València ix definitivament del Pla d'Ajust 2021-2022

Guardar

Ja s'ha fet efectiu a les entitats financeres el pagament dels 30 milions de deute, la qual cosa suposa oficialment l'eixida de València del Pla d'Ajust 2012-2022. L'alcalde Joan Ribó ha subratllat la importància d'aquest fet, «com a dia històric per a l'Ajuntament de València», i que el municipi recupere la seua autonomia de gestió i presa de decisions, i ha destacat «l'eficàcia de la labor al capdavant del Govern Local, que ens ha permés abandonar les restriccions al fet que ens obligava aquest Pla, tres anys abans del previst».

«Hui és un dia històric per a l'Ajuntament de València, perquè recuperem la nostra autonomia com a entitat municipal». Així s'ha referit l'alcalde, Joan Ribó, a l'eixida oficial del Pla d'Ajust, feta efectiva gràcies al pagament del deute pendent amb les entitats creditores. «València ix del forat econòmic i demostra la solvència d'una gestió exemplar durant aquests tres últims anys i mig, basada en l'eficàcia i en l'eficiència».

L'any 2012, el Reial decret 4/2012 va obligar les administracions locals que tingueren «factures al calaix» a contractar préstecs per tal de fer front als seus deutes. València tenia 183 milions en aquestes factures «opaques» en el seu Pressupost, per la qual cosa va haver de sol·licitar un crèdit a l'ICO i entrar en el Pla d'Ajust. Posteriorment, i després del canvi en el Govern de l'Ajuntament en 2015, «els comptes s'han reconduït, s'han sanejat, i podem deixar arrere un Pla al qual ens va portar l'anterior govern de la dreta, que va arribar a endeutar els valencians en quasi 1.000 milions d'euros (un 135% del valor del pressupost municipal)», ha recordat l'alcalde.

Hui, tres anys abans del previst, s'ha fet efectiva la dotació de 29,6 milions d'euros aprovada pel Ple de l'Ajuntament, que literalment trau la ciutat de València d'aquest programa de control dels seus comptes. És a dir, que el municipi recupera l'autonomia en la seua gestió municipal, i pot prendre decisions sobre la gestió i les inversions de la ciutat sense la tutela del Ministeri d'Hisenda. «I, sobretot, dedicar els recursos municipals a les necessitats pròpies que té València», en paraules de Joan Ribó.

Les implicacions del Pla d'Ajust es concretaven en nombroses restriccions a l'activitat dels governs locals: no es permetia crear cap organisme o fundació, ni decidir la destinació de totes les inversions municipals. L'alcalde ha volgut valorar la gestió del Govern de la Nau durant aquests anys, «una gestió eficaç i eficient, que ens ha permés eixir, tres anys abans del que es preveia, d'un pla que des de 2012 ha ofegat a la ciutat». La imatge dels comptes municipals en aquests moments reflecteix que es compleix amb la regla de despesa, es paga als proveïdors dins del termini i en la forma escaient, i s'ha reduït el deute a la meitat respecte al punt més alt del període anterior. Tal com ha resumit l'alcalde, «recuperem l'autonomia municipal, i traiem a València del forat econòmic».

A aquestes explicacions s'ha sumat el regidor d'Hisenda, Ramon Vilar, qui ha insistit en què «gràcies a la bona gestió del Govern de la Nau, recuperem l'autonomia municipal, i sanegem els comptes públics fins a eixir definitivament del Pla d'Ajust».

«Els comptes s'han reconduït, i superem una etapa fosca per a l'economia municipal basada en una gestió fora de tot ordre. Ara, en canvi, ens ajustem a una gestió basada en l'eficàcia i en l'eficiència econòmica i podem acudir al mercat de diners a preus interessants per a finançar servicis i inversions i no per a pagar factures amagades als calaixos», ha recordat Vilar.

Des de l'inici del mandat actual, el deute màxim al qual va arribar la corporació anterior s'ha reduït a la meitat, gràcies al Pla de Reducció de Deute 2015-2019, que permetrà concloure 2018 amb un deute de 446 milions d'euros (un 52,7% respecte als ingressos totals de l'últim any liquidat, en aquest cas 2017).

Arxivat a:

Destacats