25n
25N
25N

Guillem Ferrando: «La música és un element fonamental per a millorar o acompanyar l'estat d'ànim de les persones»

El director de Plèiades Cor Jove explica com va nàixer la idea de cantar «Que tinguem sort» virtualment

Plèiades Cor Jove

Guillem Ferrando: «La música és un element fonamental per a millorar o acompanyar l'estat d'ànim de les persones»

Guillem Ferrando, titulat superior en Direcció de Cor i Orquestra i titulat professional en Piano, dirigeix Plèiades Cor Jove des que es va originar el febrer de 2018. Es tracta d’un cor compost per 40 veus femenines joves, d’entre 18 i 27 anys, amb coneixements musicals i experiència com a coristes. El repertori de l’agrupació abasta tota mena de música: des d’obres de cantautor, grups musicals o pel·lícules fins a música sacra o popular, amb molt de dinamisme i gran acollida per part del públic. Plèiades ha realitzat ja unes 15 actuacions en solitari o juntament amb altres agrupacions en diferents llocs i poblacions de València.

Arran de la quarantena per la pandèmia de la COVID-19, Plèiades Cor Jove ha elaborat un vídeo que uneix les veus del cor interpretant «Que tinguem sort», de Lluís Llach, des de les seues cases. El director i les coristes que van impulsar la idea expliquen com va nàixer, com va ser el procés i què ha suposat per al cor.

Com va sorgir la iniciativa de muntar la interpretació virtual?

Guillem Ferrando (director): Al principi de la quarantena, això ens va enxampar a tots amb el peu canviat. Pel grup de WhatsApp del cor, algunes xiques van llançar propostes. Jo els vaig dir: «En estat d’alarma, no hi ha director». I els vaig demanar que prengueren les regnes. Van proposar el cor virtual i vam seguir avant amb la idea.

Per què vau triar «Que tinguem sort» de Lluís Llach?

Vam triar en col·laboració l’obra del repertori que poguera tindre un significat més apropiat per a aquest moment, i que poguérem muntar en aquestes circumstàncies. Vam triar «Que tinguem sort» com un cant d’esperança i de desig de sort a tota la gent en aquesta situació tan complicada. Un cant d’ànim per a tots els professionals que estan treballant per a reduir l’expansió del virus.

Quin és el missatge que voleu transmetre?

Que la música no para. Que l’art i la cultura no paren; que no poden parar. No s’entén l’art o la cultura com un servei essencial, però sí que és un element imprescindible en les nostres vides. Han sorgit moltes iniciatives als balcons i compartint l’art de manera altruista per les xarxes per a fer una mica més amena aquesta quarantena. Això demostra que la música, com a part de l’art, és un element fonamental per a millorar o acompanyar l’estat d’ànim de les persones.

Què va suposar per a Plèiades Cor Jove gravar aquest vídeo?

Va ser un esforç gran, però molt agraït, perquè teníem moltes ganes de fer-ho. Algunes de les coristes no van poder participar per falta de temps o de mitjans, però van estar quasi totes les veus. Jo, com a director, vaig fer una gravació en vídeo dirigint la cançó i vaig gravar els àudios de les veus, de manera que elles a les seues cases havien d’escoltar la cançó de fons amb els auriculars i quadrar el tempo tan bé com fóra possible, que és molt complicat. Vam ser molt transparents i vam gravar l’àudio i el vídeo alhora.

Com va ser el procés d’edició del vídeo?

Ana Revert (corista i editora): Jo em vaig oferir a muntar el vídeo, i fer-ho m’ha distret molt, encara que quadrar totes les veus no és una tasca fàcil i el muntatge va ser complicat. Era més difícil perquè es tractava de moltes veus diferents i era la primera vegada que treballava amb el programa d’edició que vaig utilitzar. Anava improvisant a mesura que anava aprenent a utilitzar-lo, però amb molta paciència vaig aconseguir editar el vídeo. Va suposar un gran esforç, vaig estar moltes hores davant de l’ordinador, però va ser molt gratificant i em va servir per a conéixer les veus de totes.

Quina repercussió té a escala musical i personal participar en una iniciativa com aquesta?

Blanca Marqués (corista): Pense que a tothom li pot rondar al cap aquestes setmanes la idea: «Que puc fer jo en tot això…?». Així que, per a totes nosaltres, ha significat una oportunitat per a fer arribar a la gent un missatge optimista a través del qual més ens agrada: la música.

Natalia García (corista): Per a mi, formar part d’una iniciativa així, com a persona, implica donar ànims a la gent en la situació tan difícil que estem travessant. Musicalment, és el granet d’arena que podem aportar. No som professionals de la salut, no som les persones per les quals eixim a aplaudir als balcons a les huit de la vesprada, però podem aportar aquest raget d’esperança a aquesta situació. Esperem que la gent ho haja agafat amb la mateixa il·lusió amb la qual ho hem preparat.

Ana Revert: A mi aquesta iniciativa m’ha agradat a muntó, perquè m’he adonat que a molta gent externa al cor li ha omplit i li ha emocionat, i això és una cosa molt important en l’etapa que estem vivint. Veure els comentaris de la gent a la qual no coneixia em va emocionar bastant i em va fer molta il·lusió.

Plèiades Cor Jove

Quina és la situació de Plèiades Cor Jove durant el confinament?

Guillem Ferrando: Des que ens van comunicar que tancaven les sales d’assajos, en una setmana van caure tots els concerts que teníem programats. Teníem previst un concert-taller en Campanar a la fi de març, un concert de Setmana Santa a principis d’abril que s’ha ajornat, anàvem a rebre a un cor del Canadà, teníem una boda a final de curs que també s’ha posposat… Al principi, la situació era més angoixant, però ara ja ens anem adaptant i cal seguir. El curs no el donem per perdut.

Teniu pensat algun projecte més per a la quarantena?

No hem pensat res públic, però elles prenen la iniciativa. Plèiades és un cor obert, on la gestió la pot fer qualsevol persona que vulga. Tenim responsable de partitures, equip de comunicació, persones encarregades dels uniformes, dels sopars i les celebracions… És una gestió cooperativa, col·laborativa. Les coses musicals recauen sobre mi, però jo sempre estic obert a escoltar totes les iniciatives que elles proposen, i ara més encara.

Quines són les vostres perspectives de futur?

Jo preferisc anar a poc a poc, perquè només tenim dos anys de vida, i el cor arribarà on la gent del cor vulga que arribe; no és una cosa específicament pensada. No obstant això, com a director musical, sí que tinc alguns projectes en ment que encara no poden eixir a la llum. D’altra banda, tenim pensat fer l’any que ve el nostre primer viatge, ens agradaria participar a mitjà termini en algun festival de cors nacional o internacional i també tenim pendent fer concerts en altres llocs d’Espanya a través de contactes d’associacions que han quedat contentes amb les nostres actuacions. Però ens encanta cantar a València, i ens agradaria arribar a tots els barris de València, ja que sempre intentem actuar en diferents llocs de la ciutat per a poder arribar a més públic.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc × un =

Informacion coronavirus
escalante
escalante
Informacion coronavirus
el puig