El València CF va voler celebrar en gran les festes falleres de 2018 amb una nova i important victòria davant l'Esportiu Alabés per 3-1 que li acosta un poc més al seu objectiu europeu desitjat, en un gran encontre dels de Mestalla que van ser molt superiors al seu enemic que es va veure aniquilat i atropellat pel millor futbol i joc dels locals, que van gaudir d'una infinitat d'ocasions per a aconseguir un resultat molt més engruixat. Per cert, es tracta del sisé triomf dels blanquinegres en els set últims encontres de LaLiga amb un sol empat per mitjà, en el Nou Sant Mamés davant l'Athletic Club.
Els primers compassos van ser d'estudi per part d'un i un altre equip, encara que l'Alabés va treballar una pressió que impedia als creadors del futbol tenir temps per a pensar. Amb la sala de màquines blanquinegra repleta de cames rivals, el València CF recorria al talent, a la màgia de Guedes, a la rapidesa i desborde de Rodrigo i a la baralla de Zaza. Mentre control, una falta no xiulada a Parejo va permetre a Munir centrar a l'àrea i Nebot, solament i sense ningú al voltant, no va aconseguir batre a Neto de cap gràcies als increïbles reflexos del meta brasiler, en gran moment a tots els nivells i recentment cridat per la seua selecció canarinha per als dos pròxims compromisos internacionals.
La reacció local va ser immediata i Parejo, des de fora de l'àrea, va enviar un chut impressionant que va obligar a Pacheco a volar i a enviar la pilota a córner. Era un altre València Cf. El corró de sempre i, en el minut 18, una acció més pròpia de billar va permetre als de Marcelino avançar-se en el marcador amb passada de Rodrigo a Zaza, que es regira i li la retorna a l'internacional espanyol para, de forma subtil, batre a Pacheco amb un toc suau i ras. Tots ho van celebrar junts amb molta alegria i l'artiller, que va fer el seu 13 tant en LaLiga, va agafar una camiseta del seu amic Coquelin per a ensenyar-li-la a la càmera i dedicar-li-la al migcampista francés. Gran gest dels jugadors blanquinegres i del '19' en particular.
Eixe tant li va donar encara més pólvora als de Marcelino que van començar a voltar l'àrea de l'Alabés amb accions espectaculars per ambdues bandes. Carlos Soler va llançar fora per poc i Gabriel, després d'un servei de cantonada, va cabotejar tapat i la pilota va eixir fora per molt poc. A la mitja hora de joc Pacheco va evitar el segon en buidar amb els dits una rematada acrobàtica de Zaza. Era un vendaval i qüestió de segons que arribara el 2-0. I açò va passar. Magistral servei de falta de Parell i Zaza, com un gran depredador que és, va posar la bota el just per a posar-la lluny de l'abast de Pacheco. 12 gol del '9' blanquinegre.
Festa amb magnificència sobre la gespa i la graderia. I Zaza volia més. Un centre de Gayà va caure al pit de Zaza, control perfecte, i amb la dreta xut al marc de Pacheco que ara sí que va poder detenir encara que amb dificultats. L'Alabés estava trencat, li podia caure algun més, però l'àrbitre els va ajudar en l'últim sospir de la primera meitat perquè no xiulà un claríssim enderrocament de Pacheco a Carlos Soler quan li havia guanyat la posició. Al final, als vestuaris amb una còmoda i curta renda del València CF davant un Alabés que va anar de més a menys fins a desaparéixer.
Després del descans tot seguia igual amb un València CF bolcat i ambiciós. Molt ràpid Pacheco va haver de posar els guants per a impedir el tercer de la vesprada a potent rematada de Rodrigo. No obstant això, l'Alabés va escurçar distàncies sense meréixer-ho en una acció ràpida culminada des de prop per Nebot. Els de Vitòria, sense fer gens de gens, van col·locar un injust 2-1 en el marcador.
Però este València CF està acostumat a remar contra corrent o en dificultats i en el minut 54 va tornar a deixar les coses en el seu lloc amb una bonica acció atacant que va acabar amb gol en pròpia porta de Laguardia després de centre enverinat de Carlos Soler. De l'esglai anterior es va passar de nou a la tranquil·litat i confiança en les coses ben fetes. I no va cessar en el seu desig de marcar més i més gols. Carlos Soler es va acostar al quart amb un xut ras que va eixir fora per centímetres.
Mestalla es divertia, no era per a menys. El seu equip no es conformava amb este resultat. La superioritat era total i Montoya, en el minut 83, també va provar a Pacheco que va buidar a córner. Era un monòleg local amb l'afició bolcada amb el seu equip i cada vegada més il·lusionada amb la seriosa possibilitat de tornar a veure la pròxima temporada partits de la màxima competició continental. Al final 3-1, gran partit i alegria en el valencianisme que va celebrar el triomf amb la famosa ona mexicana.
Fitxa tècnica:
3. València CF: Neto, Montoya, Gabriel Paulista, Garay (Murillo, m. 46), Gayà, Parejo (Maksimovic, m. 84), Kondogbia, Guedes, Carlos Soler, Zaza i Rodrigo (Vietto, m. 72).1. Deportivo Alabés: Pacheco, Martin, Laguardia, Ely, R. Duarte, Manu, Tomás Pina, Pedraza (Guidetti, m. 60), Hernán Pérez, Munir (Ibai, m. 60) i Nebot (Burgui, m. 72).
Gols: 1-0. M. 19: Rodrigo. 2-0. M. 34: Zaza. 2-1. M. 48: Nebot. 3-1. M. 54: Laguardia en pròpia porta.
Àrbitre: Munuera Montero, del comité andalús. Va amonestar a Kondogbia del València CF, i a Tomás Pina de l'Esportiu Alabés.
Incidències: 29 jornada del campionat de Lliga 2017-18 disputat en la vesprada del dissabte (16.15 hores) a Mestalla davant 35.264 espectadors. Els jugadors van lluir una camiseta en la qual es podia llegir "Ànim Coquelin".