España: "La Comunitat Valenciana rebrà per a 2023 els majors recursos de la història, amb 2.835 milions més per a la recuperació econòmica"

El Govern confirma que la Generalitat rebrà un total de 13.540,6 milions d'euros, un 26,5% més que en 2022 i dos punts per damunt de la mitjana de comunitats autònomes

Guardar

El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Arcadi España, durant el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Arcadi España, durant el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)

La Generalitat rebrà en 2023 "els majors recursos de la història" procedents del sistema de finançament, tal com ha confirmat el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Arcadi España, després de conéixer els ingressos del model de finançament que el Govern ha aprovat per a la Comunitat Valenciana i que s'eleven un 26,5% respecte als rebuts en 2022, dos punts i mig respecte a la mitjana de les comunitats autònomes.

En concret, tal com ha confirmat Arcadi España, la Generalitat ingressarà en 2023 procedent del model de finançament un total de 13.540,6 milions d'euros, o, cosa que és el mateix, 2.835 milions més que en l'últim exercici, "una xifra històrica per a un moment complex econòmicament que ens permetrà elaborar uns pressupostos amb els quals donar resposta i suport econòmic a les famílies, persones autònomes i empreses que estan patint l'increment de costos i a la inflació".

"El Govern compleix així amb un dels principals objectius de la Generalitat en aquest Consell de Política Fiscal, que era el d'obtenir majors recursos per a tots els valencians i valencianes", ha indicat el responsable d'Hisenda.

A això caldrà sumar també l'increment de recursos que es derivarà de la flexibilització anunciada per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, sobre l'objectiu de dèficit i que se situarà finalment en el 0,3% per al subsector de les comunitats autònomes. No obstant això, Arcadi España ha demanat "anar més enllà" i ha instat la ministra a aplicar "dèficits asimètrics" en funció de les característiques financeres específiques de cada autonomia. "No es pot tractar per igual a comunitats autònomes que no tenen una mateixa situació de partida, i han de garantir-nos una solució a l'infrafinançament valencià, ja que la reforma encara no s'ha produït", ha apuntat.

Així mateix, ha assenyalat que també cal fer "una reflexió global i conjunta sobre quina part del dèficit es queda el Govern, les comunitats autònomes i l'Administració local, i anar eliminant progressivament el desequilibri vertical del sistema". "El repartiment de dèficit ha de fer-se de forma dialogada, consensuada i transparent, responent a un repartiment equitatiu davant responsabilitats reals de despesa pública", ha indicat.

Avanç en la reforma del model i inclusió del deute històric

Igualment, després de la conclusió de la reunió el responsable autonòmic ha confirmat que el Ministeri d'Hisenda "respondrà pròximament" a les al·legacions presentades per les comunitats autònomes a la proposta sobre el criteri de repartiment de la població ajustada amb un nou document "amb el qual esperem donar continuïtat i avançar en la reforma del model de finançament", ha indicat Arcadi España.

De fet, el conseller ha incidit en el fet que "cal perdre la por al debat, ja que, en cas contrari, no podrem avançar en una reforma que és urgent i inajornable" i ha agraït al Ministeri "el seu compromís per a abordar una solució per al deute històric dins de la reforma". De fet, María Jesús Montero ha confirmat que, tal com havia sol·licitat la Generalitat, l'Airef durà a terme un estudi sobre la sostenibilitat del deute autonòmic del conjunt de les comunitats autònomes.

"En un context de pujada de tipus d'interés necessitem que s'analitze i es detalle quina part del deute de cada autonomia es deriva de la insuficiència de recursos del sistema de finançament i que es propose alguna solució a través d'un pla de sanejament de l'endeutament del subconjunt autonòmic en forma de compensació o reestructuració".

"En els últims 13 anys les comunitats autònomes hem incrementat exponencialment les nostres despeses per a poder atendre les prestacions de l'estat del benestar que tenim encomanades, com la Sanitat, l'Educació i els Serveis Socials, sense que els ingressos hagen crescut al mateix ritme", ha apuntat el responsable d'Hisenda abans d'incidir en el fet que "aquesta insuficiència general de recursos s'agreuja encara més en les autonomies que estem infrafinançades, ja que som les que patirem amb major impacte l'increment dels tipus d'interés i, per tant, un doble peatge pel mal funcionament del model de finançament".

En aquest sentit, Arcadi España ha apuntat que els informes d'alguns experts ja eleven la insuficiència del sistema de finançament fins als 22.000 milions anuals, "la qual cosa ha portat a moltes autonomies a recórrer necessàriament a l'endeutament per a poder continuar prestant els serveis públics fonamentals als nostres ciutadans, una situació que és encara més greu en el cas de la Comunitat Valenciana".

"Hem de ser conscients del moment econòmic i inflacionari que travessem i de les necessitats de finançament que tenen les comunitats autònomes. En moments especialment difícils és quan l'Administració ha de continuar ajudant a empreses, a autònoms i a les persones més perjudicades per la pujada de preus que ha provocat la invasió de Rússia a Ucraïna i per les conseqüències, encara presents, de la pandèmia", ha assenyalat el conseller, qui, per això, ha considerat "fonamental el suport del Ministeri a donar una solució al problema del deute alhora que es continua avançant en la reforma urgent del model de finançament".

Arxivat a:

Destacats