caixa popular
caixa popular
caixa popular

Fran López (Rafelbunyol): "Ser polític és procurar la felicitat de la gent"

Parlem amb l’alcalde de Rafelbunyol que ha revalidat amb majoria absoluta la confiança dels seus veïns i veïnes

Fran López es va convertir en 2015 en l’alcalde més jove que en minoria i parlant amb tots ha governat en aqueixa primera legislatura. Els veïns i veïnes de Rafelbunyol han confiat novament en ell i li han donat la majoria absoluta per a continuar treballant per la seua localitat.

El Partit Socialista ha millorat les seues dades fins i tot aconseguint majoria absoluta. Com valores aquests resultats?

Ho valorem, com no podia ser d’una altra forma, molt positivament. Però a la vegada, eixa doble confiança que ha situat la ciutadania en el projecte que lidere, significa també una doble responsabilitat i un redoblament dels esforços que es feren en la legislatura anterior. Amb més confiança per part de la ciutadania, més responsabilitat i més treball per portar endavant aquest projecte, molt ambiciós, de canvi del Rafelbunyol que coneixem.

‘Governar implica estar a prop, responsabilitat, xafar el carrer més enllà d’estar dins de l’ajuntament. ‘

Quina creus que ha sigut la clau perquè hagen apostat per tu i pel PSPV per a governar aquests quatre anys?

Crec que passa sobretot per un canvi de model de governar. En un món municipal, governar implica estar a prop, responsabilitat, xafar el carrer més enllà d’estar dins de l’ajuntament. Anar a qualsevol acte que convoque una associació, estar en el carrer per atendre i escoltar les demandes de cada veí que s’apropa a tu per a dir-te el que necessita… pense que ha sigut la clau dels resultats que hem obtingut. La gent tria un representant i vol ser representada per algú honrat, proper al veïnat.

L’anterior legislatura governaves en minoria, quin balanç fas?

Va ser molt positiu. Estar en minoria implica diàleg, consens, pacte, això és la política. Al final, vàrem aplegar a molts acords. Entenc que la política municipal també dona peu a què hi haja més acords amb la resta de forces polítiques de l’oposició, per tant, més del 90% de mocions eren votades favorables. Al final, tots els partits volem que millore el poble. Per tant, aquesta ha sigut la tònica de la passada legislatura, i també ho és ara. La majoria absoluta no implica que l’oposició no siga escoltada. De 2011 a 2015 vaig estar a l’oposició i sé què és. Aquesta gent també representa al poble i han sigut votats, necessiten participar de la construcció d’aquest Rafelbunyol. Com més consensuada siga aquesta constitució millor serà, perquè representarà millor a la ciutadania.

Enguany estreneu els primers pressupostos participatius. S’han fet 107 propostes per 65 persones i, fent una equivalència, a Llíria es van fer al voltant de 60. Quin balanç fas d’aquestes dades?

Al final, és el model de com volem governar aquest ajuntament. Sempre he pensat que la ciutadania demanava participar més enllà de posar un vot, que és el màxim símbol de la democràcia cada quatre anys. Per tant, férem els pressupostos participatius perquè la gent volia proposar. Havíem, des del govern i l’ajuntament, d’arbitrar una ferramenta on fer possibles aquestes propostes de la ciutadania.

Rafelbunyol és un poble participatiu. Quan fas alguna cosa ací, la gent acudeix a veure-lo i a participar, jo sabia perfectament que el poble estaria a l’altura. Per això, pobles com Llíria que ens doblen en ciutadania… li contarem també la fórmula a Llíria de com es fa açò. Sobretot els pressupostos participatius han vingut per a quedar-se. Els pressupostos de 2020, els que estan participats, hi haurà uns 75.000 euros, però això no implica que en els propers pressupostos es continue en aquest model i ampliant també les partides. Al final, en un municipi com Rafelbunyol amb 9.000 habitants, es pot fer una democràcia molt directa per part de la ciutadania, per a aconseguir un ampli consens. Sóc conscient que des de l’ajuntament es fan coses que no agraden a tot el món, va intrínsec amb l’ésser humà… però podem fer-ho molt participat i que agrade. Sobretot que provoque felicitat en la gent que afecten directament aquestes propostes.

Quan començareu a comunicar els pressupostos participatius, Què et deien els veïns?

Els veïns mostraven incredulitat. De veres puc dir una proposta i després estarà en els pressupostos? Sí, si després de fer la proposta el poble l’avala amb els seus vots. Primer és el procediment de presentar les propostes, i ara estem en la votació d’aquestes propostes. És una forma d’educar en participació de cara a la gent. Si a més de proposar-la, també treballes perquè la proposta siga acceptada per la resta.

Quins seran els principals eixos d’aquesta nova legislatura per a Fran López?

Continuar avançant. No podem seguir estancats com estava Rafelbunyol a 2015. Per tant, el pacte que he tornat a fer amb la ciutadania és continuar avançant dins d’aquest segle XXI, un eslògan que hem portat molt en la passada legislatura. Hem d’avançar en la modernització del poble, que siga una smart city real. Això afectarà també a la ciutadania.
Un poble que avance en els seus serveis principals, en el tema de la salut, de la sanitat, on anem continuar estant amb comunicació amb la Consellera de Sanitat perquè faça efectiva l’ampliació de l’ambulatori en els pressupostos de la Generalitat. Un poble que continue invertint en la gent que ho té més difícil, perquè la política al final és una ferramenta per a igualar. Ampliar els programes socials que ajuden a la gent que no està passant per un bon moment a què puga igualar-se amb la resta.

També eixe poble que està al costat dels empresaris perquè continue creixent econòmicament d’una forma sostenible. Com a poble, tenim un gran polígon industrial, un gran comerç local i de proximitat i, per tant, l’ajuntament ha d’estar al costat de tota la gent que fa possible eixe creixement econòmic. Ells ens ajuden a tindre un 12% d’atur en el municipi, som un dels municipis de la província que menys atur té, molt bona notícia. No podem celebrar-la, perquè mentre hi haja una xifra d’atur no es pot celebrar, però estem aquí.

També en les coses intrínseques de Rafelbunyol, les seues tradicions, les seues associacions esportives, culturals, d’oci… continuar estant al seu costat perquè ells continuen desenvolupant. Es tracta que tots els actors polítics de Rafelbunyol anem avançant en el mateix vagó cap a la modernitat, el smart city i el progrés.

Fa unes setmanes es va iniciar el nou curs escolar. Esteu d’enhorabona perquè per fi Rafelbunyol compta amb un segon col·legi. Ja demanaves que el col·legi estava massificat, com valores aquest fet?

Com deies, Rafelbunyol està d’enhorabona. També ho hem d’agrair al canvi polític de la Comunitat Valenciana amb el Govern del Botànic que des del primer moment va ficar els seus ulls i també els seus actes en què Rafelbunyol deixara de tindre el col·legi amb més alumnes de tota la Comunitat Valenciana. Érem els que més, però un aspecte negatiu. Per tant, des del primer dia ens posarem a treballar en un projecte que estava en el calaix, i no es va fer en el seu moment. Per tant, des del primer dia que començarem la legislatura passada es començà a treballar.

El passat 16 de setembre va obrir les portes aquest nou centre. Ara podem dir que hui hi ha una major prestació de la qualitat educativa en el nostre poble, que beneficia a les noves generacions que han d’aportar també el seu granet d’arena en el poble, amb unes instal·lacions concordes al que entenem com una educació publica i de qualitat.

També un dels principals eixos serà l’ampliació de l’ambulatori que ara mateix està només de matins, estaria també a vesprades i a servei d’urgències. Com anirà el projecte i quan podrem veure la llum de l’ampliació?

Pense que les polítiques s’han de planificar amb temps. Rafelbunyol té un ambulatori que es va desenvolupar a principis d’aquest segle i es va planificar mal. S’havia d’haver planificat d’acord a un creixement demogràfic que se sabia que passaria. Per tant, hem treballat amb la Conselleria l’ampliació d’acord amb el progrés demogràfic que entenem que va a tindre la població. És això el que hem fet, el que s’està treballant en el projecte. Ara està en fase de redacció per a licitar-lo. Entenc que durant aquesta legislatura podrem fer realitat l’ambulatori. No puc abordar en quina data veurà la llum, però pels temps que hem vist en el tema de col·legi, són dos, 3 o 4 anys.
En qualsevol cas, l’alcalde continuarà reivindicant de cara al Consell que és necessari tindre un ambulatori acorde a la nostra població. Ara som més de 9.000 persones, per tant les infraestructures han d’estar d’acord amb aquesta realitat perquè els serveis s’han de prestar amb qualitat.

Has dit que eres una persona molt propera. Com t’ha sentat passar de l’oposició a l’alcaldia, sent l’alcalde més jove, i ara revalidar amb una majoria absoluta. En l’àmbit personal supose que estàs satisfet? Estaràs pagat, com diuen els valencians.

En l’àmbit que és personal estic molt pagat i molt gratificat perquè és al final el treball de quatre anys que has estat al poder. Ser alcalde és estar 24 hores, 365 dies a l’any. Però també sóc jove, per tant cal reinventar-se i cal continuar treballant. El primer crític sóc jo amb mi mateix i per tant, qui es fa les crítiques també sóc jo. Hem de continuar avançant, perquè Rafelbunyol també ho necessita.

El govern del Botànic ha contribuït en diferents inversions en diferents esferes. De la mà de Ximo Puig en la Generalitat, i també de la Diputació de València amb Toni Gaspar. En quins eixos esteu treballant d’inversions? M’han contat que esteu treballant amb inversions europees.

Des del primer dia el que hem fet és apropar-se les institucions, no esperar que vingueren, perquè és molt difícil. Des del principi s’ha notat molt que la Diputació ha fet un projecte de colze a colze amb els ajuntaments, perquè és l’objectiu de les diputacions. No s’ha triat el color polític de cadascú dels pobles per a designar les subvencions o els programes… això ha ajudat molt al fet que el poble de Rafelbunyol cresca. Ho he explicat molt al poble, si hi ha una remodelació d’un poliesportiu, ha sigut gràcies a la Diputació, perquè amb recursos propis haguera sigut impossible. Això ha sigut primordial per a veure els avanços, també en la biblioteca, remodelada amb inversions financerament sostenibles de la Diputació.

Per altra banda, el Consell també ens ha ajudat molt en el tema de les inversions que s’han fet i es continuaran fent. Per últim, som Europa. Això també cal apropar-ho a la resta de la ciutadania. Hem anat contínuament a Brussel·les aquesta legislatura, a presentar propostes no només de Rafelbunyol sinó liderant un projecte amb pobles del voltant per a reivindicar el tema de les inundacions, en aquest cas, pel canvi climàtic. Hem anat a presentar aquest tipus de projectes, altres d’Erasmus+, etc

Una de les obligacions dels ajuntaments és reduir el deute. Sempre hi ha un tòpic que fa la dreta, que els governs d’esquerres no saben gestionar. Ara que has passat quatre anys, a més amb minoria, que pots dir a aquest tòpic?

Sempre ha estat el tòpic que la dreta gestiona millor i que l’esquerra augmenta els drets socials… Crec que aquesta última part és veritat. Però s’ha demostrat tant en el nostre municipi com en la Generalitat… s’ha de gestionar. Jo entenc que un ajuntament s’ha de gestionar com et gestiones la teua casa, com una economia domèstica. Per tant, ací no podíem gastar per damunt de les nostres possibilitats. Quan vàrem entrar teníem un deute desorbitat, que aplegava a 5,4 milions. Hui estem en 2,6 milions d’euros. És necessari, necessitem un pressupost que invertisca els recursos en la ciutadania. I si tens una llosa de deute, és molt difícil redistribuir tot el pressupost municipal i que afecte veritablement al conjunt de la ciutadania. Per això hem treballat reduir el deute. No és una recepta màgica ni som millors que ningú, és que s’havia de reduir. També volem fer política i, per tant, necessitem recursos.

En aquests quatre anys, què consideres que és el més urgent que s’ha de dur a terme des de l’ajuntament?

Són les inversions de les quals t’he parlat, l’ambulatori; les entrades del municipi on també estem en contacte amb distintes conselleries… però el més urgent és continuar avançant en la tasca de modernització que requereix aquest municipi. També atendre a tots els veïns que tinguen un problema i vulguen una solució.

Una de les mesures estreles que ha dut a terme la Conselleria d’obres públiques, ha sigut el servei nocturn de metro, que en aquest cas vos afecta per a bé. Com s’està valorant?

Molt positivament. Ara no cal agafar el cotxe per a anar a valència un cap de setmana, a fer oci alternatiu. Era una reivindicació històrica per part de la ciutadania, i ara el Govern de Ximo Puig, amb Arcadi com a Conseller, ho ha fet possible. Haurem de continuar avançant en aquest sentit, ampliant horaris i freqüències, perquè si volem eixe món més sostenible haurem de practicar-lo també.

Parlem d’inversions. En aquests mesos, una de les inversions estreles ha sigut la reforma del poliesportiu, que m’han contat que ha sigut amb inversions un poc de tots. Com s’ha aconseguit?

Encara queda per finalitzar les obres del bar tan necessari. A Rafelbunyol teníem un poliesportiu, cal dir-ho, i per una mala gestió de governs anteriors, es va destruir. A partir d’ací, vàrem planificar eixe poliesportiu que volíem. Sabíem que Rafelbunyol no tenia la capacitat de licitar les obres de remodelació en l’àmbit global, no es podia acabar tot. Per tant, havíem de fer fases.

Aquestes han estat obtenint el suport de la Diputació per a les obres… una pista de bàsquet, frontons, el tema de la piscina, ara s’ha construït una pista de futbol huit… i estem acabant el bar. Al final, s’han invertit més d’1.100.000 euros. Més de 800.000 han sigut d’altres institucions, perquè els recursos nostres són millorables.

Ara esteu preparant els pressupostos, que dureu a terme en breu, no sé si tens la data. Quines línies veurem en aquests pressupostos per al 2020?

Les línies que s’han mantingut en aquesta legislatura. És de veres que volem posar èmfasis en el capítol 1, personal. L’ajuntament necessita molt més personal, molts alcaldes i alcaldesses et diran que és necessari aquesta ampliació, i sobretot que des de l’Estat afluixen les normatives perquè es respecte l’autonomia municipal i que els ajuntaments tinguem les persones que faça realitat el que des d’aquest despatx es decideix.

Per la resta, continuarem apostant pels programes socials, per plans d’ocupació, per polítiques econòmiques que ajuden al polígon industrial en l’àmbit d’infraestructures, perquè siga de referència. Continuar apostant per fer una política esportiva, cultural i sanitària beneficiosa pels veïns i veïnes de Rafelbunyol.

Els ajuntaments i els alcaldes sou a peu de carrer els que viviu de primera línia la política, els èxits i també un poc les errades. Des del teu prisma d’alcalde, has viscut alguna millora o canvi, en clau nacional, de quan governava Rajoy i ara que governa Sánchez?

On va a parar? En les últimes aprovacions de les polítiques que s’han estat fent… perquè és de veres que des de la moció de censura de Rajoy ha hagut un període d’inestabilitat… s’ha vist que el salari mínim ha pujat, s’ha apostat per polítiques socials. Ha sigut impossible aprovar els pressupostos perquè tant els partits independentistes com la dreta han votat en contra dels pressupostos que més beneficiaven a la Comunitat Valenciana.
Sobretot, crec que la moció de censura era una responsabilitat, que al final la dreta ha bloquejat. Això ho veurem en les pròximes eleccions del 10N, on finalment Pedro Sánchez obté una majoria més qualificada per a governar i practicar el programa de 370 mesures destinades a la ciutadania; que augmentaran la qualitat de vida d’Espanya.

Sempre em quede amb una frase teua que el defineix molt, que parla de què la política serveix per a fer les coses. En aquests temps que tenim noves eleccions en l’àmbit nacional i que hi ha un cert esgotament per part dels ciutadans amb la política, què diries a la gent perquè el 10N no es queden a casa.

Els diria que la política és una ferramenta de transformació social. Ho hem de veure en el pas del temps. Nosaltres som una generació que ja hem nascut en democràcia, que hem viscut més de 40 anys de democràcia. Per tant, els diria que votar és el símbol més gran de democràcia perquè els nostres avis no pogueren votar. Per tant, que voten. A qui siga, però que voten.

Però que també la política els ha permés que persones del mateix sexe es puguen casar. Que persones, en aquest cas dones puguen avançar en els sostres de cristall i poder inclús avortar. Que en aquesta època de democràcia han hagut molts avanços socials, que ha hagut d’estar un partit socialista perquè hi haguera sanitat publica i universal, educació pública i de qualitat… per tant, aquesta política ens ha igualat més. La política significa progrés i avanç. Cal votar.

Moltes vegades la dreta crida a la desmobilització, interessa que la gent no es meneja perquè governen ells ajuntant-se les tres dretes. Aquest no és l’escenari que necessita espanya ara mateix,

Per tant, aquesta ferramenta que tenim tots i totes, és la que hem d’exercir el pròxim 10 de novembre.

Hi ha una tendència europea populista de l’extrema dreta, de fet a Espanya ha entrat a les institucions. Penses que determinats col·lectius, les dones, els LGTB, poden estar en perill si no ixen a votar?

Clar, aquests moviments, els partits populistes i d’ultradreta, han vingut a expulsar a les dones de la societat, o als moviments LGTB… i jo els dic que serà al contrari, que aquests moviments expulsaran a la ultradreta del parlament europeu i també del congrés dels diputats. Ha de ser així, clar que sí. En el seu projecte polític està a dir que no existeix desigualtat, les dones simplement estan per ací, i neguen els drets dels moviments LGTB. Per tant, són aquests col·lectius els que han de participar perquè això no ocórrega.
Saben perfectament que ens trobaran el seu costat per la defensa de la igualtat, del feminisme o la gent que estima a qui vulga, perquè entenem que la societat és llibertat, igualtat, solidaritat i justícia social.

Per acabar, quina cosa és la teua principal preocupació?

La felicitat de la gent. Ja en la Constitució del 31 estava estipulat un article on deia que el deure d’un governant és procurar la felicitat de la seua gent. És amb el que em gite i m’alce tots els dies, fer la vida més fàcil i més feliç dels veïns del meu municipi. Ser polític, representant públic, és això. Pensar en la resta de persones més que en tu mateix, pensar en la felicitat de la gent. Eres un servidor públic i per això intentes governar. No hi ha més fórmula.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

set − 6 =

programacion rialto
cultura als barris 2019
programacion rialto
massamagrell 25n
catarroja 2019
massamagrell 25n
amic valencians
cultura als barris 2019
amic valencians