Segons informació del Banc d'Espanya, el deute de la Generalitat va aconseguir els 57.993 milions d'euros en concloure l'exercici 2023, reflectint un increment del 5,38% respecte a l'any anterior. En xifres absolutes, això representa un augment net del deute de 2.960 milions d'euros durant l'any 2023.
La major part d'eixe increment respon als 3.104 milions que va caldre sol·licitar al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per a finançar els 3.860 milions de dèficit en els quals va incórrer l'anterior Consell en 2022, el seu últim exercici al capdavant de la Generalitat.
En concret, d'eixos 3.104 milions en disposicions del FLA, 2.618 milions van ser directament a finançar l'excés de dèficit en els quals es va incórrer durant l'any 2022. A això se sumen els 395 milions que es van destinar al finançament de l'objectiu de dèficit de referència per a 2023, fixat en el 0,3% del PIB.
"Les dades demostren que els ciutadans de la Comunitat Valenciana pagaran la irresponsabilitat de l'anterior Consell en forma d'interessos per a fer front a l'increment desbocat del deute, especialment marcat en els seus últims mesos en la Generalitat", ha manifestat la consellera d'Hisenda.
Ruth Merino ha destacat que, a pesar que els tipus d'interés van començar a pujar a l'estiu de 2022, i sense tindre en compte l'impacte que això tindria en el cost del nou deute contret pel Consell per a finançar l'excés de dèficit, "els socis del Botànic no sols no van posar fi a l'espiral de despesa en la qual estaven instal·lats, sinó que la van incrementar".
En eixe sentit, la consellera d'Hisenda ha recordat que, durant les dos legislatures de l'anterior Consell, el deute de la Generalitat es va incrementar un 42,8%, equivalent a 17.182 milions d'euros. Gran part d'eixe deute es va destinar a finançar mitjançant disposicions del FLA els excessos de dèficit acumulats des de 2016.
Deute derivat de l'infrafinançament
"El problema és que els valencians haurem de pagar un interés molt més alt pels 2.960 euros més de deute que ens hem trobat en 2023. Això significa que els 870 milions d'euros que la Generalitat podria destinar a polítiques socials o inversions productives se n'aniran en el pagament d'interessos enguany", ha explicat la consellera.
En este sentit, cal recordar que el Pressupost de la Generalitat per a 2024 reflectix un increment del 112% en els interessos del deute de la Generalitat fins als esmentats 870 milions d'euros.
A més, Ruth Merino ha explicat que la major part de l'augment previst del deute de 2024 també es destinarà a disposicions del FLA per a finançar l'excés de dèficit de 2023, any d'execució de l'últim pressupost de l'anterior Consell.
En concret, aproximadament 3.000 dels 3.358 milions d'euros del total de dèficit de 2023 excedixen el 0,3% fixat com a límit de referència per a les comunitats autònomes. "Desafortunadament, la inèrcia de despesa de l'anterior Consell encara ha elevat el dèficit per damunt de 3.300 milions en 2023, la qual cosa contribuirà a augmentar el deute de la Generalitat de manera significativa també enguany", ha concretat Ruth Merino.
Deute derivat de l'infrafinançament
D'altra banda, la consellera d'Hisenda ha recordat que una part important dels 57.993 milions de deute de la Generalitat té el seu origen en l'infrafinançament acumulat per la insuficient arribada de recursos del sistema de finançament autonòmic.
En concret, segons l'informe dels experts de la Comissió Mixta Consell-Corts per al Fons Transitori d'Anivellament i el Deute, el 78% dels 55.033 milions de deute de la Generalitat a tancament de 2022 derivaven d'eixe infrafinançament i de la càrrega financera del deute contret per a fer-li front.
Però hi ha una "immensa" part del deute total de la Generalitat, en concret 11.755 milions d'euros, que segons la titular d'Hisenda "s'ha generat en bona part per una gestió negligent i una utilització irresponsable dels recursos públics per part del Govern anterior, que ha menysvalorat les conseqüències de gastar alegrement".
Amb tot, Ruth Merino ha tornat a reclamar al Govern d'Espanya que aborde de manera urgent la reforma pendent del sistema de finançament per a resoldre la insuficiència crònica d'ingressos que patix la Generalitat Valenciana. "La ministra d'Hisenda ha de fer el seu treball i liderar la reforma del sistema. Nosaltres sí que estem fent el nostre per a actuar on podem, que és en el control i en l'eficiència de la despesa de la Generalitat", ha assenyalat Merino.
Composició del deute de 2023
L'increment de 2.960 milions d'euros en el deute de 2023 obeïx a les esmentades disposicions del FLA, que van contribuir a un increment de deute per un import total de 3.104 milions entre el finançament del dèficit de referència de 2023 (0,3% del PIB), els 2.618 milions d'euros per al finançament de l'excés de dèficit de 2022 i 91 milions d'euros per a afrontar el finançament de 2023 de les liquidacions negatives del sistema de finançament.
D'altra banda, es va produir una disminució de 62 milions en operacions de deute a curt termini de Tresoreria i factoring sense recurs; una disminució de 79 milions corresponents a amortitzacions del Fons de Liquiditat ReactEU per a retornar l'acompte de Fons ReactEU sol·licitat per l'anterior Consell; i finalment una disminució de tres milions que corresponen a una disminució en el saldo d'associacions publicoprivades.
Pel que fa a la variació del deute en el quart trimestre de 2023, esta es va incrementar en 1.289 milions d'euros, dels quals 805 van correspondre a disposicions del FLA, i d'ells la major part (683 milions) es van destinar al finançament d'una part de l'excés de dèficit de 2022.