Pere Aznar (Assumptes Interns): "Podem colar-se en ta casa a sopar un dia o al Palau de la Generalitat si cal "

Parlem amb el presentador d’Assumptes Interns d’ À punt que s’emet cada nit de dilluns a dijous a les 22.00 hores

Assumptes Interns és humor, són gags, és actualitat però sobretot és un xicotet equip que es diverteix fent el programa i això es trasllada fora de la tele. Parlem amb el seu presentador, Pere Aznar, que sens dubte ha tornat a casa i no solament per nadal per a parlar d’eixos “assumptes interns” i d’uns altres també envoltat d’un equip que funciona com del millor late night de qualsevol tele però en aquest cas en la terreta, en À Punt, cada nit de dilluns a dijous a les 22 hores en rigorós directe.

Et sents profeta en la teua terra per estar treballant en À Punt i amb un programa que funciona?

Profeta en quin sentit? Perquè el profeta més famós de la cultura occidental no va acabar molt bé, va durar 33 anys. Jo estic molt a gust, quan va tornar la tele i em van proposar la idea del programa de parlar dels tòpics valencians d’una vegada per totes donant una miqueta de canya… Em posava un poquet nerviós perquè sempre s’ha dit que els valencians són persones molt apassionades, especials, però el nostre sentit de l’humor quan ens toques les nostres coses és un poc diferent.

Al principi, estava un poquet tens, però la veritat és que només es va estrenar el programa, t’adones que som gent de puta mare i que si les coses es fan amb respecte i bon gust, un es pot riure de qualsevol cosa. Si això és ser profeta a la meua terra, doncs sí, un poquet profeta.

Però no crec que siga l’únic que ho fa, eh? Jo crec que al final tot el món ho feia, el que passa que jo ho he fet en la tele, i ja està.

‘Al final tenim un guió però moltes vegades bota pels aires i és quan ixen les coses més guais. I si és en directe, la cosa ja… mel de romer”.

Parlem d’Assumptes Interns, perquè el programa va evolucionar, començant setmanal parlant dels tòpics, després va passar a diari, i ara la tercera fase ja és en directe.

Sí, hem anat calfant. Primer setmanal, després diari en fals directe i ara anem en directe. L’any que ve farem una tele marató diària de 8 hores… no? El productor diu que no.

Tenia moltes ganes de fer-lo en directe, l’any passat ja el volíem fer, però per qüestions tècniques era un poc complicat, però enguany hem tingut totes les facilitats possibles i jo crec que aquest tipus de programa, amb la comèdia que fem i el tipus de persones que som, crec que era un programa per a fer-ho en directe. Al final tenim un guió però moltes vegades bota pels aires i és quan ixen les coses més guais. I si és en directe, la cosa ja… mel de romer.

Estem al piset, que ha canviat un poc

Tenim la taula un poquet més gran, que vol dir que entrarà més gent. Ara no estaré jo sol allà, estarà la Maria Juan acompanyant-me un poc, perquè jo estava mal de la gola ja de parlar tant i m’han posat a una persona perquè parle i m’ajude a contar les notícies del dia. Ací entraran els col·laboradors i xarrarem tots.

‘Una novetat que m’agrada moltíssim és que hi haurà un telèfon en aquell cantonet. En un moment jo diré “líneas abiertas”, i entraran telefonades sense filtre.”.

Conta’m novetats d’aquesta temporada.

La primera novetat és que anem en directe, que ens permet fer moltes coses molt divertides que no podíem fer l’any passat, com connexions en directe per tot arreu, les nostres col·laboradores, Les Trinis, faran el gamberro on vulguen. Podem colar-se en ta casa a sopar un dia, o per a dutxar-se, poden colar-se en el Palau de la Generalitat si cal…

També podem fer connexions en directe en esdeveniments, que l’any passat era qüestió de reportatges gravats i editats. Encara tindrem, però aquestes coses fer-les en directe sempre pot quedar més gamberro. També ens dóna l’oportunitat d’una novetat que m’agrada moltíssim, hi haurà un telèfon en aquell cantonet. En un moment jo diré “líneas abiertas”, i entraran telefonades sense filtre.

El telèfon roig de Ximo Puig?

El telèfon roig podrà ser roig o blau, no mirem el color del telèfon. Si algú vol parlar de les seues coses, dels seus assumptes interns, telefones i entres en directe sense filtre. Ens ho passarem molt bé, tinc moltes esperances en eixa secció perquè poden eixir coses molt guais i coses que siguen una merda com un piano, però també serà divertit.

‘ Nosaltres volem sempre fer coses diferents i fem màgia, trobem les maneres de fer tot el que es puga.”.

Segona novetat, que estic acompanyat a la taula, no estic assoles tot el programa. Maria Juan estarà amb mi i farà de co-presentadora. Estarà parlant de l’actualitat amb mi.

Més novetats, Maria Fuster que se’n ve amb nosaltres per a fer esdeveniments on siga, ací en la Comunitat Valenciana o fora, si és internacional i el productor té pasta, se n’anirà. Imagina que de sobte Quique Dacosta ha guanyat el millor cuiner del món i s’ha d’anar a Brussel·les… cap allà se’n va.

O siga que vos han augmentat el pressupost…

En absolut, no ens han augmentat res. Però nosaltres volem sempre fer coses diferents i fem màgia, trobem les maneres de fer tot el que es puga

Parlem de convidats, és una de les peces claus d’assumptes interns, compteu amb el millor possible

El primer convidat és Andreu Buenafuente. Jo crec que tota la generació meua i un poquet més majors, quan Zaplana ens deixava veure TV3, tots hem vist La Cosa Nostra… al final nosaltres som un programa del Terrat, la productora d’Andreu i ell personalment m’ha fet arribar a mi i a part de l’equip que li agrada molt el programa, que és fan. La veritat és que ha volgut vindre ell, perquè nosaltres l’hem convidat una fotracà de vegades, però en aquest cas ha sigut ell que ha dit que vol vindre al primer programa i d’ací unes horetes estarà ací el mestre Buenafuente.

Em pots contar o avançar alguns convidats que t’agradaria que passaren per Assumptes Interns aquesta temporada?

Aquesta temporada l’assumpte dels convidats canviara un poquet. L’any passat per format més talk show i teníem un convidat diari. Ara canviarà un poquet la cosa perquè anem a centrar-nos més en l’actualitat. Per desenvolupar un poc més l’actualitat, els convidats encara que està molt bé, ens obligava moltes vegades a tindre un contingut més o menys extens de xarrar amb un personatge. Està molt bé, però per l’horari que anem ara, ens demanava un poc més de fer conya amb l’actualitat. Aleshores, tindrem convidats, però quan siga el convidat que valga la pena estar 15 o 20 minuts parlant, com hui és Andreu Buenafuente, com pot ser Pablo Motos o algun internacional que vinga, si hi ha una actuació de Raphael a València… si Usain Bolt s’ha obert un restaurant a Castelló, o Francisco si vol vindre… vull dir, que el convidat serà més un esdeveniment que no un contingut.

‘ A mi m’agradaria saber quan li va canviar la veu a José Sacristán, i xarrar de quan tenia 8 anys ja tenia la veu d’un conductor de camions.’

Com a comunicador, i humorista, has fet moltes entrevistes, a polítics, artistes, personatges… quina és la figura millor per a entrevistar?

A mi m’agrada molt fer entrevistes, perquè sóc molt curiós. Jo no sé si faig bones entrevistes, la veritat, no tinc ni idea dins de l’estructura clàssica d’una entrevista. Però sempre les faig des de la meua curiositat. Jo sé qui ve hui, i a mi em criden l’atenció coses d’eixa persona i faig les entrevistes pensant en mi. Potser és una errada, però pregunte el que m’interessa saber.

L’altre dia estava a veure si venia José Sacristán, que espere que vinga. Més enllà de saber la seua trajectòria o la seua traça política, a mi m’agradaria saber quan li va canviar la veu a José Sacristán, i xarrar de quan tenia 8 anys ja tenia la veu d’un conductor de camions. Jo tiraria per ací l’entrevista, potser ell s’alçaria i em pegaria.

El que vull dir que no m’importa, si és actor, actriu, política, esportista o un friki que toca la dolçaina amb el cul, no m’importa.

La temporada passada vàreu tindre al plató als cinc candidats a les eleccions de la Generalitat Valenciana. Una de les entrevistes que ha traspassat les fronteres de la tele, ha sigut la d’Isabel Bonig, per la música. No sé si t’esperaves eixa repercussió

Què va, no m’esperava que la Bonig fora així, la veritat. Sí que la coneixia de dues o tres vegades saludar-la. Ella em va sorprendre, havia llegit alguna cosa de què li agradava el rock basc i que era molt fan de Polla Records i tot això, però no sabia que era tan fan. Això va traspassar per la polèmica que a Muguruza no li havia deixat tocar el PP per la Comunitat Valenciana i després la líder del PP en la Comunitat era fan.

No m’ho esperava però és veritat que ella va vindre a jugar, com van vindre tots. Hi ha qui dóna més joc o menys. Tots entenien el codi de que estàvem a casa xarrant i no era una entrevista política de dades econòmiques.

Vosaltres torneu de dilluns a dijous a les 10 en directe, després de l’informatiu

Després, crec que han allargat l’informatiu un poquet i justament després. No sé si posaran les fotos que posen quan s’acaba l’informatiu, que són totes de Google, jo no em crec que a Sollana hi haja un tio que haja fet una foto impressionant… i després d’aquestes fotos anem nosaltres en directe.

‘ El de producció diu però “com anem a comprar un elefant rosa?” i dius “bueno, pues un peluche” (rises).’

Conta’m un poc com es fa Assumptes Interns des de dins, que segur que els espectadors els agrada conéixer un poc. Què fas abans d’arribar ací?

La veritat és que som un equip xicotet però tots treballem un fum i de forma molt divertida. Tenim una primera reunió cap a les 11 del matí, decidim els continguts del dia. Després hi ha continguts més atemporals, però sí que hi ha una primera part del programa d’actualitat del dia que es decideix i es treballa el mateix dia.

Després la cadena ja va, no sé com explicar-ho. Tens idees, les escrius, et diuen si mola o no, després passa a realització, després a producció. I el de producció diu però “com anem a comprar un elefant rosa?” i dius “bueno, pues un peluche” (rises). Després assagem cap a mitja vesprada, i després a tirar endavant.

‘ Abans teníem una tele de la qual molta gent no se sentia orgullosa, però sabia que existia. Ara que tenim una tele que, des del meu punt de vista, crec que és una tele que fa coses que estan molt bé, és veritat que no acaba d’estar al carrer del tot, en la conversa diària.’

Creus que ja s’ha parlat molt dels Assumptes Interns? Quin és l’assumpte intern de Pere Aznar que no s’ha tocat encara?

Meu personal? Jo he parlat de tot, de la meua filla Valentina, he parlat de què m’he engreixat i m’he aprimat en dues temporades quatre vegades. És increïble, vaig pujant i baixant de pes brutalment. He parlat de l’alopècia, que jo vull anar-me a Turquia en directe a posar-me monyo en la tele valenciana. Ha vingut ma mare, he parlat amb mon pare… crec que no queda molt. Aspectes sexuals i tal, però crec que no cal per horari i perquè tampoc hi ha massa… s’acabaria prompte. Seria un asuntillo intern més que res.

Què li agradaria veure a Pere Aznar, a banda d’Assumptes Interns, a la nostra tele autonòmica?

M’agradaria veure més programes de comèdia. I m’agradaria, per una qüestió més logística, sentir el suport de tota la població. No sé de qui és culpa ni com es pot fer, però sí que és veritat que m’agradaria. Abans teníem una tele de la qual molta gent no se sentia orgullosa, però sabia que existia. Ara que tenim una tele que, des del meu punt de vista, sense entrar en cap tipus d’ideologia, crec que és una tele que fa coses que estan molt bé, és veritat que no acaba d’estar al carrer del tot, en la conversa diària. Això m’agradaria. Com es fa? Ni puta idea, només sé dir acudits, no sé fer res més.

Més informació


mostra viva del mediterraneo

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

deu + set =