Els hàbits d'alimentació saludable tornen a estar presents en l'estil de vida dels consumidors i les consumidores. Així ho confirma l'estadística de
Supermercats Consum que, d'acord amb les dades de vendes, reflecteix un augment del 15% en el consum d'aliments considerats saludables.En concret, ha sigut l'alimentació saludable l'eix sobre el qual ha girat aquest matí la
trobada virtual DecirHaciendo, que ha sigut organitzada per Consum i en la qual han participat professionals amb experiència en els camps de la nutrició, l'endocrinologia, la pediatria i la seguretat i qualitat alimentària.
Les altres pandèmies: obesitat i diabetis mellitus tipus 2
A la pandèmia de la covid-19 cal sumar-li les que
Juan Francisco Merino, director de la Unitat Mixta d'Investigació en Endocrinologia, Nutrició i Dietoteràpia de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe de València, considera que són les altres dues pandèmies a les quals s'enfronta la societat actual: el creixent nombre de pacients que pateixen obesitat i diabetis mellitus tipus 2. Així, un 18% de la població té obesitat i segons Merino "aquesta xifra està pujant de manera exponencial".El metge endocrí adverteix de la gravetat d'aquestes dues malalties, ja que aquelles persones que les pateixen "tenen un pitjor pronòstic i més probabilitats d'ingressar en una UCI". A més, la possibilitat de patir complicacions arran de l'obesitat i la diabetis tipus 2 es veuen incrementades i també ho fa la despesa sanitària. "Pot arribar un moment que la despesa sanitària dels pacients amb complicacions per l'obesitat o diabetis mellitus tipus 2 siga tan alta que el sistema de salut no la puga assumir", ha informat el sanitari.La greu situació sanitària causada per la pandèmia de la covid-19 va tindre un dels seus escenaris principals als hospitals i centres mèdics, per la qual cosa aquelles persones que estaven rebent tractament contra aquestes dues malalties, van haver de detenir-ho. D'aquesta manera, la paralització d'aquest procés i la falta de "tutorització i seguiment als pacients" per part del personal mèdic, van llastrar l'avanç cap a la recuperació d'aquestes persones, explica Merino.Per això, el metge recorda que la detecció precoç d'aquestes dues afeccions metabòliques és clau per a evitar aqueixes complicacions i que "el millor tractament és seguir una dieta sana i fer exercici".
El programa PAIDO i el repte d'eliminar l'obesitat infantil
La pandèmia a la qual el món sencer s'ha enfrontat des de l'any 2020, ha fet un tomb a les nostres vides i ha modificat gran part dels nostres hàbits, especialment en referència a l'alimentació. També ha sigut el cas dels xiquets i xiquetes, ja que amb el confinament i la no assistència a les escoles, els seus hàbits de somni, alimentació i activitats en el temps lliure s'han vist afectades.D'aquesta manera ho explica
Empar Lurbe, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital General de València i responsable del
Programa PAIDO per a la prevenció de l'obesitat infantil. Aquest programa, que compta amb la col·laboració de Consum a través de tallers de cuina de nutrició saludable, pretén "abordar d'una forma multidisciplinària i proposant objectius reals el problema de l'obesitat", ha manifestat la pediatra.Per aquesta raó, Lurbe ha confirmat la necessitat d'inculcar uns hàbits d'alimentació saludable en els centres educatius. "Que puguem implementar una alimentació saludable des del principi serà el més rendible perquè el xiquet que l'aprenga el tindrà adquirit al llarg de la seua vida i a més el podrà transmetre a altres generacions", ha aclarit.
Les xarxes com a eina de divulgació de l'alimentació saludable
Són milions els usuaris i usuàries connectats a les xarxes socials diàriament a escala mundial. Per això, la nutricionista
Elisa Escorihuela, que compta amb més de 70 mil seguidors en el seu perfil d'
Instagram dedicat a la nutrició i dietètica, destaca el poder que tenen aquestes per a difondre una alimentació sana i que el missatge arribe a la població."Un dels grans reptes dels sanitaris és no tindre por de divulgar i usar les xarxes socials", assegura la nutricionista. De la mateixa manera, Juan Francisco Merino coincideix que les xarxes poden ajudar a estendre la recomanació de "dieta sana més exercici" per a evitar l'obesitat.No obstant això, Escorihuela parla sobre la "preocupació per aquells continguts falsos que es pot trobar el consumidor en les xarxes", ja que moltes vegades no es troba informació amb rigor. Per això, recorda que "a pesar que les xarxes poden ser un gran aliat, és recomanable recórrer sempre a un especialista".
El compromís de Consum per oferir productes més saludables
Per part seua,
Ricardo Fabregat, executiu de Seguretat Alimentària i qualitat de Producte de Consum, ha mostrat el compromís de la corporació per millorar la qualitat nutricional dels aliments i begudes a través d'un pla dins de l'Estratègia NAOS del Ministeri de Consum.La pandèmia ha acrescut la preocupació social sobre el que mengem i segons Fabregat "a llarg termini aquesta preocupació es quedarà". Aquesta tendència ja s'està transformant en hàbits de consum, ja que "s'ha incrementat en un 15% la compra de productes saludables", ha agregat l'executiu.Dins de la marca pròpia de Consum, s'han dut a terme diferents accions de reformulació de productes com l'eliminació d'additius no necessaris, la substitució de greixos per altres amb major nivell nutricional; així com reduir tres nutrients (els greixos saturats, els sucres i la sal) que es trobaven en excés en molts productes.Com a resultat, i després de dos anys de treball, s'han reformulat més de 200 productes i Consum ha aconseguit "reduir del mercat 200 tones de sucre, 12 de greixos i 139 de greixos saturats", comenta Fabregat.Un altre repte dels supermercats és facilitar la lectura i enteniment de l'etiquetatge dels productes, ja que tal com expressa l'endocrí Juan Francisco Merino "la grandària de la lletra, la terminologia i les sigles dels ingredients" dificulten comprendre la composició d'un producte.Per aquesta raó, diversos països europeus han posat en marxa el sistema d'etiquetatge
Nutriscore, que a través dels colors d'un semàfor avalua la qualitat nutricional dels aliments, per la qual cosa el color verd indica que es tracta d'un aliment saludable i el roig que no ho és. La nutricionista Elisa Escorihuela veu aquesta manera d'indicar al consumidor si un aliment és sa o no, "una gran iniciativa", però justifica que "encara s'han de polir alguns aspectes perquè no és perfecte".