Economia

"La banca no va nàixer per a especular"

Una guia amb els bancs ètics de la Comunitat Valenciana

1 minut

Un home retira diners d'un caixer

"En banca, es pot compatibilitzar el benefici econòmic amb el benefici social". Així de contundent s'ha mostrat Joan Ramón Sanchis, Catedràtic d'Economia del Ben Comú de la Universitat de València, i coordinador de la "Guia de Finances Ètiques, Cooperatives i Locals de la Comunitat Valenciana" que, al costat de Vanessa Campos i Cristina Navarro, han desenvolupat amb l'objectiu d'informar a la ciutadania de la importància d'apostar per les entitats financeres ètiques i pel consum financer responsable.

Aquesta guia, que ha sigut patrocinada per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana, mostra una relació de caixes d'estalvis, cooperatives de serveis financers o bancs ètics que "encara que es regeixen per la mateixa normativa que els grans bancs, treballen amb criteris ètics, i no actuant amb males pràctiques".

"En l'actualitat, hi ha sis grans bancs que controlen quasi el 90% del dipòsit financer espanyol"

En aquest sentit, Joan Ramón Sanchis explica, a València Extra, que "és important que la societat siga conscient que existeixen alternatives a la banca convencional, que ens va portar a la crisi. En l'actualitat, hi ha sis grans bancs que controlen quasi el 90% del dipòsit financer espanyol, però la ciutadania ha de saber que existeix un altre tipus de banca. Sí, són una minoria perquè, entre totes les entitats solament representen el 10% a la Comunitat Valenciana, però ací estan. És cert que, amb la crisi, la societat ha cercat alternatives i està més conscienciada, però encara queda una tasca important perquè es coneguen i augmenten el seu nombre".

Però, Quins són els criteris ètics que haurien de seguir aquestes entitats financeres? "Els dos criteris fonamentals és que realitzen inversions socialment responsables, és a dir, que invertisquen en projectes amb un vessant social o mediambiental, i que siguen transparents, que la ciutadania tinga accés per a conéixer en quin tipus de projectes i en quines empreses estan invertint"

"També s'inclourien dins d'aquests criteris ètics, encara que hi ha molts que no els compleixen, la democràcia participativa i els salaris ètics, que consisteix que no existisca una gran diferència entre els salaris dels treballadors. Per posar-te un exemple, mentre la diferència en els bancs convencionals és d'1:200, com Caixa Popular, la diferència és d'1 a 3".

Solidaritat, sostenibilitat, justícia social, transparència... Les finances ètiques i socials inclouen un conjunt de valors i principis que són fonamentals perquè els grans projectes socials i mediambientals que milloren la qualitat de vida de la societat puguen tirar endavant.

D'aquesta manera, en la "Guia de Finances Ètiques, Cooperatives i Locals de la Comunitat Valenciana" ve arreplegades un llistat d'entitats que es regeixen per aquests principis i que s'han incorporat sobre la base dels següents criteris: entitats bancàries amb criteris ètics; entitats bancàries que siguen cooperatives de crèdit, com Caixa Rural; entitats que es dediquen a les finances ètiques i socials, però que no estan reconegudes com a títol de crèdit, com a Monedes Socials o Bancs del Temps; i, finalment, que fos una banca de proximitat, vinculada a la productivitat i no a l'especulació, com Caixa Ontinyent que fomenta la indústria i els servicis de la comarca. "La banca no va nàixer per a especular".

"S'ha donat a entendre que es tracta de bancs no segurs, però és tot el contrari"

I amb totes aquestes alternatives que tenim a la nostra disposició, la pregunta és: Per què seguim anant als bancs convencionals? Joan Ramón Sanchis ho té clar: "Per dues qüestions clau. D'una banda, el desconeixement i, d'altra, la mala propaganda que se'ls ha fet donant a entendre que es tracta d'entitats bancàries no segures. Però, la veritat és tot el contrari. Es tracta de bancs que funcionen amb la mateixa normativa que la resta de bancs, que no generen pèrdues, sinó beneficis i que, a més, demostren que el benefici econòmic no està renyit amb el benefici social".