25n
25N
25N

Colomer: "L'hospitalitat em sembla un avantatge competitiu que ens caracteritza a la Comunitat Valenciana"

Entrevistem el Secretari autonòmic de Turisme de la Generalitat Valenciana, Francesc Colomer, dins de l’espai “Converses”

El Turisme és sens dubte un dels motors de la Comunitat Valenciana. Des del primer Botànic s’ha treballat per posar en valor tot el patrimoni turístic, cultural i gastronòmic del nostre territori. Així sens dubte no cal ensenyar més postals sinó visitar la Comunitat perquè és Mediterrani en viu. Hui parlem amb el secretari autonòmic de turisme, Francesc Colomer amb qui fem balanç del 2019 i abordem els reptes de futur.

Quin balanç pot fer-nos de Turisme d’aquest 2019?

‘El sector és cada vegada més potent i conscient de la seua capacitat’

Crec que ha sigut un any dinàmic, de consolidació. Hem de ser sempre prudents, responsables i a final d’any fer un examen rigorós que ha passat. Però és evident que veníem d’un temps d’expansió, de creixement, i ara m’agrada de fer la reflexió que han tornat els mercats competidors. Per exemple Egipte, Turquia, Tunísia… és veritat que nosaltres hem fidelitzat a molta gent que suposadament ens havien prestat aquests anys per la inseguretat. També hem resistit la incertesa del Brexit, que és el principal mercat internacional que tenim. Hem crescut en el mercat francés i alemany. A més, el turisme interior és també bastant dinàmic, hem incrementat la rendibilitat perquè no es tracta tant de comptar caps de turistes que vénen, sinó establir altres mètriques: diversificació, desestacionalització… no sols sol i platja. Crec que el sector és cada vegada més potent i conscient de la seua capacitat i per tant, ha sigut un any dinàmic, de consolidació i de continuar treballant.

Amb prudència, hem trencat el mite que la Comunitat Valenciana és només sol i platja?

Sol i platja són dos atributs naturals, no hi ha dues coses més lligades a la vida que ens han beneït amb aquesta possibilitat en el territori. Però és cert que és un sol i platja plus, amb l’oferta complementaria de gastronomia, cultura, patrimoni… tota la cornisa litoral té sol i platja. També els actes turístics s’han diversificat en el mateix territori. I més enllà el turisme rural, que és enormement fèrtil en productes turístics, experiències, cultura, patrimoni, paisatge… hi ha tantes possibilitats en marxa, ja estructurades d’acord amb el sector que ha anat articulant-se, que crec que sí que hem superat la idea d’un monocultiu. És veritat que tenim 500 km de litoral, i això feliçment condiciona en positiu.

Quins són els grans atractius del nostre territori, que a vegades no som conscients?

Més enllà de l’inventari de productes, de referències geogràfiques que podríem fer o ciutats emblemàtiques… a mi m’agrada parlar de l’hospitalitat com a atribut turístic, identitari, com una manera de ser i estar en el món. Un no torna on ho han tractat malament. Per això estem tan obstinats a fer de l’hospitalitat en un element de transformació, de millora de l’oferta del model turístic. Saber rebre, no sols és teatralitzar el somriure, sinó altres qualificacions que en la nostra xarxa de centres estem impartint a totes les professions que interactuen amb el turista.

Una ciutat és turística si té l’actitud individual i col·lectiva de saber i voler rebre. A vegades diem que la ciutat turística és la que fa possible que la felicitat desembarque en la vida dels altres. Això em sembla un valor i un avantatge competitiu que ens caracteritza bastant. No ens podem relaxar perquè és veritat que és un fet cultural, social nostre.

Tenim els valencians una manera de ser especial perquè els visitants es queden o repetisquen?

Pense que sí però no es pot deixar de cultivar cada dia. S’ha d’educar, l’hospitalitat és tot un art que hem d’ensinistrar-nos i hem de guanyar les habilitats. Per això estem no sols fent promoció d’hospitalitat en termes publicitaris, sinó en termes pedagògics per al sector turístic. Més enllà per a tota la societat d’amfitrions, una societat que acull, crec que és una societat sentimentalment molt construïda. Jo tinc aquesta visió del turisme, no sols és una màquina de fer diners, que també. La gent ha de viure, és una indústria. Però és cert que hi ha una sèrie de valors que fan d’aquest sector una cosa molt especial.

Abans has parlat del Brexit, estem preparats els valencians en l’àmbit turístic? Què està fent la Comunitat per a pal·liar els possibles efectes?

Hem pres moltes mesures. Des de l’endemà d’aquell desacord, la decisió tràgica per a l’europeïsme, que va ser el resultat del referèndum. Constituïm ja un comité de seguiment per a il·lustrar i animar a reaccionar en la defensa del principal emissor, 31,5% del turisme internacional nostre és britànic. Per a defensar la nostra posició, i tindre un pla enfront del Brexit. Ho hem tingut aquests anys, ho tenim.

Hem anat a la World Trade Market, la gran fira mundial a Londres, d’una altra forma, qualitativament i quantitativament amb més coexpositor, una altra estratègia, amb un estand propi… Hem fet accions recentment amb la cambra de comerç, hem diversificat no sols les fires generalistes, sinó sectorials de productes, ens hem obert a altres públics, com birdwatching, el busseig, senderisme… és a dir, hem identificat tot allò que ens pot continuar obrint oportunitats i hem intensificat la promoció, en línia i presencial.

No podem parar, ni allí ni obrir-nos a altres mercats. Tampoc s’esgota tot amb el tema britànic i hem d’estar sempre pendents, quan no siga el Brexit serà per a bé o per a mal la mediterrània oriental, serà Trump, seran els proteccionismes, etc. mil històries que ens fan obrir l’angular i tindre una estratègia multifocal, buscant sempre oportunitats realment positives per a nosaltres.

També l’avanç de les noves tecnologies ha establit també noves maneres de vindre al nostre territori com són els apartaments turístics. Hi ha una solució per als apartaments turístics? Com es pot conviure entre tots?

Crec que els apartaments turístics tenen la regulació que toca. A vegades escoltem en altres llocs que han legislat o no… nosaltres tenim una legislació clara i contundent contra l’intrusisme, la competència deslleial, el frau fiscal, l’economia submergida… és tot un cercle viciós que hem de tractar de fer-ho virtuós, apostant pel sector reglat. Són habitatges també de lloguer, hotels, càmpings, i totes les tipologies. Els patrons de consum aniran diversificant-se, però si un habitatge està reglat, si és el resultat del consens de la ciutat, del control de la capacitat de càrrega, de la sintonia amb el pla general d’una ciutat que vol el turisme situat a un lloc, etc. és la decisió de la ciutat amb els seus consensos interns: empresarials, veïnals, socials, turístics, polítics. Crec que el que no estiga en un registre adequat, fiscalitzat com toca, hem de perseguir-lo. Fer molta pedagogia, per això estem en les dues bandes, no mirar cap a un altre costat. Acabem de guanyar una sentència en el Tribunal Suprem contra aquestes grans plataformes que pretenien burlar la nostra llei.

També hem de fer molta pedagogia perquè el client trie bé, on toca, la pàgina legal. Perquè en cas contrari no tindrà on reclamar si l’experiència acaba malament. La millor hospitalitat de la qual parlem és no mentir, no defraudar.

En unes setmanes tornarem a Fitur, la fira per excel·lència. Quin paper juga la Comunitat Valenciana en aquesta Fira?

En Turisme Comunitat Valenciana ja hem estat en diverses fires en l’àmbit internacional. Fitur és una icona, molt bo per a mostrar credencials, per a continuar en el gir que prenem de professionalitzar-lo. Una fira és un lloc on comprar i vendre, productes, criteri professional, aparadors, agendes tancades, interacció… això és Fitur. Després està l’apartat més institucional que potser no aporta tant de valor, i hem de posar-ho una mica en quarantena. Dit això, a Fitur el sector anirà a mostrar la seua millor versió i a dir que en el 2020 no abaixarem la guàrdia, que estem millorant, diversificant, modernitzant. Presentarem evidentment, els millors productes que tenim.

Als valencians ens agrada fer turisme ací, en el nostre territori. Per què triem com escapada quedar-nos per la nostra terra en lloc d’una altra destinació nacional?

Crec que és un hàbit molt saludable, ens ajuda a vertebrar i probablement a descobrir que el turisme no és una foto fixa. Les ciutats, els pobles, zones rurals, evolucionen, es qualifiquen, es milloren o aposten per aquest sector que fa que la vida i l’experiència de viatjar siga més gratificant. El 51% del mercat nacional de turisme a la Comunitat Valenciana som nosaltres mateixos.

Per totes les combinacions que es poden fer, quanta gent de Castelló no coneix l’interior de València o Alacant? O quanta gent de l’interior d’Alacant no coneix la costa de Castelló? Totes les combinacions que podem fer, serien magnifiques per a, entre altres coses, voler-nos més. Invertir en estima pròpia, crec que sempre anirà bé.

La Comunitat Valenciana té una campanya en actiu, Mediterrani en viu on podem contemplar tota la riquesa que tenim com a territori complet, molt variat. Quin balanç va fer d’aquesta mena de campanya?

De la campanya Mediterrani en viu, amb totes les seues variants nacionals i internacionals, estem francament satisfets. No sols perquè ens agrada, que sí perquè la mantenim. Però a més crec que connecta amb el relat que volíem d’autenticitat, de territori, paisatge, diversitat… de fertilitat de productes que tenim en el nostre espai, hospitalitat, ser diferents. Crec que la música, el claim de la campanya està francament connectada amb la idea que tenim del model. No sols perquè ho pensem en el nostre equip, sinó que a més els indicadors i les auditories independents, situen aquesta campanya com una de les més potents que s’ha fet en l’àmbit nacional, de totes les autonomies, i de les quals més notorietat, posicionament i més lluny hem arribat. Per tant, feliçment, les coses han anat bé, encara que no ens podem conformar.

Cap a on anem en el Turisme? Com serà el turisme del futur?

Dues qüestions que a més marquen aquesta legislatura per a nosaltres i els pressupostos. Intel·ligència turística, noves tecnologies, digitalització, gestió de les dades… és el món del Big Data, quarta revolució industrial. Tot això lloc al servei de generar coneixement per a millorar el nostre producte, allò que oferim. I saber quins turistes, mercats, segments de la demanda ens vénen, per què ens vénen i per què no vénen els que voldrien.

Com serà el futur? Passarà per la intel·ligència de mercats. No anar a fires generalistes on hi ha mil destinacions diferents el mateix dia a la mateixa hora… el futur, tindrà el valor que tindrà, però l’important serà l’estratègia digital. El turista ara és un ésser tecnològic, que pren decisions abans, durant i després. A més puntua l’experiència que ha tingut, la seua credibilitat des de l’anonimat pot ser més potent que una campanya pagada.

Per tant, el tema digital ha democratitzat el sector, com el cas de Thomas Cook, la gent cada vegada tria més per lliure. Llavors, el futur passa per ací, per a estar molt ben posicionats en les noves tecnologies, però també per a millorar, el millor màrqueting comença en el producte. Per a millorar producte, millorar màrqueting i promoció, tan important per a un sector.

L’altra qüestió, absolutament transversal, són els ODS, Objectius de Desenvolupament Sostenible, aplicats en el món del turisme. Hem presentat una guia avantguardista, pionera de les 100 recomanacions que fem per a complir els 17 objectius del mil·lenni en una destinació i ciutat turística: com prendre decisions per a treballar pel turisme sent compatible amb les grans declaracions de sostenibilitat sense les quals ja no entenem l’economia, ni el planeta.

Per a acabar, vosté ja ha sigut secretari autonòmic en la primera legislatura del Botànic. Amb què s’ha quedat que li ha deixat un record personal per a vosté?

‘M’ha provocat molta empatia l’esforç de molts xicotets empresaris, innovadors, que arrisquen. Això a mi em causa una fascinació i un respecte que no tinc paraules de gratitud.’

Sobretot amb la grandesa d’aquesta Comunitat, l’enorme diversitat. M’ha provocat molta empatia l’esforç de molts xicotets empresaris, innovadors, que arrisquen. Això a mi em causa una fascinació i un respecte que no tinc paraules de gratitud. Aquella persona que li ha anat tot mal en la vida, després d’aquesta crisi que no sé si hem eixit, tan dura, molta gent va ser devastada laboralment… i han reconstruït la seua biografia laboral estudiant cuina, sala, amb nosaltres, això em sembla esperançador.

Creu que estem vivint un renaixement turístic en l’àmbit de festivals, congressos, etc?

Passen moltes coses en el territori que ens envien missatges i senyals que potser sí. Afirme que sí, passen moltes coses, el turisme no és obra d’aquesta casa, sinó coral de molts actors, públics, privats, acadèmics, xicotets, grans, de tot. Som un gran ecosistema, m’agrada dir una xarxa. M’agrada pensar que la xarxa evoca el segle XXI, la necessitat de cohesionar i col·laborar perquè sols no arribarem a cap part en aquest món global. Dit això, crec que sí que vivim un moment esperançador, dinàmic. L’últim que podem fer és situar-nos en un espai mental de confort, seria un tipus de corredor de la mort, si creus que ja estàs bé.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × 4 =

Informacion coronavirus
Informacion coronavirus