L'Embull 2 de la Marina de València serà l'escenari, este dimecres 23 d'octubre, del II Congrés Internacional d'Economia Blava. Emmarcat dins de València Boat Show, este congrés de caràcter bianual abordarà, de la mà d'experts en polítiques marítimes, biotecnologia marina i finançament de l'economia blava, com desenvolupar una estratègia pública que adeqüe la tradició costanera, marítima i emprenedora als nous reptes de sostenibilitat i protecció del Mediterrani.
De tot això parlem, a València Extra, amb Fernando de Rojas, director de la Càtedra d'Economia Blava-UA-UMH-Generalitat Valenciana.
Com explicaries a la ciutadania què és l'economia blava i de quina manera beneficia el seu impuls a la societat?
L'economia blava és el terme que a nivell mundial – i també dins de la Unió Europea – es dona a totes les activitats i sectors econòmics que depenen directament de la mar. Això comprén activitats clàssiques que coneixem bé, com la pesca o les piscifactories, els ports i el transport marítim, la nàutica esportiva, els varadors i drassanes, la reparació naval, però també altres més recents, com l'ecologia marina i litoral, la protecció i obres de defensa costanera i marina, el turisme blau, les energies marines (ones, corrents, eòlica offshore, etc.) fins i tot algunes emergents com la biotecnologia marina. Això conforma un entramat molt potent en contínua innovació i amb grans reptes de sostenibilitat i de renovació per la ciència. El Banc Mundial la valora en més de 24 bilions de dòlars. La mar és essencial per a la vida, per a l'alimentació, per al clima i per al nostre progrés.
De quina manera s'està treballant en esta línia a la Comunitat Valenciana?
La Comunitat Valenciana és una tradicional regió pesquera, amb pesca a més de qualitat en espècies molt benvolgudes, però és també excel·lent en piscicultura, on som dels primers; en turisme costaner com és obvi i conegut per tots; en transport marítim comptem amb ports de primera magnitud – el de València és el cinqué en trànsit d'Europa –; i en nàutica i ports esportius i clubs tenim un dels majors músculs del Mediterrani. No obstant això, estem encara lluny de renovar, actualitzar i sumar-nos a les noves demandes, d'aprofitar els fons i programes europeus que estan beneficiant a altres països i regions. Ens falta creure'ns i crear-nos una política blava pròpia, unificar i racionalitzar tot este sistema tan variat que compon la nostra economia blava, no la cuidem.
A quins desafiaments s'enfronta?
S'enfronta a un fum de reptes: racionalitzar i aprofitar millor la pesca; ordenar la mar i compatibilitzar usos; valorar les seues piscifactories i facilitar que no caiguen en mans foranes; fer més reserves marines i pesqueres, que està demostrat que augmenten la riquesa i productivitat de les nostres mars; tindre una nàutica potent, neta. Tenim un clima estupend i veiem que hi ha països que no gaudixen del mateix i ens multipliquen en esports nàutics i de mar, en nombre d'embarcacions de tota mena, xicotetes, mitjanes i grans. Però a més, la nostra biotecnologia blava és punta de llança en farmàcia, cosmètica, alimentació, però a penes està en el visor de les Administracions; hem de protegir la costa de mals usos, però no tenim per què deixar d'usar-la, cal utilitzar criteris científics. En fi... el repte es pot afrontar perfectament però és gran. Requerix que ens posem a la feina.
Europa ha posat ja el focus en l'economia blava? De quina manera i com ens beneficia?
Europa fa anys que ve propiciant directives, plans, fons i programes per a promoure l'economia blava i és un d'eixos camps en els quals no li va malament. Hi ha empreses europees (i espanyoles) amb la tecnologia i el know-how, referents a tot el món. La mar com a font d'energia, d'investigació, de noves activitats. La Comunitat Valenciana no pot quedar al marge d'això, perquè tenim una llarga costa, una vocació blava, de sempre. Només per posar un exemple: ja no hi ha turisme de tombar-se al sol i ja està, ara s'exigixen activitats, taules, caiacs, velers, excursions, gaudir de terrasses i ports, millorar les ofertes i fer-les més assequibles. I al mateix temps hem de protegir la mar, la costa i el paisatge amb zel, amb convicció.
Aposteu per un creixement sostenible del litoral, com seria possible?
Amb una adequada planificació i deixant que els experts vegen les compatibilitats reals, sense ideologies ni voluntats encobertes. Cal acaronar a la nostra costa, existixen cada vegada més tècniques per a ser mínimament invasius, per a respectar l'entorn, per a buscar solucions, per a crear riquesa sense caure en pelotazos o errors que no tenen remei. Cal entendre la riquesa de les aigües costaneres, eliminar abocaments, la pesca incontrolada, la massificació, que a més no aporta un valor afegit.
De quina manera afecta l'ampliació del Port de València en este creixement?
El port de València és un recurs de primera magnitud. Ens pot agradar o no, però és vital per a una economia dinàmica. Si no ho planifiquem bé i busquem solucions perquè puga complir la seua funció, uns altres ho faran i el nostre anirà quedant arrere i... no, no per això serà més sostenible, al contrari. Existixen cada vegada més tècniques d'electrificació, de digitalització, de connexió intermodal, de regeneració de les aigües, d'obra pública amb nous materials, de solucions de magatzematge... La qüestió és posar-se a això, sense fer passos avant i un arrere, perquè funcione de la millor manera possible. No es pot impulsar un port de qualsevol manera, però tampoc paralitzar-lo.
Es demana que la Comunitat Valenciana desenvolupe una Estratègia Marítima autonòmica, quins aspectes clau ha d'arreplegar i què suposaria?
Resulta que a la Unió Europea porten esperant temps al fet que tot el litoral s'ordene i projecte amb estratègies blaves per a impulsar i ordenar el creixement intel·ligent i sostenible de les economies blaves. Canàries ho va fer fa temps amb èxit, Catalunya també té estratègia pròpia, Andalusia se n'ha pujat al carro amb veritable èxit i decisió, Múrcia i Balears estan ja en portes de definir la seua estratègia pròpia. Nosaltres reclamem que la Comunitat Valenciana tinga una Estratègia Blava de la Comunitat Valenciana, que no es quede més temps arrere, que tinga una política pròpia i una coordinació entre sectors, entre interessos, entre Administracions, entre les diferents competències, i que tinga un pla i uns criteris ben fonamentats.
La Comunitat Valenciana té tots els factors necessaris per a impulsar un hub d'innovació marítima?
Sí, té tots els ingredients, excepte en energies marines que no té condicions molt propícies per a grans instal·lacions. Però sí, per a solucions ad hoc, tenim moltes qualitats molt bones, com a aprofitar la pesca de qualitat; augmentar les reserves i zones protegides, que augmenten la qualitat i quantitat de les nostres espècies; en la nàutica podem ser dels primers del Mediterrani, el nostre clima i les nostres instal·lacions ho permeten, hi ha cada vegada millors solucions per a minimitzar seriosament l'impacte de piscifactories (som el número un en orada, llobarro, anguila, etc.), les nostres platges s'omplin de gent que fa esports de mar, des de paddle surf a escoles de vela, hi ha centres de busseig amb espots interessantíssims, la gent no pot creure el que veu quan es posa unes ulleres i unes botelles, ací mateix. Tenim empreses que fabriquen i reparen embarcacions, que hauríem de reciclar i aprofitar al final de la seua vida útil, varadors, tallers, professionals de tot: electricitat naval, motors, fibra, etc. I finalment, uns clubs nàutics i marins que estan cada vegada més vius i ben gestionats. Som porta del comerç que ve d'Àsia, del canal de Suez, del Nord d'Àfrica, llancem les nostres mercaderies al Nord d'Europa, ens falta el Corredor Mediterrani... Si amb tot això no fem alguna cosa, si no innovem i creem indústria, és que tenim un problema, que tanquem els ulls a l'evident.
Quin és el futur de l'economia blava al Mediterrani?
La ciència. Sí, la ciència, el fet d'adoptar les innovacions, els criteris tècnics i científics, estar al dia, ser acurats amb este Mare Nostrum que és un xicotet Tità, estar atents al que es pot millorar, arreglar, gestionar millor, tindre ambició sana i positiva per a voler a la mar, cuidar-la, traure-li rendiment, pegar-nos a ella, actuar amb intel·ligència.
Estic convençut que entre la societat valenciana, els mitjans de comunicació que facen de portaveus, els sectors econòmics que viuen de la mar, els milers i milers i milers d'habitants que el veuen diàriament i les ganes de créixer que té esta terra, podem demanar-li al Govern Valencià un xicotet esforç i un poc d'atenció en este Congrés Internacional de l'Economia Blava perquè es faça una política pública blava comuna i una estratègia pròpia, com tenen els altres.