Incertesa, precarietat, inestabilitat laboral i atur són alguns dels principals conceptes que arriben a la ment de molts joves quan es parla d'ocupació. Els joves són la generació que, en general, està rebent més crítiques per les seues actuacions enfront de la pandèmia de la COVID-19. No obstant això, no es percep tant que han sigut un dels principals sectors a patir les conseqüències laborals d'aquesta crisi.
Segons l'EPA, la taxa d'atur de les persones valencianes menors de vint-i-cinc anys està 10 punts per damunt respecte a les dades del primer trimestre de 2020, fins a aconseguir un 40 % d'atur. A més, el 92,5 % dels contractes signats per persones joves són temporals. Això explica que molts d'ells, en concret el 25 % de joves valencians, hagen patit un ERTO, un 7,3 % una reducció de la jornada i un 5, 7 % un acomiadament. Segons Llorenç Ferriol, que ha finalitzat aquest curs els seus estudis en el Grau de Magisteri, "a la gent jove la contracten en treballs temporals i al cert temps et tiren o et tornen a cridar, saben que estàs ací perquè ho necessites i s'aprofiten".
Molts d'ells, quan accedeixen, pateixen un ús abusiu de pràctiques no laborals, incloses les extracurriculars; treball no declarat; frau en la contractació o la utilització estructural de la figura del fals autònom. A més, segons Llorenç, "quan et demanen treballar en empreses més grans, no tindràs la mateixa experiència laboral en contractes temporals".
Les conseqüències socioeconòmiques han generat incertesa, frustració, ansietat o desmotivació entre aquest sector. De fet, segons les dades de l'últim informe del Consell Valencià de Joventut, dos de cada tres joves valencians consideren que la situació laboral és dolenta.
Quan alguns joves busquen ocupació, principalment "acudeixen a qualsevol treball amb la condició de traure's una mica de diners". Així ho declara Andrea Bueno, estudiant del Doble Grau de Dret i Criminologia, qui assegura que, a més dels cinc anys de carrera, haurà d'especialitzar-se i aprovar les oposicions: "no em veig treballant del que vull abans dels trenta", comenta.
I és que aquest sector continua patint grans dificultats per a poder accedir al mercat laboral. En diverses ocasions, els fets ocorren perquè moltes empreses requereixen experiència per a poder accedir al lloc de treball i, després d'estar formant-se durant molts anys, la incertesa s'apodera d'aquells que veuen difícil que una empresa els concedisca una primera ocupació. Per a Andrea, "quan portem tan poc en el món laboral, el nostre currículum és xicotet i abunden més idiomes o cursos, no tant l'experiència", que, al cap i a la fi, és un dels principals requeriments de moltes empreses.
En el cas d'Alex Martí, que ha acabat un Grau Superior en Administració i Finances, ha obtingut un treball com a repartidor "en el qual només demanen el permís de conduir". Per a Alex, les possibilitats de trobar treball sent jove no són nul·les, encara així, sí que declara que les condicions en les quals ha pogut treballar no s'adeqüen totalment als drets del treballador. De la mateixa manera, també mostra l'incert de poder treballar en alguna cosa del que ha estudiat: "ara no sé quant tardaré a tindre una entrevista del que m'agrada".
En un context on accedir al mercat laboral amb allò que s'ha estudiat és difícil, molts joves opten per ampliar la seua etapa educativa i retardar la seua incorporació al treball. No obstant això, són molt els que han d'abandonar els seus estudis per la falta de compaginació amb el treball i la necessitat de tindre una inversió econòmica.
Un avenir que deixa en dubte les expectatives d'aquests joves i desestabilitza la projecció del treball de cara al futur.