Quins són els municipis que més pèrdues han tingut a causa de la DANA?

El Govern assumirà el 100% de les reparacions locals en les localitats damnificades

Guardar

Conseqüències de la DANA a Torrent, un dels municipis que més pèrdues econòmiques ha patit
Conseqüències de la DANA a Torrent, un dels municipis que més pèrdues econòmiques ha patit

L'informe 'Abast econòmic de la DANA del 29 d'octubre a la província de València' elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) indica que els habitants dels 89 municipis afectats per la DANA (exceptuant la ciutat de València) suposen el 40% de la població total i el 30,7% dels treballadors de la província. En la zona zero, a més, es troba aproximadament el 9% de les empreses de la regió.

Quant als ERTE, les dades recuperades fins al passat 8 de gener de 2025 mostraven que hi havia 30.821 expedients oberts, la meitat dels quals es trobaven a la comarca de l'Horta Sud. Per sectors, el que major nombre tenia era el de les manufactures, amb 12.331 treballadors en regulació temporal de l'ocupació. A este àmbit li segueixen el comerç i l'hostaleria, amb 6.550 i 3.945, respectivament. En els municipis de la zona zero, hi havia dues àrees concretats on més del 30% de l'ocupació està en ERTE. Es tracta, concretament, de l'hostaleria (34,7%) i les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (30,2%)

Habitatges afectats per la DANA

Les dades del Col·legi de Registradors a data del 17 de novembre del 2024 reportaven almenys 60.500 habitatges perjudicats per la riuada a la província de València. Per comarques i municipis, la quantitat de llars destrossades, dels quals alguns hauran de ser derrocats, són:

Horta Sud – 33.921
- Xirivella - 11.036
- Paiporta – 9.484
- Catarroja – 3.568
- Alfafar – 3.051
- Sedaví – 1.762
- Torrent – 1.357
- Massanassa – 1.231
- Benetússer – 814
- Beniparrell – 664
- Albal – 519
- Mislata – 357
- Llocnou de la Corona – 60
- Silla – 4
- Picanya – 2
- Aldaia – 1
- Quart de Poblet - 1

Ribera Alta – 16.955
- Algeme . 4.062
- Alberic – 3.930
- L'Alcúdia – 3.367
- Castelló – 2.378
- La Pobla Llarga – 1.676
- Rafelguaraf – 451
- Benimuslem – 232
- Guadassuar – 226
- Sant Joanet – 186
- Carlet – 160
- Alginet – 74
- Alfarb – 52
- Alcàntera de Xúquer – 37
- Senyera – 34
- Càrcer – 24
- Gavarda – 24
- Cotes – 22
- Carcaixent – 9
- Alzira – 6
- Montserrat – 2
- Beneixida – 1
- Benifaió – 1
- Corbera – 1
- Llombai - 1

València – 7.530

Ribera Baixa – 1.569
- Benicull de Xúquer – 429
- Sueca -386
- Cullera – 307
- Riola – 264
- Polinyà de Xúquer – 71
- Albalat de la Ribera – 70
- Fortaleny – 39
- Sollana - 2

La Plana d'Utiel-Requena – 391
- Utiel – 315
- Requena – 42
- Caudete de las Fuentes – 20
- Sinarcas – 10
- Camporrobles -

El Camp de Túria – 108
- Riba-roja – 83
- Loriguilla – 24
- Vilamarxant - 1

La Safor – 21
- Xeraco – 21

Els Serrans – 17
- Pedralba – 15
- Bugarra - 2

La Foia de Buñol – 11
- Chiva – 10
- Macastre - 1

Danys en el sector industrial

Cambra València, en el seu estudi sobre els danys en la indústria dels municipis damnificats, va classificar les localitats en tres grups segons el nivell d'afectació en l'activitat industrial en cadascun d'ells:

- Nivell alt → Albal, Alberic, Aldaia, Alfafar, Alfarb, Algeme, Alzira, Benetússer, Beniparell, Carlet, Catarroja, Chiva, Guadassuar, L´Alcúdia, Loriguilla, Massanassa, Mislata, Paiporta, Picanya, Polinyà del Xúquer, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria, Sedaví i Xirivella.

- Nivell moderat → Alaquàs, Albalat, Alcàntera del Xúquer, Alginet, Benicull del Xúquer, Benifaió, Benimuslem, Carcaixent, Catadau, Cheste, Corbera, Dos Aguas, Fortaleny, Llombai, Montserrat, Montroi, Rafelguaraf, Real, Riola, Silla, Torrent, Turís i Utiel.

- Nivell baix → Alborache, Alcàsser, Almussafes, Benimodo, Bétera, Bugarra, Buñol, Calles, Camporrobles, Càrcer, Castelló, Caudete de las Fuentes, Chera, Cullera, Favara, Fuenterrobles, Gavarda, Gestalgar, Godelleta, Llaurí, Llíria, Llocnou de la Corona, Macastre, Manises, Manuel, Massalavés, Paterna, Pedralba, Picassent, Pobla Llarga, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Sollana, Sot de Chera, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Tous, Villamarxant i Yátova.

Segons dades extretes del portal de la Generalitat Valenciana, esta és la quantitat de locals i empreses perjudicades en els municipis qualificats amb alt grau d'afectació a la indústria:
- Aldaia – 320 locals, 267 empreses
- Riba-roja – 297 locals, 189 empreses
- Catarroja – 228 locals, 197 empreses
- Quart de Poblet – 225 locals, 174 empreses
- Alzira – 213 locals, 177 empreses
- Beniparrell – 196 locals, 138 empreses
- Paiporta – 131 locals, 120 empreses
- Carlet – 128 locals, 111 empreses
- Algeme – 127 locals, 109 empreses
- Xirivella – 123 locals, 103 empreses
- Albal – 111 locals, 93 empreses
- L'Alcúdia – 102 locals, 73 empreses
- Chiva – 94 locals, 87 empreses
- Mislata – 86 locals, 95 empreses
- Massanassa – 82 locals, 74 empreses
- Alberic – 81 locals, 67 empreses
- Guadassuar – 68 locals, 49 empreses
- Benetússer – 55 locals, 47 empreses
- Sedaví – 54 locals, 55 empreses
- Picanya – 48 locals, 59 empreses
- Alfafar – 46 locals, 72 empreses
- Loriguilla – 20 locals, 14 empreses
- Alfarb – 11 locals, 11 empreses
- Polinyà de Xúquer – 9 locals, 5 empreses
- Llocnou de la Corona – 5 locals

Inversió estatal en la recuperació de la província

El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar dijous passat un conjunt de mesures de suport financer per als ajuntaments després de reunir-se amb 28 alcaldes dels municipis valencians més afectats per la recent DANA. Així, el Govern central assumirà el 100% de les despeses necessàries per a la rehabilitació de les infraestructures municipals danyades, duplicant el percentatge inicialment previst del 50%.

El cost total estimat d'estes reparacions que cobrirà l'Estat es calcula entorn dels 1.700 milions d'euros, la qual cosa suposa un desemborsament addicional d'aproximadament 850 milions. En les últimes setmanes, representants del Govern van visitar aquestes àrees per a realitzar peritatges i avaluar els danys. A més, l'Executiu assumirà la reparació d'infraestructures relacionades amb el sanejament i la depuració d'aigües, una de les principals demandes dels alcaldes, amb un pressupost addicional de 500 milions d'euros.

L'impacte econòmic de la DANA supera àmpliament la capacitat financera i de gestió dels ajuntaments. Per exemple, a Paiporta, els danys ascendixen a 225 milions d'euros, deu vegades més que el seu pressupost anual, que és de 21,7 milions. Situacions similars s'observen a Picanya, on els danys en equipaments municipals aconsegueixen quasi 100 milions, enfront d'un pressupost anual de 13 milions, i a Benetússer, on les pèrdues ronden els 50 milions, mentre que el pressupost municipal és de 15,4 milions.

Destacats