Economia

La Comunitat Valenciana lidera la consignació de loteria per al sorteig de Reis de 2022

Els valencians i valencianes inverteixen una mitjana de 24,84 euros, la qual cosa els situa en tercer lloc en despesa per habitant en el conjunt d'Espanya

2 minuts

Imatge d'arxiu de bombos del sorteig de Reis

La Comunitat Valenciana és la primera autonomia en consignació de Loteria Nacional per al sorteig extraordinari de Reis de 2022, que se celebra aquest dijous 6 de gener, a les 12.00 hores i a Madrid, segons les dades de consignació de Loteries i Apostes de l'Estat consultats per Europa Press.

En total, per a aquesta cita, que tindrà lloc en el Saló de Sortejos de Loteries i Apostes de l'Estat pel sistema de bombos múltiples, s'han consignat per a la Comunitat Valenciana 628.158,2 bitllets (cadascun es divideix en deu dècims) de loteria, valorats en 125.631.640 euros, enfront dels 498.009,9 bitllets venuts en 2021 amb un valor total de 99.601.980 euros i una despesa mitjana per habitant de 19,69 euros.

Per províncies, en aquesta autonomia és la de València la que major consignació té per a aquest 6 de gener, en concret, 70.763.620 euros i 353.818,1 bitllets. En segon lloc es troba la província d'Alacant, amb 43.994.220 euros i 219.971,1 bitllets, i finalment, la de Castelló, amb 10.873.800 euros i 54.369 bitllets.

Per al sorteig de Reis del passat any, en la província de València es van vendre 283.106,6 bitllets per un valor de 56.621.320 euros; en la d'Alacant, 168.095,2 bitllets per un import total de 33.619.040 euros; i en la de Castelló, 46.808,1 bitllets per un muntant de 9.361.620 euros.

Després de la Comunitat Valenciana, les quatre autonomies que major volum de consignació de loteria tenen per a aquest dijous són Andalusia, Madrid, Catalunya i Castella i Lleó. A Andalusia s'han posat a la venda 590.740,1 bitllets amb un valor total de 118.148.020 euros; a Madrid, 588.516,7 bitllets valorats en 117.703.340 euros; a Catalunya, 507.532,9 bitllets per un import de 101.506.580 euros; i a Castella i Lleó, 330.836 bitllets per 66.167.200 euros, segons les mateixes dades.

Per darrere d'aquestes comunitats i en ordre segons el volum de consignació es troben País Basc, Galícia, Castella-la Manxa, Murcia, Aragó, Astúries, Canàries, Extremadura, Cantàbria, Balears, Navarra, La Rioja i finalment, Melilla i Ceuta.

Per al conjunt d'Espanya, Loteries i Apostes de l'Estat ha consignat per a Reis d'enguany 4.151.145 bitllets valorats en 830.229.000 euros, enfront dels 3.625.202,2 bitllets venuts per al sorteig de 2021, amb un valor de 725.040.440 euros. El passat any la despesa mitjana per habitant en tot el país va ser de 15,28 euros.

En 2022, per al sorteig del 6 de gener, els ciutadans de la Comunitat Valenciana juguen per habitant una mitjana de 24,84 euros (27,30 euros els valencians; 23,40 els alacantins i 18,57 els castellonencs), segons les dades de consignació. D'aquesta manera, els ciutadans de les tres províncies valencianes se situen, en el conjunt d'Espanya, en tercer lloc en despesa de loteria de Reis per habitant.

Per davant dels habitants de la Comunitat estan els de Castella León, que se situen en el primer lloc pel que es refereix a la despesa per ciutadà en loteria de Reis enguany, amb 27,63 euros; i els asturians, que juguen per a aquest sorteig 26,52 euros per habitant.

Els ciutadans del País Basc es troben, en quart lloc, amb una despesa mitjana de 22,43 euros, seguits dels murcians, amb 22,07 euros; els de La Rioja, amb 21,17 euros; els de Cantàbria, amb 20,88 euros, i els d'Aragó, amb 20,70 euros, segons les mateixes dades. La menor despesa per ciutadà es dóna a Extremadura, amb 12,09 euros; Balears, amb 8,95 euros per cadascun; Melilla, amb una mitjana de 5,52 euros, i Ceuta, amb 4,02 euros.
 

SEGON SORTEIG EN IMPORTÀNCIA

 


Existeixen referències documentals que en 1868 ja es coneixia popularment aquest sorteig com de Reis, una denominació que "es deu potser a la proximitat de l'Epifania del Senyor o l'Adoració al Xiquet pels Mags d'Orient, segons Loteries i Apostes de l'Estat.

Aquest organisme explica que en 1941 es configura aquest sorteig "amb personalitat i denominació pròpia, fins a convertir-se en el segon sorteig en importància de la loteria nacional" espanyola. En 1966 va aparéixer la denominació Sortege de Reis en les llistes oficials de premis.

Aquests sortejos van començar a atorgar reintegraments en 1942 i des de 1946, premis de terminació i de reintegrament. Tots els sortejos es van celebrar ininterrompudament pel sistema antic o tradicional fins a 1965 i pel sistema modern o de bombos múltiples, des del següent any.

50 SÈRIES

Per a aquest 2022 el Sorteig de Reis compta amb una emissió de 50 sèries de 100.000 bitllets cadascuna, al preu de 200 euros el bitllet (dividit en dècims de 20 euros). El total de l'emissió és d'1.000.000.000 euros.

En total es distribueix el 70 % de l'emissió en premis, 700.000.000 euros. Hi ha un primer premi de 2.000.000 euros per sèrie; un segon, de 750.000 euros per sèrie, i un tercer de 250.000 euros per sèrie.

 

Etiquetes: