El Consell assumeix les conclusions de la comissió d'experts Generalitat-Corts que defensen que l'esborrany presentat al desembre pel Ministeri d'Hisenda no és suficient per a solucionar l'infrafinançament valencià.
Així, la Generalitat elevarà, abans del 31 de gener, diverses al·legacions a l'"esquelet" presentat pel Ministeri d'Hisenda, entre les quals destaquen la petició que el nou model es base en el criteri de població ajustada sense disfuncions i aborde tant el deute històric acumulat en els últims anys com la cogovernança fiscal entre administracions.
El president Ximo Puig demanava ahir, després de rebre al Palau, de mans del Comité de Persones Expertes en finançament, el document amb les esmenes a la proposta del Ministeri d'Hisenda i mantenir després una reunió amb la Plataforma 'Per un finançament just', "unitat de negociació" dels partits polítics per a aconseguir "el gran acord d'una Espanya justa".
"Els valencians volem equitat, no privilegis; volem transparència, no discrecionalitat; volem suficiència dinàmica, no rigidesa; volem compensació del deute, no oblit; volem, en una paraula, justícia", indicava Puig, al mateix temps que considerava que aquesta "una reivindicació de tota la societat valenciana i de totes les forces polítiques".
"Per això demane, en nom de la societat valenciana, tots els esforços possibles per a obtenir el gran acord d'una Espanya justa", assenyalava el president, exigint, a més, fins a la seua materialització, "l'aplicació urgent d'un Fons d'Anivellament Transitori que siga efectiu aquest mateix any".
L'esborrany "no garanteix solucionar l'infrafinançament"
En l'informe, els experts adverteixen que l'esborrany d'Hisenda i el seu plantejament de la població ajustada "no garanteix la solució dels problemes d'infrafinançament de la Comunitat Valenciana, perquè amb alguns dels indicadors que es contemplen amb escàs fonament podria mantenir-se un finançament per habitant allunyat de la mitjana i de les comunitats millor finançades".
Aposten, així, per eliminar els fons del sistema de finançament que provoquen "el major allunyament de la mitjana de la Comunitat Valenciana" i que tots els recursos es distribuïsquen sobre la base de la població ajustada. També insisteixen a demanar un fons d'anivellament transitori en 2022 fins que arribe la "inajornable" reforma, un mecanisme transparent per a compensar el deute històric a les comunitats autònomes infrafinançades i que el Govern garantisca la suficiència financera per a mantenir l'Estat del Benestar.
Unitat quasi absoluta entre Botànic, oposició i agents socials
El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, destacava que les al·legacions són fruit de la unitat i el "rigor" per a allunyar "qualsevol mirada partidista". Una unitat que veu més important que el contingut del document, on ha garantit que s'han realitzat revisions "amb total llibertat". Soler ha recordat que queden "molts mesos per a estudiar-ho", de cara a la futura negociació de la reforma.
Des del PSPV-PSOE, José Muñoz valorava les conclusions com un bon punt de partida i garantia que vetlaran perquè prevalga el criteri de població ajustada, mentre mostrava la seua preocupació per declaracions com les de Pablo Casado en defensar un model "totalment diferent". Per part seua, la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, defensava que "toca continuar amb la pressió" als diputats estatals perquè donen suport a una reforma basada en la proposta valenciana. La síndica d'UP, Pilar Lima, exigia que el nou model vaja acompanyat d'una reforma fiscal i compense un deute històric ja "impagable" després de tants anys.
Fora del Botànic, el president del PPCV, Carlos Mazón, garantia que la proposta compta "amb tot el suport" del seu partit, a falta d'estudiar-la a fons, per al que ha instat el Govern a seguir avant perquè "la pilota torna a estar en la teulada de Pedro Sánchez". Sobre la postura de Casado, qui va defensar en un míting a Castella i Lleó un model que cobrisca les necessitats de comunitats autònomes despoblades, Mazón explicava que "ningú en el PP dubta que la situació de la Comunitat Valenciana és un cas excepcional".
Des de Ciutadans, la seua síndica, Ruth Merino, avisava que "ja no valen més excuses ni retards ni patades avant" i demanava "valentia" al Govern i que no tarde a convocar a les comunitats autònomes.
Entre els agents socials, el secretari general d'UGT-PV, Ismael Sáez, mostrava el seu suport "sense fissures" a les al·legacions, mentre que la secretària de CCOO PV, Ana García demanava "altura de mires" tant al Govern com a la resta d'autonomies defensant que s'inicie una reforma fiscal a mitjà o llarg termini. En el cas de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro ressaltava ahir la unitat dels partits i la societat civil i insistia que la reforma incloga tant el fons d'anivellament com la compensació del deute valencià vinculat a l'infrafinançament que "ja està prop del 50%".
Com a nota discordant, des de Vox, formació que no està integrada en la Plataforma 'Per un finançament just', s'augurava que les conclusions no serviran per a solucionar l'infrafinançament i advertia que la reforma suposarà una pujada d'impostos.