25n
25N
25N

Ana Barceló: “Segons la previsió del Ministeri, podem arribar al 70% de població vacunada a l'estiu”

Parlem amb la Consellera de Sanitat sobre l’evolució de la pandèmia de la Covid-19 en la Comunitat Valenciana i la tan esperada vacunació massiva

La Sanitat ha sigut i és un dels eixos centrals de la política del Govern del Botànic. Ho va ser en la seua primera legislatura amb lleis molt destacades i ho està sent en aquesta segona amb les reversions d’hospitals privats per a passar a una gestió pública. Però sens dubte des de fa un any ha afrontat el repte més dur de la història de l’autogovern valencià: una pandèmia mundial. La Consellera Ana Barceló ha assumit en primer pla la gestió d’aquesta crisi des dels moments més durs quan faltava material a tot el món fins a l’ona més complicada en la Comunitat el mes de gener passat. Hui tenim l’oportunitat de conversar amb ella per a fer balanç de la pandèmia i albirar l’imminent horitzó.

Quin balanç fa de l’actual situació de la pandèmia en la Comunitat Valenciana?

La situació és bona. És fruit de l’èxit i del sacrifici de tots els valencians i valencianes. Jo crec que totes les mesures que hem implantat han funcionat. També és fruit de la responsabilitat, que és fonamental.

La Comunitat Valenciana va viure una tercera ona molt dura malgrat tindre les restriccions més dures per al mes de desembre. Per què creu que va passar?

Jo crec que també entràvem en unes festes en què necessitàvem una certa relaxació. La gent crec que va començar a perdre una mica de por i, sobretot, va voler viure unes festes una mica més normalitzades. Abaixem alguna cosa la guàrdia i veníem a més, de les compres nadalenques, etcètera. En resum, una situació en la qual la ciutadania ja necessitava viure eixe Nadal de manera més entranyable.

Les dosis de vacunes centren ara la preocupació de la ciutadania, ja que arriben amb comptagotes. Com es fa el repartiment de les dosis per Comunitats autònomes? Quin criteri segueixen i si tenen sentit?

Cal tindre en compte que les primeres vacunes que arriben són les de Pfizer i les de Moderna, que són escasses i que són les recomanades per a persones molt majors. Per tant, la distribució que es fa per part del Ministeri segueix uns patrons que tenen en compte la població diana a la qual van destinades aqueixes vacunes. Evidentment, en cada comunitat hi ha un número molt diferent i molt dispar, ja que depén de l’envelliment de la seua població i del nombre de persones que comprenen aqueixos trams d’edats. Per tant, es fa en funció d’aqueix grup diana.

Per contra, quant a AstraZeneca, el repartiment per part del Ministeri es fa en funció del pes poblacional de cada comunitat.

El President Puig es va reunir la setmana passada amb AztraZeneca qui assegura que arribaria 600.000 dosis en aquest segon trimestre, menys de les que s’esperaven. Tenien contemplada aquesta previsió?

Bé, normalment AstraZeneca comunica al Ministeri de Sanitat i el que ens van anticipar en aqueixa reunió va ser l’arribada de més vacunes el mes de maig i el mes de juny. Això ha de confirmar-se; evidentment, és una previsió. El que esperem és que la companyia acabe complint aqueix compromís adquirit.

Creu que l’estratègia de compres de la Unió Europea ha fallat o han sigut les farmacèutiques els qui no han complit?

Jo crec que, probablement, les farmacèutiques han promés una producció a la qual realment no podien arribar. És la impressió que jo tinc pel número de dosi que es produeixen en relació a les quals ens remeten i entreguen a la UE. Desconec, evidentment, les clàusules dels contractes que en el seu moment van signar l’autoritat europea i les empreses, però tinc la impressió que, probablement, es va traslladar la capacitat de producció que després no era de la qual podien disposar.

Europa ha insinuat que moltes vacunes produïdes en territori europeu es derivaven al Regne Unit. Coincideix vosté amb aquesta postura?

Jo desconec els compromisos que tinguera AstraZeneca amb el Regne Unit i les que es van trobar fa poc temps a Itàlia. Sé que AstraZeneca està també compromesa amb tots els països que no poden adquirir vacunes i que les reben també gratuïtament. Però desconec això. Per a nosaltres és molt difícil saber exactament què és el que ha passat, on aqueixes dosis anaven destinades i si s’han saltat els compromisos que havien adquirit amb la UE.

Fa uns dies la Comunitat ha viscut la seua vacunació massiva al personal docent en temps rècord. Quin balanç fa des de la Conselleria?

El balanç és positiu perquè pràcticament el 87% de la comunitat educativa que estava convocada la setmana passada s’ha vacunat. Per tant, el balanç és positiu. Jo crec que han funcionat bé. Hem rebut la felicitació sobre com es va posar en marxa el dispositiu, tant pels equips de vacunació, per tot el personal sanitari, que crec que va tindre un tracte exquisit amb tota la comunitat educativa, i, també, Educació, que ens ha permés ordenar d’una manera adequada totes les persones que havien de ser vacunades per centres educatius perquè tampoc hi haguera una repercussió negativa en el cas d’efectes adversos en la programació que tenien prevista.

Després d’aquesta prova, La Comunitat estaria preparada per a una vacunació massiva a gran escala?

Sí. La Comunitat Valenciana ha contemplat sempre tres escenaris: un escenari de vacunació d’unes 200 mil dosis a la setmana; un altre escenari de 400 mil dosis a la setmana; i un altre escenari de 600 mil dosis a la setmana. Tenim més capacitat, inclusivament, si arribara aqueix nombre de vacunes. Per tant, nosaltres estem preparats. Ens falta la matèria primera.

Arribarem a aqueixa vacunació del 70% a l’estiu?

Per les dades que ens va facilitant el Ministeri, sembla que sí. Pot ser que, en aquests moments i donada la previsió que té puguem arribar el mes de juliol al 70% de la vacunació. Jo espere que així siga. Serà una bona notícia, perquè tindrem immunitzada a una part ja molt important de la societat valenciana.

A Gibraltar amb un alt percentatge de vacunació hem vist com han llevat l’ús de la mascareta. Contemplen un escenari similar quan s’arribe a eixes ràtios per a llevar algunes restriccions?

D’acord amb la llei que es va publicar ahir en el BOE, que està previst que es mantinguen mesures una vegada acabe l’estat d’alarma el mes de maig i, per tant, encara no tindrem la immunitat, dins d’eixes obligacions està continuar portant mascareta. Ja que, una vegada acabe l’estat d’alarma i mentre no es declare tancada la crisi sanitària i puguem tornar a la normalitat, haurem de continuar contemplant l’ús de la mascareta.

Margarita del Val va comentar fa uns dies que amb les dades actuals tot apuntava al fet que una quarta ona podria ser menys intensa, fins i tot en la Comunitat per les bones xifres. Comparteix aquesta opinió?

La previsió és que, evidentment, encara que no hi haja una mobilitat entre comunitats, sí que es produïsca una mobilitat interna dins les comunitats. Evidentment tindrem més interacció social, ja que ha arribat el bon temps. Però hem de continuar mantenint l’alerta alta i, sobretot, continuar insistint a la ciutadania al fet que complisca totes les normes de seguretat que estan en aquests moments implantades.

Per tant, si seguírem així i no es dispararen excessivament durant aquests dies de Setmana Santa (mancant conéixer què és el que ha ocorregut en el pont del 19) perquè podríem contindre i no tindre una pujada tan exponencial com la que vam tindre després de Nadal. Aqueix és l’objectiu: intentar que aqueixa quarta ona o aqueixa quarta pujada, encara que no siga elevada, no genere cap mena de pressió assistencial.

Com valora el comportament dels valencians en aquesta tercera ona en passar de la incidència més alta a la més baixa de tota Espanya?

Bé, hem de tindre en compte que nosaltres estem perimetrats des del 30 de novembre: portem 4 mesos perimetrats. Tot això amb un enorme sacrifici per a aquelles persones que volen viatjar a altres comunitats que volen trobar-se amb la seua família. També és cert que, quan tanquem tots els bars i restaurants durant més d’un mes, això també va ser un sacrifici per a totes aquestes activitats econòmiques. I després, per descomptat, continuem mantenint les mesures més restrictives de tota Espanya, independentment de totes les que han adoptat totes les comunitats i que eren els mínims. La Comunitat Valenciana encara s’ha anat als mínims dels mínims: la permanència de 4 persones solament en els espais públics, ja siguen oberts o tancats, o el fet que la nostra restauració i hostaleria tanque a les 18 hores de la vesprada. Alguna cosa que no ocorre pràcticament en cap territori, que han portat el tancament al toc de queda.

Nosaltres també portem moltíssim temps amb el toc de queda a les 22h de la nit. No hem modificat ni aqueix toc de queda ni el tancament perimetral. Per tant, hi ha un conjunt de mesures que han fet que puguem tindre aquests resultats.

Hem fet una desescalada molt lenta, els aforaments s’han quedat reduïts al 30%, primer permetem els entrenaments esportius, ara hem permés les competicions (tot sense públic), primer obrim els espais a l’aire lliure, ara els tancats.

En fi, jo crec que hem anat adoptant mesures amb moltíssima prudència, que és la mateixa que hem traslladat als ciutadans.

Aquest cap de setmana vivim una experiència pilot a Barcelona amb un concert amb 5000 persones sense distància de seguretat però amb mascaretes. Amb aquesta iniciativa, la Conselleria estudia esdeveniments similars a l’estiu o al setembre?

De moment això no ho contemplem. Quant a la situació i les mesures que puguem tindre al maig o al juny no entren dins de la meua previsió. Preferisc que anem analitzant les dades epidemiològiques dia a dia i després cada 14 dies i 7 dies. Però aventurar què és el que puga ocórrer… perquè encara no estem en condicions de poder entrar a un estudi detallat de què pot passar i, de la situació que tinguem, què poder fer. Jo preferisc anar a poc a poc i amb calma i veure també com va el ritme de vacunació.

L’alcalde de València Joan Ribó va comentar fa unes setmanes que en cas que es puguen celebrar Falles enguany no serien com les hem viscudes sinó que serien unes falles de transició. Comparteix aquesta postura?

Tant al món faller com a l’alcalde jo sempre els he transmés que les coses que es puguen o no es puguen dur a terme seran en funció de com ens trobem. Mai m’he anticipat i mai he volgut, ni tan sols, generar l’expectativa. Si arribem al juny o juliol perquè caldrà veure la vacunació, la situació, etc. Però no m’agrada aventurar. Jo espere que més prompte que tard puguem tindre ja algunes mesures que alleugen el que ara mateix està sent molt restrictiu i que ens impedeix gaudir de les nostres festes populars. Però en aquests moments no puc determinar quan es pot produir.

Jo m’he compromés amb el món faller a mantindre una reunió a primers de maig, a tindre una taula de seguiment per a veure com és l’evolució, perquè puguem anar una mica albirant com encararem l’estiu i després de l’estiu.

Com valora el paper de l’oposició en aquesta pandèmia?

A mi m’hauria agradat que l’oposició no s’haguera sumat a algunes faules que es van generar i que, evidentment, van donar una imatge molt diferent del que és la sanitat pública. Crec que tampoc era just en aquell moment en què van aparéixer fake news a les quals l’oposició va fer ressò. Jo crec que era molt més senzill dirigir-se directament a la Conselleria per a demanar aqueixa informació abans de sumar-se en xarxes a notícies i faules que després han sigut falsos.

De fet les fake news han sigut la xacra d’aquesta pandèmia just quan més informació veraç necessita la gent. Què li sembla l’ús que ha fet l’oposició en ocasió d’informació no constatada en seu parlamentària, en les Corts?

Ni contrastada i, en algunes ocasions, modificada. Estic recordant una informació respecte a un centre de salut de Madrid, de Fuenlabrada, que el situaven com si fóra un centre de salut de la província d’Alacant. A més, el fet que s’utilitzara un informe tècnic de l’hospital de campanya que no estava signat i que se simule amb un ombreig fals que a baix constara una signatura. O el fet que, a través d’una denúncia d’una carta anònima, es posen en coneixement fets ocorreguts en les instal·lacions d’Ernest Lluch.

Crec que s’espera sempre de l’oposició que, almenys, pregunte a la Conselleria de Sanitat. Si no són satisfactòries les respostes, doncs, evidentment, estan en tot el seu dret de fer crítica i retraure al Govern i a aquesta consellera aquelles deficiències o irregularitats que es detecten. Però crec que actuar abans de conéixer les explicacions o abans d’escoltar és el que crida poderosament l’atenció, perquè crec que hi ha algunes notícies que, a més, han tingut una repercussió nacional. És un anònim, sí, però cal posar-lo en coneixement i investigar-ho.
Crec que sempre ha faltat el sentit de la responsabilitat i la prudència de no generar a la ciutadania un cert sotsobre o inseguretat.

En aquests moments, la Conselleria ha anunciat la tornada de l’atenció presencial en sanitat. En què consistirà i com es procedirà?

El que estem intentant és anar incorporant la cita presencial obrint les agendes perquè puguen els ciutadans acostar-se als seus centres de salut per a poder traslladar al seu metge qualsevol qüestió que tinga. I després, d’altra banda, també intentant obrir la programació de quiròfans i recuperar les intervencions quirúrgiques, tant als matins programades com a les vesprades amb els autoconcerts (és a dir, fora de l’horari que tenen els professionals). No estem parlant de les intervencions urgents; aqueixes, en qualsevol cas, s’atenen. Parlem de les que estaven programades i es van haver de suspendre perquè vam haver de col·locar tots els recursos, tant personals com d’espais, a la Covid-19.

Per descomptat, també el Pla de Xoc, que és una cosa que no he sentit que s’haja derivat. No ho hem derivat, però cal tindre en compte que en aquesta última ona també els hospitals privats s’han vist afectats per l’ingrés de persones Covid, que també els ha obligat a suspendre algunes intervencions.

Creu que la ciutadania valora més el paper dels sanitaris en aquesta pandèmia i si la salut pública ha tornat a ser la seua primera preocupació?

Jo crec que sí que ha canviat el mapa de prioritats. Primer perquè som més conscients de l’important paper que té la salut i que sense salut l’activitat econòmica tampoc funciona. Llavors, recuperar aqueix valor i aqueixa prioritat de recuperar-nos i, al mateix temps que ens cuidem nosaltres, hem de cuidar el sistema que ens protegeix.

En aqueix sentit, jo crec que tothom ha sigut conscient de la necessitat de comptar amb un sistema sanitari públic fort i amb bons professionals. També la situació ha descobert què és això de la salut pública, què és això de l’epidemiologia, una branca que ha estat sempre present i sempre cuidant de nosaltres. Els professionals d’aquesta branca duen a terme constantment proves en els seus laboratoris per a fer els seus seguiments, però pràcticament no estaven dins del nostre imaginari. Per tant, crec que l’adopció d’un nou vocabulari que tots hem aprés i que tots parlem també ha ajudat i ajudarà en el futur al fet que els ciutadans valoren moltíssim més el que tenim.

Quin ha sigut el moment més dur que ha viscut en la pandèmia?

No hi ha un moment concret. Hi ha un conjunt que es basa en el cada dia que hem viscut. Han mort moltíssimes persones. Tampoc s’han pogut tancar molts duels, perquè no hem pogut acomiadar-nos de les persones estimades. Per tant, tot això està darrere de les xifres. Comunicar xifres sense que et commoga el fet que darrere hi ha famílies, persones i vides trencades que s’han truncat seria com donar la fredor a alguna cosa que ens estava ocorrent i que estaven vivint tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, tots aqueixos moments al final els vius exactament igual.

La Conselleria de Sanitat sempre és clau però en una pandèmia ho és més. Com li ha canviat la vida a vosté i al seu equip que treballa pràcticament els 365 dies de l’any?

Sí. Ens ha canviat perquè, evidentment, hem canviat la nostra casa per aquesta casa. Pràcticament ens anàvem de la Conselleria tots els equips que han estat treballant ací, igual que en salut pública i en tots els departaments, hem hagut de canviar. Al final, d’ací eixíem solament per a anar a casa a descansar les hores que podíem. Per tant, pràcticament no hem pogut tindre contacte amb les nostres famílies.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

15 − 14 =