La Generalitat ha renovat la imatge corporativa del Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Servef), que passa a denominar-se 'Labora' per a adaptar-se a les noves condicions del mercat laboral i a les demandes de la ciutadania. L'organisme també ha modificat el seu funcionament per a millorar la seua labor en un context digital i de ràpida transformació del treball.
'Labora' ha sigut presentat aquest dimecres en la seu de l'organisme a València pel 'president' i la vicepresidenta del Consell, Ximo Puig i Mónica Oltra, i el conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent.
El nou model reforçarà la personalització del servei amb la incorporació en plantilla de 120 orientadors, l'engegada d'oficines mòbils, la territorialització de les polítiques d'ocupació mitjançant el programa Avalem Territori o l'impuls de la contractació de persones joves parades amb Avalem Joves.
Per a atendre les necessitats la ciutadania, l'organisme comptarà amb una nova pàgina web, una de les principals demandes dels usuaris, que estarà dividida en tres grans àrees: ciutadania, empreses i entitats col·laboradores.
Sota la identitat de 'Labora', el nou Servef pretén "canviar el paradigma del qual és un servei públic d'ocupació", ha expressat en la presentació el 'president', per a subratllar que la "gran prioritat" del Consell és la creació de llocs de treball.
IMATGE DETERIORADA
Puig ha indicat que la renovació pretén "generar confiança en les institucions" perquè la vella imatge del Servef estava "absolutament deteriorada". També promoure "un escenari d'estabilitat, honradesa i de diàleg social" per a augmentar la capacitat dels valencians d'emprendre i generar negoci.'Labora' persegueix així servir de servei pròxim, individualitzat i orientat a les persones a través d'un enfocament col·laboratiu i participatiu, "més enllà del model tradicional d'institució". Amb aquest punt de partida, assumeix "la necessitat permanent que perquè les persones tinguen un projecte de vida han de tenir solucionats els seus problemes vitals i un horitzó de futur".
"No hi ha societat moderna que no tinga governs potents amb capacitat d'intervenir en l'economia", ha il·lustrat Puig, i ha afegit que el servei públic d'ocupació representa "una gran tasca de cooperació entre empresaris, treballadors i sector públic".
En la mateixa línia, Oltra ha destacat que el Servef ha "repensat les polítiques d'actuació per a adaptar-les a les necessitats reals del territori i del teixit empresarial", a través d'un diagnòstic consensuat en el qual han participat administració, agents socials i universitats.
OLTRA: SERVEI ADAPTAT Al XXI
Fruit d'aquest treball, la Generalitat presenta "un nou servei adaptat al segle XXI", ha afirmat, per a recordar que "des de l'inici de la legislatura s'han revertit les multes, la desconfiança i les reticències de les autoritats europees per la mala gestió de fons europeus en èpoques passades".Ara, amb 'Labora', "les polítiques del foment de l'ocupació i la gestió dels fons europeus sí van en l'adreça que toca", ha insistit la també portaveu del Consell, perquè estan centrades a afrontar "un dels grans reptes de la Comunitat: la necessitat de generar llocs de treball i aprofitar les oportunitats per a garantir la inclusió laboral", sobretot de persones en situació o risc d'exclusió social.
Per a aconseguir-ho, el conseller d'Economia ha apuntat la confiança com a "valor clau" i ha defensat la seua recuperació "treballant d'una manera col·laborativa i participativa".
NOU MODEL D'OFICINA "AMABLE"
L'engegada d'una nova marca pública respon a "la necessitat d'acostar-se a les persones i de comunicar d'una manera més humana", per la qual cosa Climent ha incidit en "el compromís d'acompanyar el canvi estètic amb mesures reals i efectives". Entre elles, la presentació, divendres que ve 26 d'octubre, d'un nou model d'oficina denominat 'Espai Labora', "més proper i amable", que s'implantarà progressivament a la Comunitat.El procés de renovació del Servef ha sigut fruit d'un procés participatiu realitzat entre 2017 i 2018, en el qual es va avaluar la percepció real que la població tenia del servei amb la contribució d'un total de 1.602 persones i 104 empreses.