25n
25N
25N

Gloria Muñoz: "En Mestiza, he posat molt de mi"

L’actriu Gloria Muñoz parla del seu treball en “Mestiza”

Gloria Muñoz: "En Mestiza, he posat molt de mi"
22/11/2019 -

El 27 de novembre, l’escenari del Teatre Talia de València acollirà una trobada peculiar sota el títol de Mestiza. L’actriu Gloria Muñoz interpretarà a Francisca Pizarro, la filla mestissa de Francisco Pizarro —l’espanyol que va conquistar el Perú— i de la germana d’Atahualpa, el gran rei dels inques, Quispe Cisa. A través d’un diàleg amb humor, música i fins i tot ball, un jove Tirso de Molina — interpretat pel fill de Muñoz, l’actor Julian Ortega— visitarà a l’anciana que ara viu a Espanya per a entrevistar-la sobre diverses temàtiques com la conquesta espanyola.

Gloria Muñoz explica amb aquesta entrevista què és el que s’amaga darrere d’aquesta obra que enfronta a dues visions diferents encarnades en la figura d’un home jove i una dona anciana. A més, explica com és treballar amb el seu fill i el què significa per a ella el personatge de Francisca Pizarro que encarna en Mestiza, una obra que endinsa al públic en la història del segle XV que no queda tan llunyana de l’actualitat.

Mestiza planteja diferents temàtiques a través del diàleg entre Tirso de Molina i Francisca Pizarro. Podem trobar aspectes actuals en aquesta conversa?

La història és el pretext per a parlar de temes que són de bastant actualitat: del mestissatge, que és un tema que hui està molt present; de l’exili; de les dones que prenen la destí de les seues vides, el controlen i el dirigeixen. Però, per exemple, jo parle de l’exili i no de la immigració perquè Francisco Pizarro és una mestissa que ve, però ve amb molta pasta. Ací, el menyspreu als immigrants es fa als immigrants pobres perquè als immigrants que ocupen una plaça d’hotel no els menysprea ningú. Per això, jo parle del que és sentir-se en un lloc que no és el teu per obligació, que no et sents ni d’un costat ni d’un altre, en fi, de l’exili. En l’obra, amb la generositat immensa de la seua autora Julieta Soria, hem incorporant les coses que sorgeixen cada dia. Llavors sí que s’utilitza una situació del segle d’or, una situació de l’època de la conquesta espanyola, per a parlar d’actualitat.

“La història és el pretext per a parlar de temes que són de bastant actualitat”

En l’obra es combinen diversos elements històrics amb la música o l’humor. Com és la reacció del públic?

Reacciona estupendament perquè com nosaltres ens ho passem molt bé perquè reacciona molt bé. A mi m’agrada molt la idea de portar això a València perquè al públic valencià li agrada molt la música en general i el teatre en el qual estan mesclats música i lletra també els diverteix molt. En Mestiza hi ha cançons escrites interpretades en directe pel meravellós guitarrista Manuel Lavandera i una cantant, Silvina Tabbush, que canta estupendament i que m’ajuda a cantar a mi també perquè si no crec que sola se’m donaria pitjor.

Interpretes a Francisca Pizarro. Coneixies la història d’aquest personatge abans d’assumir el paper?

No, no tenia ni la més remota idea. El director de l’obra Yayo Càceres em va preguntar si volia fer aquest personatge perquè estavem buscant una obra per a fer junts i quan em van parlar de Francisca Pizarro he de dir que no tenia ni idea de la seua existència. És més, l’única informació real que hi ha és per l’activitat econòmica i social que va tindre a Espanya, però ningú ha parlat d’ella; d’aquesta mena de personatges que en el seu moment van ser importants, però que la història ha passat per damunt d’ells pel fet de ser dones. Després m’ha fascinat perquè com a hereua de Pizarro es va ocupar de recuperar totes les terres i totes les propietats i amb això va fer el que va voler.

Com definiries el personatge que interpretes quant a personalitat?

Quant a personalitat la definiria molt dinàmica, molt activa, bastant ambiciosa. Ambiciosa en el sentit que volia ser la reina del Perú, això és un fet, encara que no la van deixar. Molt lluitadora. Jo crec que degué ser molt divertida, fins i tot coqueta. La definiria resumidament com una dona ambiciosa i lluitadora.

“Els personatges no són més que línies escrites en un paper per un autor i després tu els has de convertir en carn”

¿T’has arribat a sentir identificada amb ella?

Sí, m’he identificat molt. Els personatges no són més que línies escrites en un paper per un autor i després tu els has de convertir en carn. Llavors, en Mestiza, he posat molt de mi, no de com jo soc en la vida exactament, però potser sí en la part coqueta, en la divertida, en la relació humana que té, per exemple, amb Tirso de Molina. Però després he buscat aqueixes parts que no són meues i que una pot trobar dins de si per a fer un personatge.

Has parlat de Tirso de Molina. Com és treballar amb el teu fill?

Meravellós. Encara que no és la primera vegada que treballe amb el meu fill. Ja vam fer amb la direcció de Pablo Messiez Bodas de sangre, que ell feia del nuvi i jo de mare, amb la qual cosa la relació era molt intensa, molt bonica. Com van dir els directors Pablo Messiez i Yayo Càceres portem la complicitat de casa. Això ens està resultant tan divertit i tan productiu que ja hi ha una obra prevista per a l’any que ve que farem els dos junts.

Pots avançar alguna cosa sobre aquesta nova obra?

Puc avançar que es diu Ira i que l’estrenarem a la primavera. No puc avançar més coses perquè estan totes una mica en l’aire, però serà també una comèdia.

Has esmentat Bodas de sangre. Què prefereixes, el drama o la comèdia?

M’agraden molt les dues coses, però a mi m’agrada molt la relació amb el públic. En Bodas de sangre, per exemple, Pablo Messiez va fer una versió molt peculiar en la qual jo en el final de l’obra, el cuchillito, ho parlava amb el públic, però ho parlava des de la més absoluta tragèdia i drama. En aquesta funció jo parle molt amb el públic, però des del riure. Llavors a mi la comèdia m’agrada perquè crec que és l’ocasió de fer que la gent es distancie. El drama i la tragèdia, sobretot la tragèdia com a Bodas de sangre porta més al fet que la gent tinga una certa catarsi, que tot el dolor s’escampe per ací. En la comèdia es cuida més la complicitat, com si diguérem que l’actor li diu al públic ‘saps de tot el que estic parlant’. S’estableix aqueixa picada d’ullet en el qual el públic riu perquè és còmplice teu, més que per l’acudit.

“Crec que tots els actors ens quedem amb el teatre perquè és el lloc natural de l’actor”

A més d’aquestes obres, has participat en sèries de televisió com a Señoras del (h)AMPA. Amb quin format et quedes, teatre o televisió?

Crec que tots els actors ens quedem amb el teatre perquè és el lloc natural de l’actor. En el teatre tu eixes a escena i ja sou el públic i tu sols establint una comunicació. En la televisió es talla, es va cap endarrere, es va cap avant; llavors he de dir que en Señoras del (h)AMPA és una sèrie en la qual m’ho he passat molt bé, m’he divertit molt, però a mi m’agrada molt més el teatre. Té una cosa màgica i és únic el moment en el qual estàs fent el treball.

 

Les funcions previstes es realitzaran el 27, 28, 29 i 30 de novembre a les 20.00 h i l’1 de desembre a les 18.30 h a un preu de 16 i 22 euros.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

18 + set =

CCCC
activem alfafar