet d’haver estat amb la gent, el fet d’haver estat amb el poble, haver escoltat a les persones. Hi ha alguns alcaldes i alcaldesses que es tanquen a casa perquè la casa consistorial t’absorbeix, la butaca t’enganxa, i cal lluitar per a no estar en eixes butaques. Cal estar amb la gent, cal escoltar el moviment associatiu. Xirivella té prop de 120 associacions i estem amb ells permanentment. Ells són els nostres ulls i la nostra veu. I cal estar amb ells, eixa és la política, eixa és la democràcia, escoltar al poble. Nosaltres l’anterior legislatura també vam tindre algunes inversions que van millorar, hi havia algunes urgències que havíem de realitzar, i ho vam fer. I sempre et falta alguna cosa per a arribar. També necessites eixa economia i necessitaríem alguns plans més. Ens han arribat alguns plans molt importants de la Generalitat, de la Diputació, alguna subvenció del Govern. Però alguna cosa més, necessitaríem algun pla potent. Jo espere que prompte hi haja un govern i ens arribe com aquells anys, un pla als ajuntaments que et done força per a invertir.

Estem en la Plaça de la Concòrdia, que va estar molt plena el dia de la resurrecció de Pedro Sánchez, que va triar precisament Xirivella. M’agradaria que ens contares com va ser possible que Xirivella es posara encara més en el mapa, i a més, amb la recepció que va tindre Pedro Sánchez ací.

Sí, va ser ací mateix, en aquesta plaça. Em ve pràcticament cada setmana algú d’Astúries, de Melilla, del País Basc, de Madrid… “Hola, vull veure a Michel”. Pugen. “Estem visitant Benidorm i València i volem fer-nos una foto ací en la Plaça de la Concòrdia”, ací on ells diuen que Pedro Sánchez va començar la seua volta a la política. I ací ens fem la foto. S’ha convertit quasi ja en una icona socialista al país. Aquell 26 de novembre de 2016 recorde que era un dels dies que més plovia a la Comunitat Valenciana. També el dia que va morir Fidel Castro, a més. I teníem un auditori ple de periodistes de tot el país i algun internacional. I sí, Pedro Sánchez va vindre ací. La seua primera parada quan va agafar el seu cotxe per a parlar amb la militància, després d’aquell fatídic 1 d’octubre. I alguns pensaven que anava a haver-hi el normal a escala local, cent cinquanta o dues-centes persones. I la veritat, quan, bo Pedro Sánchez ho compta en el seu llibre Resistencia, conta com va quedar atordit, és a dir, tot això estava… Hi havia milers i milers de persones que venien de tot arreu. Militància de base, gent, veïns que aquell dia van dir el famós “no és no”. I aquell dia nosaltres omplirem la plaça i Pedro va omplir els cors que sempre va tractar. I eixe dia Pedro va dir “hi ha aigua en la piscina, anem cap enllà”. I va seguir d’acte en acte. Aquell dia, va nàixer l’anomenat ‘Esperit de Xirivella’, que és l’esperit, jo dic, de quan rugeix la militància, que un no ha de baixar el cap i ha de dir el que pensa, i res més. I a partir d’ací vam veure eixe ressorgir socialista realment, i eixa força de les bases de la militància i que, ja veieu, president del govern, i jo, la meua aposta, és que el tornarà a ser aquesta vegada per a quatre anys.

Com és Michel Montaner com a alcalde i, sobretot, com a persona?

Jo sempre dic una botella de cristall transparent, eixe sóc jo. És el que hi ha. No m’agraden ni els teatres ni els paperots, com es diu a França, la comédie humaine. No m’agrada. Jo crec que cal ser un com és i estar amb la seua gent, no fugir d’ells. Ja sabeu, jo en campanya vaig visitar casa per casa, com sempre he fet. Els vaig proposar “puc sopar a la teua casa?”. Vaig sopar amb la gent i em contaven els seus problemes.

Jo sóc una persona de cor, tinc les coses molt clares. I m’agrada treballar, treballar, treballar per les persones. Una de les meues frases en el llibre El espíritu de Xirivella és que la política és una de les millors eines per a fer a la gent feliç. Al final tots treballem. Els polítics han de tindre una cosa molt clara, és que has de traure un somriure a un xiquet, a un major, a una dona, a les persones, a la ciutadania. Trau-los el somriure. Per a traure eixe somriure, escolta’ls, aplica polítiques que afavorisquen a eixes persones. Si són feliços, has guanyat. Res més, la resta, les medalles, els quadres, tot això sobra. Els polítics estem un temps, i en eixe temps hem d’estar ací aprofitant que els veïns visquen millor. Tot no és possible, a vegades et vénen i et demanen que els lleves una multa. Jo què faré? Posar un cartell gran “Les multes no es lleven”. Vull dir, a vegades la gent veu en un alcalde totes les possibilitats. No, a la gent cal dir-li les coses clares, la qual cosa es pot i el que no es pot, no cal passar la maneta ni contar-los històries. Cal ser molt clar.

Els alcaldes i les alcaldesses us alceu i esteu quasi les 24 hores sent alcaldes, però també sou persones Quina és la teua principal preocupació quan t’alces i quan et fiques al llit sent alcalde?

“Cal escoltar als joves: són el llegat”

Tu ho has dit, Alex. Som alcaldes 24 hores, almenys en el meu cas. Jo, el primer mire el meu WhatsApp i veig 400 Whatsapps. A vegades dic “no, telefoneu-me perquè el meu WhatsApp passa en 10 minuts a 300”. Quan t’alces al matí és “que no s’haja trencat res”, “que no haja passat res”. En el meu cas, jo sóc de les persones que de debò patisc perquè no passe res, que no li passe alguna cosa a una família, que no haja passat res, que un arbre no haja caigut. Per exemple, quan plou molt, jo estic en contacte permanent amb el barranc del Poyo de Xiva perquè no es desborde. Si es desborda el barranc de Xiva, poques hores després ve ací. Estàs hores i hores a vegades sense dormir. D’altra banda, dorm bé, dorm profundament bé. La veritat, tenim 30.000 habitants i estàs permanentment preocupat de si passarà això o l’altre. I a vegades no pots donar la solució ràpida a una inquietud.

Però de la resta, ser alcalde és una cosa bonica. Ser ací amb la gent i crear i veure que deixes un llegat. Quan ja no ho eres, ja dius als teus fills, en el meu cas a Michel i a Carla, “mira, papà en el seu moment va fer plantar eixos arbres, eixe parc. Papà en el seu moment va poder ajudar a eixes famílies”. I en aquest cas la gent ens demanava “Michel, unes festes diferents, unes festes per als joves”. I hem rebut milers i milers de felicitacions en les festes de Xirivella perquè estàvem preocupats perquè s’havien suprimit moltes discomòbils en tota la contornada, i gràcies a la coordinació de les forces de seguretat de l’estat, i de tota la gent involucrada, no hem tingut absolutament cap conflicte, no hem hagut de paralitzar res i enguany com a novetat vam tindre el Barracó Jove, on els joves van gaudir per primera vegada. La gent volia la Montecarlo, la vam portar i van gaudir molt. Perquè ha d’haver-hi treball, estudi i també oci. I ací sí que també estem treballant el tema d’oci. Jo mateix he agafat la regidoria de Joventut. Cal escoltar als joves: són el llegat, són ells les generacions que vénen. Cal escoltar-les.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × dos =

museo etnologia
ficcions 2019-2020