El Levante marxa en el més alt de la classificació de la Lliga 1|2|3. Després de golejar al Zaragoza per 4-2, el seu rival directe, va aconseguir els 10 punts i mira en solitari als de més a baix. Si hi ha hagut alguna ensopegada, est va ser en la Copa del Rei, de la qual va ser eliminat pel Cádiz des dels dotze passos. Més enllà d'açò, invictes i centrats a ascendir, però a poc a poc.
Quina és la raó d'aquest bon moment? Encara que hi ha moltes respostes, Juan López Muñiz, triat entrenador del mes, pot ser una de les possibles. El director esportiu, Quico Català, li va donar la vènia a Tito perquè fera el seu en un club que coneix. Així, des d'un principi l'entrenador s'ha mostrat tranquil i sense ansietat a més de fidel a la seua disciplina per a enfrontar el desafiament de pujar de categoria. La seua mentalitat i estratègia s'han reflectit en el joc dels seus jugadors, que en el moment d'eixir al camp posen tot en ell. Van quatre dates i gens fa pensar que el seu esperit canviarà.
Una altra de les respostes són ells mateixos, els seus jugadors, els que es van quedar després del descens i els que van arribar. Remiro, Pedro López, Roger, Jason, Campaña o Chema Rodríguez estan fent grans partits, uns atrapant des de la porteria, allunyant als rivals s'acosten amb perill, funcionant de creadors per a espentar als seus companys o directament afusellant als porters contraris. Roger està en el més alt de la taula de golejadors, amb 4 punts i compartint el lloc amb Ortuño, Ángel, Joselu i Manu Lanzarote.
Considerant a l'entrenador i els seus dirigits, el conjunt d'Orriols es veu molt cohesionat. Això es demostra notant que tant defenses com a migcampistes i davanters han marcat aquesta temporada. Que tots els elements d'un grup contribuïsquen en la tasca de marcar gols —i que a més els facen — és una de les pistes més evidents per a pensar que un equip està funcionant.
I el Levante, en aquest cas, està funcionant.