El Festival 10 Sentits esborra fronteres i obri una finestra al món

El certamen celebra la seua desena edició amb una vintena de propostes que exploren els límits del cos, les arts i els territoris

Guardar

Festival10Sentidos
Festival10Sentidos

El Festival 10 Sentits compleix una dècada trencant fronteres, una de les seues senyes d’identitat des del primer dia. Per això, no estranya que la temàtica que condueix les més de vint propostes que recorreran els centres culturals de València fins al 23 de maig, siga la precisament la que li dóna títol: "Fronteres".

L’objectiu de la present edició busca explorar els límits del cos, les arts o els territoris, és a dir parlar de les fronteres en el sentit més ample de la paraula. Una idea que va nàixer tot just mentre es desenvolupava l’edició dedicada a "Somniadors", en què es va posar la mirada en les noves generacions. "Aquests joves viuen un món digital, globalitzat on les fronteres ja no existeixen. Així, els vam preguntar què eren les fronteres per a ells i a partir d’ahí vam començar a reflexionar sobre la qüestió", va indicar la directora artística del festival Meritxell Barberá, ahir en la presentació del festival.

I en aquesta reflexió sobre els límits que marquen la ideologia, les creences i els territoris, també ha estat molt present la pandèmia de la Covid-19, que va obligar a suspendre l’edició passada tal com estava concebuda per a convertir-la en una proposta diferent. "Les fronteres van arribar a les nostres cases amb el confinament, cosa que mai pensaríem que podria passa", va indicar Barberá. La directora tècnica de 10 Sentits, Inma García, va afegir que les dificultats que ha suposat la pandèmia han implicat "un nou aprenentatge i repte" per al festival. "La cultura continua viva, però trontollan. Els creadors sempre hem hagut de buscar camins per a seguir avant. Estem acostumats a les dificultats i per això, potser, tenim més capacitat de resistència i traure forces", va expressar.

Per això, tant Barberá com García van celebrar l’efemèride, ja que "no és fàcil que un festival arribe als deu anys conjugant art i compromís social". En aquest sentit, Barberá va subratllar que 10 sentits s’ha convertit en inspiració i referencià per a altres certàmens que s’han creat després en tota Espanya. "Som ja un referent de les arts vives i això ens dóna moltíssima satisfacció. Per tant, estem molt contentes de poder celebrar el desé aniversari, i tant de bo puguen celebrar el 20é", va emfasitzar.

Per la seua banda, Inma García va recordar els inicis "tímids" al Centre del Carmen. "Eren molt xicotets, però a poc a poc hem conquistat llocs i espais, col·laborant amb el màxim nombre d’institucions, contagiant l’esperit de 10 Sentits", va valorar. Així mateix, García va destacar que l’objectiu d’unir art i crítica social s’ha mantingut al llarg de la dècada. "Vam obrir una finestra al món i així hem de continuar", va encoratjar. "Hi ha pocs espais en aquesta ciutat on no hàgem estat i els que falten els barallarem. Enguany, per exemple, tenim programació per primera vegada en La Granja. Està en el nostre àmbit créixer en aqueix sentit", va explicar.

La inauguració del festival es va celebrar a dilluns a la vesprada a Las Naves, amb la projecció dels treballs que s’hi han inclòs en la plataforma digital "Fronteres en moviment" i que es podrà veure fins  en la seua pàgina web fins al pròxim 25 de maig. "Es tracta d’un treball conjunt de 10 festivals, entre els quals el nostre, que han comissariat la creació d’un curt relacionat amb les fronteres", va explicar la directora Meritxell Barberá. Entre les propostes s’inclou el solo d’un dels espectacles de Taiat Dansa, la companyia fundada per Barberá i García en 2003.

L’obra fronterera de Joan Brossa

En la presentació de Fronteres també hi va participar Laia Torrens, cocreadora de la companyia Cabosanronque, que contribueix amb la instal·lació sonora i plàstica No em va fer Brossa. La proposta, que estarà fins al 16 de maig a l’escenari del Teatre Principal de València, té com a gènesi l'exploració transversal de la prosa més desconeguda i primera del poeta. Una obra transitable que interpreta els paisatges dins de la prosa i el so de la paraula de la poesia escènica dels anys quaranta. El públic entra en un espai amb rectangle central amb una acumulació en excés d'objectes en moviment (que muten, guiats pel so de la música que generen, en paisatges màgics, mítics, de guerra o en boscos nebulosos).

"La instal·lació ha girat per moltíssims espais, però és la primera vegada que se situa sobre l’escenari d’un teatre a la italiana tan magnífic com el Principal de València. Quasi sempre ha quedat en espais de frontera com ara les tramoies", va explicar Torrens. L’obra narra la visió fronterera entre el Joan Brossa xiquet i l’adult i la que separa la festa i l’obscuritat. "No em va fer Brossa, recupera les vivències del poeta i dramaturg durant la Guerra Civil, a patir de dues anècdotes que ell recorda. La primera, que rememora la primera batalla en què participa i que li recorda la nit de Sant Joan, i que és una mirada molt naïf i infantil. I la segona, amb una mirada més mística, ja que recorda com una veu que no va poder atribuir a cap persona, el va salvar de l’explosió d’un obús", va explicar la creadora Laia Torrens.

A més de la instal·lació de Cabosanroque, aquesta primera setmana de programació de 10 Sentits es completa, a partir del 8 de maig amb  The Dreamers, de Raquel Morón, que visibilitza la situació dels menors no acompanyats que arriben al nostre país en l'Estudi Taiat Dansa; i el 9 de maig en Rambleta, en col·laboració amb Graners de Creació, tindrà lloc Abans tot això era camp, de David Orrico i Col·lectiu Nerval.

En la seua intervenció el director de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Abel Guarinos, va argumentar el suport de l’Institut al Festival 10 Sentits des de 2016. "És molt d’agrair que siguen els professionals i les professionals els que facen les propostes a l’Administració, i sobretot, si són capaços d'introduir propostes eclèctiques i interdisciplinaris. A més, el festival ha crescut i ha sigut capaç d’abraçar totes les arts plàstiques i escèniques i ho han aconseguit en tan sols deu anys". L’aportació de l’ IVC es concreta en 50.000 euros per a 2021, una xifra que dobla la primera ajuda que va injectar en el certamen de fa cinc anys. "Hem de donar suport econòmic, però també hem de facilitar-los els espais perquè les seues iniciatives arriben a la ciutadania", va reblar Guarinos.

Destacats