En ple debat sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, les dades que ofereix el Govern d'Espanya revelen una gran desigualtat entre les diferents comunitats autònomes. Les pensions més altes es troben al País Basc, amb més de 1.300 euros de pensió mitja de jubilació, mentre que Extremadura és el territori amb les més baixes (888 euros). La Comunitat Valenciana, per la seua banda, és la cinquena amb pitjors pensions d'Espanya, amb una prestació mitja de 983 euros.
La bretxa entre les autonomies amb millors pensions i les que perceben pensions més baixes es calcula en 450 euros aproximadament. Just per darrere del País Basc es troben Astúries (1.309 euros), Madrid (1.270) i Navarra (1.221). Les que menys reben, per damunt d'Extremadura, són Galícia (897), Murcia (951) i Andalusia (971). I a continuació, la Comunitat Valenciana, que es troba quasi 100 euros per baix de la mitja estatal, xifrada en 1.077 euros.
La preocupació per les pensions ha arribat a cotes mai vistes en els últims 30 anys. En maig de 1985, els enquestats que creien que les pensions era un dels principals problemes d'Espanya representaven més del 11% del total. I en febrer de 2018, segons dades del Baròmetre del CIS, aquesta dada va repuntar tres punts respecte a l'última enquesta i va arribar al 8%, encara que l'estudi es va realitzar entre l'1 i el 14 de febrer, dies abans de les massives manifestacions de pensionistes per tot el país.
I és que la gestió del sistema de prestació per jubilació mai ha sigut dels millors valorats a Espanya. De tots els estudis, solament en 1995 més del 50% dels enquestats van afirmar estar bastant o molt satisfets amb ell. Però va ser a partir de l'esclat de la crisi econòmica quan el descontentament va començar a fer-se de notar. En 2014, quasi 6 de cada 10 estaven poc o gens satisfets amb la gestió de les pensions. En 2017 es va relaxar, però així i tot el 57% seguien pensant igual.
El Pacte de Toledo
Després que el ministeri anunciara una pujada del 0,25% de les pensions per a 2018, centenars de milers de pensionistes es van tirar als carrers de tota Espanya per a reclamar una millora substancial i que el creixement d'aquestes prestacions estiguera lligat al creixement dels preus (l'IPC). Les protestes massives van espentar a que es debatera en el Congrés dels Diputats si aquestes demandes podien arribar a bon port. No obstant açò, de la reunió celebrada dimecres passat, no es va arribar a cap acord i no es va extraure cap conclusió.