Economia

El govern de Mazón atrau 9.000 milions d'euros en inversions en el seu primer any

El primer any de "Govern del Canvi" impulsa l'economia valenciana grans inversions que han suposat 7.000 llocs de treball

1 minut

Ruth Merino, Carlos Mazón, María José Catalá i Nuria Montes

En el primer any de l'anomenat "Govern del Canvi", la Comunitat Valenciana ha sigut testimoni d'un impuls significatiu en la seua activitat econòmica, gràcies a la posada en marxa de cinc macroprojectes que han suposat una inversió total de 9.000 milions d'euros i la creació de 7.000 llocs de treball. Estos projectes no sols demostren la capacitat de la regió per a atraure inversions, sinó que confirmen que les grans inversions no són un esdeveniment aïllat, sinó una tendència sostinguda sota el lideratge del cap del Consell, Carlos Mazón.

Un dels factors clau per a atraure esta ona d'inversions ha sigut la millora de la qualificació creditícia de la Comunitat Valenciana per part de les agències Standard & Poor's i Moody's, una millora que ha permés una major capacitat d'atracció d'inversions, tant nacionals com internacionals. A més, ha vingut acompanyada de la implementació del Pla Simplifica, una reforma l'objectiu de la qual és facilitar l'activitat econòmica mitjançant la simplificació dels tràmits administratius, reforçant l'entorn regulador de la Comunitat Valenciana.

Inversions en sectors estratègics

Entre les inversions més destacades que s'han anunciat recentment, ressalta el contracte de Stadler per a fabricar més de 500 tramvies en la seua planta d'Albuixech. Este acord, valorat en 4.000 milions d'euros, no sols impulsarà el sector del transport, sinó que també crearà centenars d'ocupacions directes i indirectes.

Així mateix, l'acord amb BP per a la creació d'un hub d'hidrogen verd en el Polígon del Serrallo, a Castelló de la Plana, marca un pas decisiu cap a la transició energètica. Amb una inversió de 2.000 milions d'euros, este projecte posiciona a la Comunitat Valenciana com un referent en el desenrotllament d'energies renovables i sostenibles.

Un altre projecte de gran envergadura és el de l'empresa estatunidenca Edwards Lifesciences, que construirà un centre de fabricació de vàlvules cardíaques artificials a Moncada. Amb una inversió de 317 milions d'euros, este centre generarà més de 1.600 ocupacions directes i s'enfocarà en un sector d'alt valor afegit com la biomedicina, la qual cosa reforçarà el teixit industrial de la regió.

Per part seua, la gigafactoria de bateries de PowerCo a Sagunt, amb una inversió de 3.000 milions d'euros, s'ha convertit en un dels principals motors econòmics de la comarca del Camp de Morvedre. Este projecte, iniciat en la passada legislatura, no sols generarà 3.000 ocupacions directes, sinó que també s'estima que crearà més de 20.000 ocupacions indirectes, atraient a altres empreses del sector i consolidant a la regió com un pol industrial de rellevància a Europa.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón

Oficina Valenciana d'Inversió

Per a gestionar i fomentar l'arribada de noves inversions, el Consell ha anunciat la pròxima creació de l'Oficina Valenciana d'Inversió (OVI), l'objectiu principal de la qual serà agilitzar i simplificar els tràmits administratius per a les empreses que desitgen implantar-se en la Comunitat Valenciana. L'OVI comptarà amb dos àrees d'actuació: una dedicada a inversions ordinàries i una altra destinada a inversions estratègiques. En esta última, cada projecte disposarà d'un cap exclusiu que s'encarregarà de la seua gestió i seguiment, assegurant que els processos siguen considerats urgents i prioritaris per part de la Generalitat.

El Decret que regula esta oficina està en la seua fase final de desenrotllament i tindrà ferramentes que facilitaran l'arribada i desenrotllament de projectes estratègics a la regió. A més, el propi president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat que s'involucrarà "personalment" en el que ha denominat un "consorci executiu", en el qual José Díez, director general de Projectes Estratègics, tindrà un paper clau per a garantir l'èxit d'estos projectes.

Impacte de les polítiques empresarials en la producció industrial

L'efecte positiu de les polítiques empresarials del Govern valencià ja es reflectix en les dades econòmiques més recents. L'índex de producció industrial de la Comunitat Valenciana va créixer un 3,5% al juliol, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, ha valorat este increment com un senyal que la regió està superant els efectes de les polítiques anteriors, que no van prioritzar la indústria. "Des de juliol, ja eixim de xifres negatives en les quals estàvem a conseqüència d'una política heretada del Govern anterior", ha afirmat Montes.

A més, la consellera ha subratllat que les polítiques actuals del Consell estan impulsant la creació d'empreses. De fet, el mes de juny passat, la Comunitat Valenciana va registrar el segon millor dada de creació d'empreses dels últims vint anys, la qual cosa evidencia el canvi de tendència econòmica a la regió.

Sectors econòmics en creixement

El creixement de la producció industrial no ha sigut homogeni en tots els sectors. Segons l'INE, els béns de consum van experimentar un increment del 5% al juliol, mentres que els béns d'equip van patir una disminució del 6,9%. D'altra banda, els béns intermedis van registrar un augment del 8,8%, mentres que els béns relacionats amb l'energia van baixar lleugerament un 0,1%.

Malgrat estos contrastos, Montes ha emfatitzat que les polítiques empresarials del Govern actual estan generant un entorn més favorable per a la implantació d'empreses industrials: "La Generalitat ha de ser sempre un suport constant, no un obstacle". Segons la consellera, este enfocament més favorable cap a la indústria és un dels factors que està atraient cada vegada a més empreses a la Comunitat Valenciana.

Amb la posada en marxa de projectes estratègics i la creació de l'Oficina Valenciana d'Inversió, el Consell ha establit les bases perquè la Comunitat Valenciana continue consolidant-se com un destí atractiu per a les grans empreses.