Carles Chiner, cantant valencià de l'Horta Oest, debutava com a músic en 2014 amb Gener, el títol que més tard donaria nom a la seua banda. Amb el primer disc El temps del llop (Mésdemil, 2014) va començar la seua carrera en solitari, component un treball que va suposar un "bufe d'aire fresc en el panorama musical en català". Gener es va presentar com una proposta d'autor en clau valenciana, personal i moderna. Oh, germanes! (Mésdemil, 2016) és el segon disc, esta vegada acompanyen a Carles Chiner, Pasqual Rodrigo, Enric Alepuz, Vicent Todolí i César Castillo. Amb aquest segon àlbum han donat un salt qualitatiu reinventant el seu so i explorant nous territoris. L'àlbum es va gravar en directe en els estudis de Paco Boig en el Port de Santa María (Cadis) i pretén ser un homenatge i reivindicació de la cara receptiva de la humanitat. Interpretant les diferències psicològiques entre homes i dones, la lluita de sexes, l'arraconament i submissió de la feminitat.
Com va nàixer Gener?
Va nàixer fa dos anys i mig com un projecte personal meu, però des del principi jo sabia que volia muntar una banda. El temps del llop va créixer de manera eventual i vaig gravar el primer disc, però una vegada estava tot vaig cercar a la gent per a acabar de muntar el grup. Cercava, sobretot, gent que poguera tocar instruments i que volgueren cantar i així vaig donar amb Enric, Pasqual, Vicent i César.
Què trobem en Oh, germanes!?
Amb aquest disc volíem que es fera justícia del so que s'havia creat. Parlar de l'univers femení, les nostres relacions amb les dones i situacions particulars. És un disc amb un so molt profund i més elèctric, xopat de soul. Volíem recuperar la part més orgànica, per açò també decidim gravar-ho en directe i així fer justícia a les notes quan les toques en directe i al que se sent quan toques amb altres músics en directe.
Quines diferències trobem amb El Temps del llop?
En El Temps del llop juguem molt amb el blues. Té un altre significat perquè aquest disc m'enxampa en una situació compromesa; estava a la meitat de la crisi i a punt de ser pare, diguem que m'espantava tot i tenia por del que poguera passar-me i cree, que açò es va quedar reflectit per complet en el disc. Té moltes llums però també moltes ombres.
Amb quin estil us definiríeu?
Crec que no tenim una banda amb un estil fixat, ja que som molt eclèctics i ens agrada música molt diversa i fer eixa música. Simplement en Oh, germanes! Se'ns ha quedat una cosa entre el pop i el soul. Hi ha molts elements de pop amb cançons que detecten la melodia i són molt arrancades, però també hi ha molts elements de soul perquè hi ha una harmonia vocal i un grup de xiques darrere de nosaltres donant suport a les nostres veus. Hi ha molts elements que vénen del soul dels 60.
Vau nàixer i seguiu cantant en valencià, què representa per a tu?
No és cap decisió presa, sinó que em va eixir de manera natural perquè quan vaig començar el projecte de Gener tenia clar que volia fer una manera de música de la meua vida testimonial, parlar de les meues coses i així és com jo pinso i viu, en valencià, per la qual cosa em semblava més sincer.
El divendres actueu en el Festival de les Arts, què és per a vosaltres estar tocant en festivals tan populars?
Estem molt contents perquè també el disc ha tingut molt vol, en els mitjans de comunicació ha tingut molta repercussió perquè ho han ressenyat molt bé i açò ens ha permés accedir a festivals, entre ells el Festival dels Arts. Per a nosaltres és un goig poder tocar en un festival on va tanta gent. Són sensacions molt boniques perquè en aquests llocs sempre et trobes amb un públic molt diferent, ja que hi ha molta gent que no ha anat a veure't a tu però es troben en els teus escenaris i pot ser que li agrades i açò és una molt bona oportunitat. També pots trobar gent que no sigues el seu estil o del seu grat i també és interessant, t'ajuda a conèixer al teu públic.
Què us ofereix la gira d'enguany? On us podem trobar?
Tenim bastants dates, a part del Festival dels Arts, anem al Vida Festival que és molt important per a nosaltres i estem molt contents de poder estar allí, l'endemà estarem a Picassent, també en Singin' in the cave a la Vall d'Uixó on es toca en les Coves de Sant Josep, el subterrani navegable més llarg d'Europa, en Massalfassar, Barcelona i molts més. Fins a setembre tenim una dotzena de dates i amb moltes ganes de seguir avant amb molts concerts més.
Alguna cosa que t'haja marcat?
El que ha sigut important per al meu han sigut les dones de la meua al voltant, les meues dues germanes majors sobretot que d'alguna manera m'han il·luminat en la vida m'han ajudat en les meues decisions i les meues il·lusions. És una manera de tancar un cercle per a mi i crec que para tots nosaltres d'alguna manera en algun moment una dona ens ha ajudat, ens ha portat felicitat i açò es veu en les cançons, és el que volíem reflectir.