25n
25N
25N

"L'assistent personal permet a les persones amb discapacitat viure d'una forma digna i participativa en la societat"

Parlem amb Luis Vañó, president del CERMI Comunitat Valenciana, sobre els beneficis de l’assistent personal

"L'assistent personal permet a les persones amb discapacitat viure d'una forma digna i participativa en la societat"
16/12/2019 -

La Comunitat Valenciana fa un pas més en la promoció de l’autonomia personal amb la professionalització de la figura de l’assistent personal. La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, juntament amb les entitats Cermi, Vicoval i Codifiva, van presentar la campanya ‘No hi ha límits’ per a donar a conéixer la figura de l’assistent personal com un recurs al qual poden accedir les persones amb diversitat funcional, en situació de dependència, que tinguen un projecte de vida independent. I és que aquesta figura, encara desconeguda, s’alça com la millor aposta per a fomentar la independència i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional.

Sobre els beneficis que aporta la figura de l’assistent personal en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, parlem amb Luis Vañó, president del CERMI Comunitat Valenciana.

Quins beneficis aporta la figura de l’assistent personal per a les persones amb discapacitat?

Des del CERMI—que és el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat—de la Comunitat Valenciana, hem estat bastant en negociació i en diàleg amb la Conselleria de Polítiques Inclusives per a posar en marxa aquesta figura, aquesta prestació econòmica de l’assistència personal que està dins de la Llei d’Autonomia Personal i Dependència. En la passada legislatura, ja es va tindre contactes per a inquirir i reafirmar que això es posara en marxa perquè ací, a la Comunitat Valenciana, s’ha fet bastant i s’ha avançat molt en el tema de la dependència, però en la part d’autonomia personal, on està la prestació econòmica d’assistència personal, la Comunitat Valenciana no s’havia posat les piles.

Després de la pressió del CERMI que això s’havia de posar en marxa de manera definitiva per part de la Comunitat Valenciana, en l’última part de la legislatura passada ja es va començar a reaccionar i a fer una instrucció sobre la prestació econòmica d’assistència personal i també en el tema de com s’anava a desenvolupar tot. Una de les coses més importants era en el tema de la formació. Com van vindre eleccions, això es va quedar parat, però en aquesta nova legislatura una de les prioritats que hi ha és la de posar ja en marxa tot aquest tema d’assistència personal, ja que dins del sistema d’autonomia d’assistència a la dependència és molt important el reconeixement subjectiu del dret a accedir al suport necessari que ens permeta viure d’una forma digna i participativa en la societat, i això és l’assistència personal.

En què es diferencia la figura de l’assistent personal dels serveis d’atenció domiciliària?

“La figura d’assistència personal no és per a cuidar-te, sinó que és com un prolongament de tu”

L’assistència personal és totalment diferent de les cures familiars i l’ajuda a domicili. Les cures familiars queden circumscrites al que és l’àmbit familiar; és un servei professionalitzat, en mà moltes vegades d’una empresa, en la qual la persona amb discapacitat no tria al treballador, i està orientat sobretot a la realització d’activitats d’atenció personal, de la vida diària, d’activitats d’ajuda domèstica. Però el tema de l’assistència personal és una filosofia totalment diferent, encara que l’assistent personal també pot realitzar aquestes funcions com a part del seu treball. Les seues, les de l’assistent personal, són variades i moltes vegades no totalment catalogades perquè ací és una persona que la persona amb discapacitat o dependent tria sobre la base dels seus criteris. Llavors la filosofia que té la figura d’assistència personal no és per a cuidar-te, sinó que és com un prolongament de tu. De fet, persones, mares, pares, germans mai poden ser assistents personals perquè no estaríem en la filosofia del que és l’assistència personal; han de ser persones que no siguen família teua.

Esteu satisfets amb el resultat o encara falta més?

En aquest moment, la Comunitat Valenciana té registrats oficialment uns 42 o 43 assistents personals, perquè això és una prestació econòmica que està dins de la Llei d’Autonomia Personal i Dependència. Es va iniciar i va haver-hi gent que va sol·licitar aquesta figura, encara que no estava delimitada. Lògicament, el que ocorre és que no s’ha desenvolupat bé i és essencial i primordial fer un curs de formació. El CERMI ha fet una proposta per a tindre aquest catàleg de formació que consta de 7 mòduls globals i un mòdul específic —important aquest mòdul— de cada discapacitat. Hi haurà un mòdul de formació de la discapacitat física i orgànica, de l’auditiva, de la sensorial, de la global, del dany cerebral sobrevingut, de la visual… perquè no és el mateix una assistència personal a una persona amb discapacitat motora que a una persona amb discapacitat intel·lectual.

En aquest moment, el plantejament de formació ja el té la Conselleria de Polítiques Inclusives i estem fent tot el que són els mòduls —que ja els tenim elaborats— amb els formadors que ha de tindre una titulació per a ja, a partir de principis de 2020, efectuar la primera formació a aquests 40 assistents personals reconeguts per la Conselleria. A partir d’ací, les persones que vulguen treballar com a assistents personals podran, a través de borses de treball del mateix Labora o de serveis d’ajuda de l’Ajuntament —això ja es veurà o s’organitzarà—, accedir a treballar com a assistent personal d’eixa persona amb discapacitat o dependent.

Des del CERMI, Considereu que aquest sector estava abandonat, i ara hi ha hagut més atenció per part de l’administració?

Sí que s’havia prioritzat tot el tema de millorar totes les prestacions en dependència, els serveis d’ajuda a domicili en la passada legislatura, però sí que és veritat que aquest tema havia quedat una mica apartat. En aquest aspecte, l’assistència personal és important perquè aquesta figura va a desinstitucionalitzar a qui s’aculla a la mateixa perquè el que podrà agafar són realment les regnes de la seua pròpia vida i això és transcendental. Aquesta desinstitucionalització i el suport adequat elevaran la qualitat de vida i millorar les actituds funcionals individuals de les persones amb discapacitat. Per tant, aquesta prestació econòmica que, en un primer moment sí que va ser una mica apartada i no prioritzada, s’ha posat les piles gràcies a la pressió del CERMI.

Quina és la labor del CERMI?

“El CERMI Comunitat Valenciana el que fa és traslladar les necessitats i demandes del grup de població amb discapacitat”

El CERMI Comunitat Valenciana el que fa és traslladar – davant els poders públics, els diferents agents i operadors i a la societat i mitjançant propostes constructives, articulades i contrastades tècnicament— les necessitats i demandes del grup de població amb discapacitat al qual representem. El CERMI és l’interlocutor i referent del sector quant a diferents interessos per a promoure la plenitud de drets, la no discriminació per la igualtat d’oportunitats, la inclusió en la comunitat, l’emancipació social i, en general, tota la millora de les condicions de vida dels ciutadans i les ciutadanes amb discapacitat i de les seues famílies. El CERMI —que és l’entitat representativa de tots els diferents tipus de la discapacitat en l’àmbit valencià—no fa programes d’atenció directa, per a això estan les federacions i després les associacions d’eixes federacions.

Encara hi ha moltes barreres en la societat per a les persones amb discapacitat?

Hem millorat moltíssim en els últims anys, però lògicament encara hi ha moltes barreres i moltes qüestions per resoldre. Respecte a l’accessibilitat universal —que és el dret de la inclusió de les persones amb discapacitat en la societat— ens trobem, lamentablement, amb entorns públics, privats i serveis totalment inaccessibles per a les persones amb discapacitat, amb la qual cosa està afectant la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. En aquesta nova legislatura, la idea és posar en pràctica a la Comunitat Valenciana una llei d’accessibilitat universal de quarta generació que no tenim. Tenim diferents decrets, diferents ordres d’accessibilitat, de turisme, de transport urbà, però no tenim una llei que englobe tots els temes d’accessibilitat universal perquè l’accessibilitat no és només posar una rampa. L’accessibilitat significa una accessibilitat universal, disseny universal per a qualsevol mena de discapacitat siga cognitiva, siga sensorial, siga física. Llavors una qüestió important i una demanda important és l’aprovació d’eixa llei de garantia d’accessibilitat universal de la Comunitat Valenciana d’última generació que actualitze el marc normatiu d’aquesta matèria amb arranjament de principis i tendències més innovadors.

“No tenim una llei que englobe tots els temes d’accessibilitat universal perquè l’accessibilitat no és només posar una rampa”

En el tema educatiu, nosaltres sí que prioritzem el que és l’educació inclusiva. Ací sí que s’ha avançat —de fet s’ha conformat la Direcció General d’Inclusió Educativa—, i es va aprovar el decret d’educació inclusiva, però lògicament això ha de desenvolupar-se; s’han de realitzar més reglaments que desenvolupen aquest decret d’educació inclusiva per a assegurar la seua adequació perfectament al que estableix l’Organització de les Nacions Unides sobre els drets amb discapacitat.

En el tema de dones i xiquets amb discapacitat també fa falta i es necessita la posada en marxa del protocol d’atenció a dones amb discapacitat víctimes de violència de gènere, que va ser realitzat pel CERMI. Nosaltres estem dins del que és el Pacte autonòmic de Violència de Gènere i Masclista com a entitat, i ací és on s’ha d’instaurar la posada en marxa d’aquest protocol i desenvolupar la figura de la facilitadora dins d’aquest pacte.

En el tema de sanitat, també és necessari en aquesta legislatura l’actualització del Pla Estratègic del Pacient Crònic de la Comunitat Valenciana —que data d’èpoques de quan governava el PP i està totalment desfasat—, però també és necessària la creació d’un espai sociosanitari totalment bàsic per a l’atenció a les persones amb discapacitat. Això amb alguns esbossos, perquè en discapacitat és tot transversal.

De l’àmbit laboral també perquè, tot el que significa el futur i la posada en marxa d’un canal autonòmic de la promoció de la formació i ús de les persones amb discapacitat, ha de ser debatut i negociat amb les associacions de persones amb discapacitat i les seues famílies. També eixa reformulació s’ha de fer en el Pla d’Envelliment de la Comunitat Valenciana tenint molt en compte tot l’àmbit de l’envelliment a persones amb discapacitat i el que significa la soledat d’aquestes persones, la qual cosa ha sigut el lema d’enguany en el 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × un =

art en blanc
art en blanc