La vesprada del dissabte va oferir una xarrada entre Carmen Alborch i Laura Freixas, una tertúlia sobre el paper i la visibilitat de la dona en el món de la cultura en la qual es va fer un repàs de la situació present, passat i quasi futura de la figura de la dona. El món acadèmic, cinematogràfic, literari, van servir per a donar un repàs al patriarcat existent doncs a pesar que a vegades es pot pensar que el Feminisme es va acostant a la normalitat, sempre ixen temes que fan que estiguem en constant lluita.
Carmen Alborch, Exministra de Cultura, doctora en dret i professora titular de Dret Mercantil, va compartir taula i café amb Laura Freixas, escriptora, editora, crítica literària i traductora. Van ser les encarregades d'este fòrum al qual en concloure moltes de les presents també van formular les seues idees. Entre les idees que es van tractar estan la presència de la dona en el món literari, la forma de plantejar la figura de la dona, la fictícia igualtat...
El qualitatiu un moment d'inflexió en els anys 80. Si es podia pensar que hi havia poques dones en el panorama cultural, poca formació doncs al llarg de la història estaven fóra. A partir dels anys 80 es produeix un fenomen que és que les dones tenen alta formació i a partir dels 90 més formació que els homes. Però és ací doncs en la resta del món l'índex de analfabetizació és superior en les dones.Ens hem anat adonant amb els anys que no hi havia un índex sostingut. El que ens plantegem és poder donar xifres perquè molts anys ens vam creure que en certs aspectes culturals hi havia igualtat. En els 90 les espanyoles tenien major formació que els espanyols però les xifres indiquen una forma piramidal. En la base hi ha majoria de dones. En els estats intermedis com per exemple entre autors de novel·la, hi ha un 30% i en la punta, els qui són reconeguts com a creadors de cultura van desapareixent les dones.
La llei d'igualtat del 2007 té un apartat en cultura. La manera d'aconseguir la paritat és a poc a poc anar incorporant dones a les reials acadèmies. Esta llei ha potenciat l'aparició d'associacions culturals que suposen una gran força i pot fer que el panorama vaja canviant. No obstant això, a l'hora de publicar diferents llibres o obres d'art, als homes tenen major accés i el catàleg de dones es veu molt reduït.
Les pel·lícules espanyoles dirigides per dones tenien la meitat del pressupost que les dirigides per homes pel que li queda a les directores fer pel·lícules intimistes i no superproduccions. No per falta de capacitat sinó per falta de recursos.
Existeixen uns principis de la cultura patriarcal entre els quals es poden nomenar una sèrie de ítems com són l'home com tot i la dona com a part. A pesar que podria veure un 50% d'homes i dones, en dibuixos infantils com Els Barrufets només apareix una figura femenina dins del llogaret dels Barrufets.
L'home com a individu i la dona com a gènere, la idea que l'home és diferent però les dones tenen com a única identitat ser dones. En els Barrufets, que solament hi ha una Pitufina que no és gens, és dona i ja està.
Els homes són definits per si mateix i les dones per uns altres. La cultura no solament és masclista sinó que afig connotacions i ho recalca. Exemple d'açò seria el titular 'Un islamista, la seua dona i el seu germà moren en un atemptat".
La cultura ens presenta als homes com a subjecte i la dona com a objecte. La dona sol ser representada trossejada, no es veu la cara. A l'home sempre com un objectiu amb emocions i desitjos però a la dona li tallen la cara.
Ser home és bo per si mateix i es reflecteix en un home amb els dallonses ben posats... mentre que a les dones se'ls qualifica de dolentes com a harpia, vella bruixa...
El tema del llenguatge, a pesar que avancem molt, i es pot ser optimista en açò. Però la veritat és que moltes vegades es representa a l'home com el valuós i a la dona devaluada com per exemple el concepte de literatura femenina. Mentre que el masculí no es veu perquè s'identifica com a universal, es parla d'escriptors o polítics però no de polítics homes.
En la cultura patriarcal la qualitat i la característica de l'home és el poder. La cultura ho presenta com a elit per exemple James Bond fins a uns presos que s'escapen... en la presentació de la dona hi ha una diferenciació entre dones bones i dolentes, entre bona i mala mare. En què es diferencia en el poder. La bona mare, encarnada en la verge Maria, és la submissió i sense poder. En canvi qualsevol dona que tinga poder és presentada com un personatge odiós que ha aconseguit el poder per mitjans inconfessables i amb el poder provoca el caos i tot es reestructura en eliminar a eixa dona. També hem de parlar de la responsabilitat del creador. La societat patriarcal s'amaga en la cultura perquè és alguna cosa que no se sol criticar.
Existeix un avanç doncs ja hi ha dones que reben premis importants, hi ha convenis amb teatres per a fer programacions paritàries, s'ha celebrat el dia de les escriptores. No hem de ser ni pessimistes ni optimistes sinó activistes. La cultura és l'aliment de l'esperit i hem de seguir fent-ho de la millor manera possible. S'ha de desenvolupar la idea que la cultura és un dret i que tots hem de tenir accés.