Raúl Natividad va engegar AVS Consulting fa quasi 20 anys. La consultora valenciana és líder nacional en l'obtenció de Qualificatius Vinculants per a l'Agència Tributària per a l'aplicació de Deduccions Fiscals per activitats de l+D+I. A més, és el vicepresident de la Comisió de I+D+I de la CEOE.
Quin és la situació de la I+D a Espanya?
La I+D a Espanya té un retard comparatiu pel que fa a la Unió Europea i açò és un problema de fons perquè bàsicament tota la generació d'ocupació i la competitivitat de l'economia depén i prové de la I+D. Açò no ho dic jo sinó que s'han fet informes, en 2014 des d'AVS Consulting vam fer un amb el títol d''en l'Estat de la Innovació' a Espanya per a la COE. i hem vist que les empreses que fan I+D són les que millor afronten la crisi, i les que més ocupació generen o en el pitjor dels casos les que menys ocupació destrueixen. Si a açò afegim que les pròximes generacions treballaren en ocupacions que hui no existeixen i que provenen d'empreses que fan I+D, de nova creació o start-ups. Pel que quan parlem d'este retard, no és una qüestió intranscendent perquè l'estructura de costos de l'economia espanyola no permet competir amb altres països. Les últimes dades de l'INE demostres que de 36.000 empreses innovadores s'ha reduït a 20.000 en un període 2008-13, el nombre d'ocupació futura que ha caigut a conseqüència d'esta desaparició és incalculable.
Quin és el problema de fons de tot açò?
El problema és que la nostra I+D té una dependència històrica molt marcada pel que fa als fons públics, per este motiu quan estos desapareixen o es minven com ha ocorregut en la crisi tota la inversió privada va darrere i de forma exponencial i cau en picat. Durant la crisi els fons a Espanya van caure entorn del 40% però a França o Alemanya van pujar per a pal·liar la falta de liquiditat i d'inversió privada. A Espanya en caure la inversió es va frenar i la I+D és com un vaixell que no per a ara pujar-se a ell és més complicat. A Espanya la I+D+I no està en l'agenda política.
Què es pot fer sobre este tema?
Crec que el que s'hauria de fer és una labor pedagògica que la I+D és el futur i que és el futur pel qual se'n anara cap a davant, no hi ha una altra alternativa, ja que la realitat empírica ho demostra doncs són més rics aquells països que realitzen R+D i després a l'inrevés, realitzen més R+D aquells països més rics.
Ens hem de convéncer tots, des de les escoles i l'educació a les empreses doncs són elles les que generen ocupació i han d'estar al servei del creixement empresarial. Pel que fa al talent espanyol és bé que es vagen fóra a formar-se però el lògic és que tornen a Espanya, la qual cosa veig malament és que es vagen i no puguen tornar perquè no hi ha treball.
Una vegada s'haja realitzat eixa labor pedagògica és necessari un gran Pacte d'Estat referent a la I+D+I, com més partits polítics millor, per a no polititzar les xifres de I+D i hi haguera un sòl mínim per sota del qual no poguera caure els suports doncs les conseqüències ja les hem viscut i no pot tornar a ocórrer.
Quin és la situació a la Comunitat Valenciana?
València té una gran estructura quant a instituts tecnològics, possiblement la més gran de tota Espanya, i s'han fet diferents intents per a coordinar-los però és molt complicat perquè cadascun ha funcionat de forma aïllada. Hi ha alguns que funcionen molt bé i tenen una gran interacció amb les empreses i uns altres no. L'interessant, i estem en un bon moment per a açò, seriosa poder reestructurar-ho i fer-ho bé. És el moment de racionalitzar-ho tot, que es reestructure tot l'entramat a una estructura sostenible.
Els empresaris estan conscienciats de la importància del I+D+I?
Cada vegada més. El que ha d'invertir ho té clar pel que el problema és quan sorgeixen alternatives. Per exemple, tots els diners provinents de la construcció era bé perquè nodria les arques públiques i estos donaven ajudes. Però en el fons no era cert perquè a l'empresari se li donava una alternativa si ficaves tres robots en la planta, tenies problemes amb els seus treballadors però el seu apilaven rajoles en la costa tenien guanys. L'empresari no està tan conscienciat a invertir en un projecte que pot arribar al mercat en cinc anys. On hi ha més és en aquells que arriben abans al públic, que els terminis són més xicotets. Pensar a estalviar costos, a millorar sistemes...