El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha destacat que el Consell ha fet al llarg dels dos últims exercicis "l'esforç més gran possible i hem espremut al màxim els recursos disponibles per a posar a la disposició del teixit productiu valencià més de 1.200 milions en ajudes contra la COVID-19".
Unes ajudes, tal com ha explicat el responsable d'Hisenda, articulades a través de dos plans d'ajudes, Resistir i Resistir Plus, així com d'altres mesures fiscals, legislatives i accions concretes "que des de la Generalitat comencem a dissenyar des del minut zero de la pandèmia, en el mateix mes de març de 2020, quan ni tan sols coneixíem l'abast real de la crisi".
"El nostre objectiu ha sigut posar la major quantitat de recursos de la història a la disposició del teixit productiu per a pal·liar els efectes de la crisi, al mateix temps que garantíem la seua liquiditat i solvència en els moments més durs", ha incidit Soler després de confirmar que el Consell al tancament de 2021 ha executat prop de 920 milions dels recursos disponibles. No obstant això, aquesta quantia podria ampliar-se pròximament en resoldre's els recursos del Pla Resistir Plus i la certificació final de les línies del Pla Resistir.
Durant la seua compareixença en Les Corts sobre les ajudes econòmiques impulsades pel Consell durant la pandèmia, a més de realitzar un balanç d'aquestes línies d'ajudes posades a la disposició d'empreses i persones autònomes, Vicent Soler ha ressaltat també que "no sols la quantia ha sigut molt significativa, sinó també l'impacte positiu de les mateixes en l'economia valenciana".
"Les xifres macroeconòmiques reflecteixen que les polítiques i plans impulsats pel Consell han aconseguit el seu objectiu: avancem pel bon camí", ha remarcat el conseller després de desgranar que en 2021 el PIB va créixer un 5,4%, a tancament d'any cal més empreses en la Comunitat Valenciana que quan va començar la pandèmia, en 2021 les exportacions van aconseguir la xifra rècord de 32.413 milions, la Comunitat va tancar l'any amb 2.115.800 empleats i es van crear 81.900 llocs de treball.
Soler ha posat en valor l'acció "coordinada" del Consell amb la societat civil i els agents socials "per a no deixar arrere a cap ciutadà i garantir la resistència de la nostra economia" i s'ha mostrat "orgullós" que "davant un escenari de gravetat mai abans experimentat en els nostres 40 anys d'autonomia les decisions més complicades i urgents s'adoptaren consensuades a través de la Mesa de Diàleg Social concretat en l'acord Alcem-nos". "Des de la Generalitat vam tindre clar que la recuperació havia d'estar feta per i per a tots els valencians i valencianes", ha incidit.
Exigència de recursos per a fer front a la COVID-19
El conseller ha explicat que des de la declaració de l'Estat d'alarma, el Consell "es va posar al capdavant dels Governs Autonòmics que van adoptar mesures per a mitigar els inevitables efectes econòmics derivats de la pandèmia" i ha recordat que "el president de la Generalitat va ser un dels primers que va exigir una resposta solidària de la UE a través d'un 'Pla Marshall europeu'".
El responsable d'Hisenda també ha agraït l'esforç del Govern central per injectar liquiditat directa a les CCAA i, en concret, 1.998 milions d'euros de liquiditat del Govern d'Espanya provinents d'un avanç del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ordinari, així com un FLA extraordinari dotat de 1.559 milions d'euros el juny de 2020.
"El Consell va aconseguir amb èxit que el govern transferira en un primer moment els recursos del FLA extraordinari per a garantir la liquiditat necessària que requeria l'increment de costos dels serveis públics durant la COVID-19 i, posteriorment i durant 2020 i 2021, la solvència de les autonomies a través dels fons extraordinaris COVID, dotats amb 1.486 i 1.400 milions d'euros, respectivament".
Pla Resistir
En el balanç del Pla Resistir, posat en marxa amb caràcter urgent i amb recursos propis al començament de 2021 per a fer front "a les conseqüències devastadores de la tercera ona en la Comunitat Valenciana", Soler ha recordat que va ser un pla "dinàmic i obert, que es va anar adaptant a les successives restriccions imposades per la Generalitat, així com als sectors afectats" pel que dels 340 milions inicials a través de 6 línies d'ajudes específiques, el pla ha conclòs amb 10 línies que han posat a la disposició de la ciutadania prop de 500 milions d'euros.
"L'ajuda econòmica es va centrar en els sectors més afectats per les restriccions sanitàries: els que es van veure obligats a tancar els seus negocis; a reduir els seus horaris d'obertura o a limitar la seua activitat, amb les pèrdues econòmiques que inevitablement va ocasionar", ha afegit el conseller. Ha destacat l'elevat grau d'execució, pròxim al 100%, de la major part de les línies com la Parèntesi (cogestionada amb Ajuntaments i Diputacions); les ajudes a empreses i persones autònomes per a ajudar-los al pagament de les quotes de la Seguretat Social, les ajudes complementàries d'ERTO i d'Autònoms, les ajudes a l'Oci Nocturn, els préstecs bonificats Horeca, així com les ajudes al taxi i al transport regular de passatgers.
De fet, ha recordat que l'èxit de moltes de les línies va portar a la Generalitat a ampliar les seues dotacions, sent especialment rellevants en el cas dels préstecs de l'IVF amb ajuda directa de fins al 30% que van triplicar la seua dotació inicial en passar de 50 a 150 milions d'euros. Així, en finalitzar l'exercici 2021, la Generalitat havia certificat una execució i pagaments del 104,5% sobre els imports inicials i per damunt del 90% sobre els imports definitius.
Balanç Resistir Plus
Soler també ha efectuat durant la seua compareixença un balanç de la línia de solvència empresarial del govern d'Espanya, el conegut com a Pla Resistir Plus, i que, mancant la resolució dels recursos presentats, ha injectat 311,9 milions d'euros en ajudes directes a 16.248 persones beneficiàries. "A diferència de l'anterior crisi, en aquesta ocasió el Govern d'Espanya ha estat al costat de la ciutadania amb ajudes directes per a protegir el nostre sector productiu, els fons COVID extraordinaris i pressupostos expansius", ha detallat Soler.
El responsable d'Hisenda ha reconegut que el pla, gestionat per les CCAA d'acord amb la normativa estatal, ha presentat "algunes restriccions significatives que des de la Generalitat intentem solucionar des del primer moment, com el límit de les quanties, la data límit de concessió el desembre de 2021, els costos subvencionables o els requisits per a accedir".
Així, Vicent Soler, ha desgranat les diferents accions posades en marxa en les tres convocatòries del pla "per a aconseguir al nombre més gran d'empreses i persones autònomes possibles", des de campanyes de difusió en col·laboració amb les entitats empresarials a serveis d'atenció personalitzats en línia".
Igualment, ha recordat que al llarg de les diferents convocatòries "hem sigut de les autonomies que major flexibilització de requisits hem aplicat, des de l'obertura a tots els sectors econòmics, passant per la inclusió dels costos fixos entre les despeses subvencionables a la possibilitat d'incloure entre els beneficiaris a empreses amb pèrdues en 2019".
"Precisament, per l'afany del Consell per distribuir la major quantitat possible de recursos del pla de solvència entre les nostres empreses, convoquem fins a l'últim dia permés tres convocatòries diferents que cada vegada comptaven amb la major flexibilització de requisits possibles", ha assenyalat Soler abans de reiterar que el Consell "ha sigut un dels governs autonòmics més actius a l'hora de reivindicar al Govern Central mesures de flexibilització d'aquesta normativa".
De fet, durant la seua compareixença el responsable d'Hisenda ha reiterat l'exigència que el Govern amplie fins al 31 de juny de 2022 la concessió d'aquestes ajudes "amb una ampliació dels límits i les despeses subvencionables" o que, per contra, "els romanents d'aquest pla puguen destinar-se a altres programes de solvència empresarial que puguem impulsar les autonomies".
En qualsevol cas, Soler també ha realitzat una anàlisi detallada dels sectors que major import d'ajudes han obtingut, destacant els allotjaments de restauració amb 52 milions d'euros, seguit del comerç al detall (45 milions), majorista (44,6 milions). Per províncies, Alacant ha sigut la que ha rebut un major import d'ajudes amb 150,5 milions, seguida de València amb més de 135 milions i Castelló amb 25,5 milions.
Altres ajudes
Al llarg de la seua compareixença, el responsable d'Hisenda i Model Econòmic ha recordat, no obstant això, que el Consell "no sols ha articulat les seues ajudes al teixit productiu a través dels plans Resistir i Resistir Plus, sinó que des de març de 2020 hem posat en marxa nombroses polítiques que han garantit la liquiditat de les nostres empreses".
Així, ha recordat les ajudes de fins a 1.500 euros per a persona autònomes amb una dotació de 57,3 milions d'euros; les ajudes complementàries de fins a 300 a persones en ERTO amb 30 milions d'euros, o els diferents plans per a la reconversió de les empreses cap a la producció productes de lluitar contra la COVID-19 amb quasi 20 milions d'euros en diferents convocatòries, que es van aprovar totes elles al llarg dels primers mesos de pandèmia en 2020.
També des de març de 2020 s'estan tramitant pel procediment d'urgència ajudes per a injectar liquiditat al turisme per import de 7 milions i s'ha posat en marxa el programa Bono Viaje, amb un pressupost total de 32 milions. Igualment, s'han disposat ajudes directes a professionals i empreses turístiques per 18 milions, de les quals ja s'ha concedit el 99,95%.
L'increment "exponencial" de l'activitat de l'IVF que va concloure 2020 amb més de 97 milions d'euros concedits en préstecs per al teixit productiu valencià i 325 milions en 2021 també ha sigut un dels aspectes més destacats pel conseller Soler, que espera ampliar aquesta xifra fins als 450 milions d'euros per a 2022; així com els diferents beneficis fiscals inclosos en les lleis d'Acompanyament de 2021 i 2022; uns pressupostos "expansius" que ajuden a reforçar el sistema social i ampliar el suport inversor, o l'agilitat en el període de pagament a proveïdors, que augmenta la liquiditat de les empreses i que s'ha situat en la xifra rècord de 17,67 dies".