Una de les obres més importants tant a nivell nacional com autonòmic o fins i tot europeu és el denominat Corredor Mediterrani. Aquesta infraestructura que comprén 1.838 quilòmetres lineals des de la frontera francesa fins a Algesires continua avançant en les obres després de l'accelerador que ha donat el Govern en els últims anys. Per això, l'execució total de les obres es troba en l'actualitat al 74%.
Des de l'any 2018 fins al dia de hui s'ha passat de 383 quilòmetres en servei a 624 quilòmetres en funcionament, la qual cosa suposa el 33% del total del trajecte. A causa de la importància de la infraestructura, el projecte va ser declarat com a prioritari per la Comissió Europea després de ser inclòs en la xarxa transeuropea de transport (RTE-T) el 19 d'octubre de 2011.
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, va anunciar recentment que "en 2025 o 2026" estaria acabat el Corredor Mediterrani íntegrament. Històricament, anuncis d'aquest tipus sempre s'han acabat posposant conforme passaven els anys.
En el 2011, la llavors ministra Ana Pastor va prometre que en 2011 estarà acabat el tram Murcia-Frontera Francesa, però quan en 2016 va ser nomenat el seu successor, Íñigo de la Serna, va retardar aquesta finalització de les obres el 2019. Més caut va ser José Luis Ábalos, quan va arribar en 2019 i va afirmar que "en 2021 estaran en servei, amb les obres finalitzades o en execució tots els trams del corredor amb l'objectiu de connectar la frontera francesa amb Algesires en ample estàndard".
No obstant això, la diferència entorn de la gestió del Corredor Mediterrani és molt diferent a partir de l'any 2018, quan es va fer un gir de 180 graus per als pròxims quatre anys. Hui dia el 100% dels 1.838 quilòmetres del corredor mediterrani ja compta amb estudi informatiu o de viabilitat aprovat o en redacció, segons les dades que maneja Adif i l'oficina del comissionat per al corredor mediterrani. Aquesta situació contrasta amb la de principis de 2018, quan els actuals gestors es van trobar amb un panorama en el qual només el 60% tenia estudi informatiu o de viabilitat aprovat o en redacció.
En 2018 només el 45% (823 km) estava "en obres o en servei" un percentatge que s'eleva al 70% en 2022 (1.357 km) pel que "només" queden 481 quilòmetres pendents d'obra o de començar a moure travesses, quasi onze anys després que el corredor mediterrani fora declarat prioritari per la Comissió Europea.
El moviment #QuieroCorredor
El moviment #QuieroCorredor ha fet públic aquest dilluns la seua primera Revisió mèdica Semestral de les obres del Corredor Mediterrani en 2022, en el qual admet que els treballs "avancen", però "no al ritme annunciado i promés pel Govern".
La iniciativa ja ha analitzat en onze ocasions l'estat de les obres del Corredor Mediterrani, "una infraestructura clau per a la competitivitat del transport de persones i mercaderies a Espanya", segons ha destacat #QuieroCorredor en un comunicat. La revisió mèdica ha realitzat una anàlisi "detallada" dels 14 trams del Corredor i, segons assenyala, "saca a la llum una realitat inapel·lable: les obres no avancen al ritme anunciat i promés pel Govern".
Segons recorda el moviment, durant el V Acte Empresarial pel Corredor Mediterrani que es va celebrar al novembre del passat any, l'actual ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va anunciar que en 2026 les obres que connectarien Almería amb la frontera francesa estarien "finalitzades" i, en un horitzó més pròxim, que les següents fites estarien acabats en 2023.
Entre ells, la connexió del port de Tarragona i el Camp de Tarragona amb la resta d'Europa; la connexió de les tres capitals de la Comunitat Valenciana en ample internacional, amb la millora en els serveis entre València i Castelló perquè l'Alta Velocitat no interferisca amb la Rodalia; la posada en servei del tram entre Almussafes i Font de Sant Lluís, entre Moixent i l'Alcúdia i l'entrada a Múrcia i la connexió directa i d'alta velocitat entre Granada i Màlaga amb Antequera.
Amb aquests compromisos en ment, els tècnics ferroviaris que col·laboren amb el moviment #QuieroCorredor, Francisco García Calvo i Xavier Lluch, "tenen clar" que, al ritme al qual van les obres, eixos terminis "no es compliran".
Perquè pogueren fer-ho, haurien d'estar en marxa els trams Totana-Totana i Lorca-Pulpí, la connexió Murcia-Cartagena i la línia Bobadilla-Algesires. A més, el tram Almería-Granada no té encara projecte, i el túnel passant de València "amenaça amb ser el semàfor d'Europa si les obres no s'acceleren", denúncia el moviment.
Quant a les fites sí que aconseguides, destaca l'adjudicació del canvi d'ample de via entre Castelló i Vandellós; la finalització del bypass del Reguerón; la licitació de les obres en el tram Totana-Totana i l'adjudicació de les de Lorca-Pulpí.
Per al que resta de 2022, queda pendent la finalització de les obres del túnel de Castellbisbal; l'adjudicació del canvi d'ample entre Tarragona i Vandellós; el projecte definitiu del tram Murcia-Cartagena i el projecte del tram Almeria-Granada.
El president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda, ha apuntat que "encara que les obres van, perquè afortunadament van, no van al ritme que nosaltres volguérem o que esperàvem".
EL TÚNEL PASSANT
Una de les seues "majors preocupacions" és el túnel passant de València, "que no està si vulga dissenyat" i que "mentre no estiga, serà el semàfor del Corredor. Ací es pararà tot". "El moviment #QuieroCorredor no pararà fins que no estiga acabat el Corredor Mediterrani", ha advertit Boluda.
La Segona Revisió mèdica Semestral de 2022 tindrà lloc el 17 de novembre a Barcelona, data que coincidirà a més amb un acte empresarial com els celebrats en 2017 a Madrid, 2018 a Barcelona, 2019 a Elx, 2020 a València i 2021 a Madrid, en el qual s'espera congregar a empresaris i representants de la societat civil espanyola sota la reclamació de #QuieroCorredor.
Segons Boluda, "des que es va posar en marxa el moviment #QuieroCorredor, s'ha aconseguit que els empresaris i la societat civil de tota Espanya s'impliquen i participen de la reivindicació mitjançant l'assistència a la multitud d'actes que s'han organitzat; i que el Corredor Mediterrani estiga en l'epicentre del debat polític i, per això, que els responsables públics assumisquen compromisos".