Les plataformes digitals -com Deliveroo o Glovo- no creen nous 'mercats': transformen els ja existents i els precaritzen. A més, no es concentra en treballs poc qualificats; va des del repartidor a l'arquitecte, periodista o professor. És una de les principals conclusions de l'informe encarregat per Labora a la Càtedra d'Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València (UV).
"És un treball que permetrà prendre millor les decisions i conéixer millor l'entorn econòmic valencià", ha iniciat Enric Nomdedéu, el Secretari Autonòmic d'Ocupació i Director Geneal de Labora. Afirma que les noves plataformes digitals han "sacsejat molt" el mercat laboral, fins a arribar a canviar, fins i tot, "la percepció del que és un lloc de treball". Per això apunta que, un informe com aquest, que inclou recomanacions, serà de gran utilitat per a la realitat laboral de la Comunitat Valenciana.
Adrián Todolí Signes ha sigut l'encarregat, per part de la Càtedra, d'explicar l'informe. El resultat han sigut més de 200 pàgines en les quals s'ha arribat a conéixer realitats com que entre 40.000 i 60.000 persones, en la Comunitat Valenciana, tenen això com a única font d'ingressos. "Però el primer és a dir que l'economia col·laborativa, quan hi ha treball, no és economia col·laborativa", ha assenyalat. Considerar a una persona com a economia col·laborativa significa considerar a una persona com un bé.
“Cal acabar amb l'estereotip que les persones que treballen per a plataformes digitals són persones sense formació que fan tasques no qualificades. La realitat és molt més complexa, Glovo i Deliveroo són només la punta de l'iceberg”, ha declarat el professor.
Segons apunta, el treball a través de plataformes digitals "transforma el mercat tradicional", realitzant una espècie de trasllat a aquestes plataformes. Això comporta, actualment, diversos problemes; els assalariats es converteixen en autònoms malgrat realitzar, en moltes ocasions, el mateix treball. Amb això, perden drets laborals, de vacances i fins i tot respecte a riscos.
Todolí ha relatat com precisament una de les consignes d'aquestes plataformes, la "flexibilitat horària", resulta tramposa: el pagament per treball o tasca realitzada es converteix en un "estar sempre connectat": "Se suposa que puc rebutjar el treball però, com el rebutjaré si en fer-ho no arribe a fi de mes?". La flexibilitat provoca en realitat, assegura, una major jornada laboral -per menys remuneració-.
3.000 sancions
El treballador passa ara a absorbir la càrrega de rebuig de treballs, d'innovació tecnològica, sense dret a vacances, majors riscos laborals... Unes noves condicions que, assenyala Todolí, marquen nous reptes reguladors. Insisteix, especialment, en l'aspecte de la formació; en ser treballadors per compte propi en un mercat extremadament competitiu, no hi ha incentius -ni temps- per a la formació. Això malgrat que hi ha noves necessitats d'habilitats digitals. Per això, creu que podria ser d'utilitat polítiques que formen als qui busquen ocupació en aquestes plataformes. Una ocupació que, d'altra banda, hauria d'aplicar la normativa vigent actual.Precisament arran d'aquest informe i la indefensió d'alguns treballadors, la Càtedra i Labora han llançat un fullet amb diversos punts per a ells: "Els treballadors de plataformes digitals. Drets bàsics i com reclamar-los". Creu necessari aquest primer punt perquè puguen defensar-se i, si és necessari, anar als jutjats; en el primer semestre de 2019 s'han registrat 3.000 infraccions només per falsos autònoms.
Nomdedéu espera que informes com aquest ajuden una futura legislació o a prendre la iniciativa per a exigir a l'Estat noves. Alguna cosa que, assegura, serà possible relativament prompte amb la constitució de l'Observatori del Treball Decent.