Les principals entitats financeres que operen a la Comunitat volen col·laborar amb la Generalitat

La Generalitat que potenciarà les entitats que no desnonen i que complisquen la paritat

Guardar

Palau_generalitat
Palau_generalitat

Una desena de bancs avança que optarà al nou contracte de serveis financers de la Generalitat que potenciarà les entitats que no desnonen i que complisquen la paritat. L'interés de la banca per adherir-se al conveni amb la Generalitat respon a les expectatives de negoci que en estos moments genera la Comunitat. Segons les previsions del BBVA, un dels bancs amb conveni actualment, l'economia valenciana creixerà per sobre de la mitjana espanyola gràcies al comportament del consum intern, la bona evolució de les exportacions i del sector turístic. En concret, per a 2016 s'espera acabar l'any amb un creixement del 3,3% i per a l'any que ve, d'un 2,2%, molt per sobre de les economies de l'eurozona. Este mateix informe destaca que es crearan 105.000 de llocs de treball, amb la millora del flux de capital que açò implica.

La secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando, ha assegurat que "l'interés de la banca per treballar amb la Generalitat és un bon termòmetre que demostra que estem fent les coses bé". "Hi ha comunitats que tenen dificultats per a adjudicar la licitació dels seus serveis financers, com els vam tenir nosaltres en legislatures passades, però ara l'Administració valenciana paga als seus proveïdors, està sanejant el seu sector públic i la gestió allunya la por al 'default'. Açò és el que es tradueix de les reunions prèvies mantingudes amb els responsables de banca institucional. La Generalitat valenciana ja no està en la llista negra, ara som una institució que genera confiança", ha assegurat Ferrando.

El contracte mixt per a serveis d'operacions de crèdit i serveis financers de la Generalitat i el seu sector públic estableix les condicions de les operacions financeres de Tresoreria de l'Administració valenciana i té un import màxim anual de 28,2 milions d'euros (IVA exempt). D'esta quantitat, 12 milions corresponen al cost de serveis financers i 15 milions al cost estimat dels interessos. El termini de vigència del contracte serà de dos anys i podrà ser prorrogat per dos períodes addicionals d'un any.

No hi haurà cap límit quant al nombre d'entitats financeres que puguen ser seleccionades. Així mateix, tampoc s'exigirà una puntuació mínima perquè les ofertes siguen acceptades. Fins al moment quasi tots els grans bancs són col·laboradors de la Generalitat. A les entitats Caixabank, Sabadell, BBVA, Santander, Bankia, Cajamar, Ibercaja, Caixa Ontinyent, Caixa d'Enginyers o el Banc Cooperatiu (on s'integra la valenciana Caixa Popular), que ja han mostrat el seu interés per acudir a la licitació, podrien ara unir-se noves entitats i rebaixar l'import màxim que ofereix la Generalitat en el conveni que entrarà en vigor a la fi de febrer de l'any que ve. A més, s'intenta que acudisquen a la licitació els anomenats bancs "ètics", com a Tríodes, amb el qual ja hi ha hagut contacte.

"El nostre interès -segons Clara Ferrando- és que acudisquen a la licitació el nombre més gran possible d'entitats financeres. Açò millora el servei al contribuent i també incentiva la competència perquè la Generalitat obtinga millores. Els bancs saben que ara la Generalitat valenciana és una Administració solvent, confien en la gestió de la nova administració i açò fa que l'interés per la licitació haja sigut major". "Estem donant mostres de la nostra solvència i açò es nota en interés que demostren els bancs pel conveni; hem superat la por que tenien algunes entitats a treballar amb l'administració pública valenciana i així es tradueix de les diferents reunions que hem tingut en la Conselleria d'Hisenda amb diferents entitats. El clima de col·laboració i confiança és molt positiu", ha agregat.

 

Clàusules socials

En cas d'empat, els bancs que opten a treballar amb l'Administració pública valenciana tindran preferència les entitats bancàries que prevalen criteris de compromís social, segons el plec de condicions.

D'esta forma, i com a novetat enguany, es tindrà en compte la no aplicació de l'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (el IRPH), un indicador quasi extint però que encara utilitzen algunes entitats amb crèdits antics, que obliga a pagar quotes molt per sobre de les establides en les hipoteques que tenen com a referència l'Euríbor. L'eliminació de l'índex IRPH és una demanda històrica de diferents organitzacions d'usuaris de banca i de la mateixa Comissió Europea, a més és un índex que compta amb el rebuig de les Corts Valencianes.

Així mateix, també es prevaldrà a aquelles entitats que es comprometen a no desnonar a les persones i que oferisquen la dació de pagament o de lloguer social als seus deutors hipotecaris.

El compliment de la paritat de gènere en els òrgans directius; la integració de persones amb diversitat funcional en un percentatge superior al legalment establit i l'observació d'estàndards de sostenibilitat ambiental, de pràctiques de reciclatge i d'eficiència energètica també seran tingudes en compte, tal com s'especifica en el plec de clàusules administratives.

Per a Clara Ferrando, "la Generalitat, que gestiona els diners públics dels valencians, no pot fer negoci amb qui no compleix certs requisits. Hem de prevaldre aquelles empreses, també bancs, que fan un esforç per contribuir a una societat més justa i més equitativa".

A més d'estes clàusules socials, que els bancs hauran d'acreditar mitjançant un informe de les entitats financeres que opten al concurs, el nou contracte contempla millores que faciliten la relació del contribuent amb l'administració com l'ampliació dels mitjans de pagament de taxes i tributs, a més de terminals de punt de venda -tan físics com virtuals- i caixers automàtics, així com aplicacions en linea per al pagament amb targeta o transferència sense cost per al contribuent.

Destacats