Els huitens pressupostos del Botànic són ja una realitat després del ple del Consell convocat aquest matí que ha servit per a aprovar uns comptes centrats en la recuperació de les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, la lluita contra les de la invasió de Rússia a Ucraïna i la falta de finançament autonòmic.
"El primer pressupost del tercer Botànic posa en el centre a les persones sense deixar a ningú darrere", ha destacat la vicepresidenta de la Generalitat, Aitana Mas, en una roda de premsa que, al costat del conseller d'Hisenda, Arcadi España, s'han presentat els comptes als mitjans.
Així, els Pressupostos de la Generalitat per a 2023 aconsegueixen la xifra de 22.116 milions d'euros, la més alta de la història en despesa real (pressupost no financer), i suposen un 6,8% més que en 2022 en termes relatius i 1.400 milions d'euros més en termes absoluts.
Respecte a 2015, la despesa no financera del pressupost creix en més de 10.000 milions, en passar de 13.001 milions a 22.116, la qual cosa suposa un augment del 70%, i reflecteix l'aposta decidida del Consell durant els últims 8 pressupostos per millorar la vida de les persones i impulsar el desenvolupament del teixit productiu en la Comunitat Valenciana.
En els comptes per a 2023 la Generalitat superarà per primera vegada en la història la barrera dels 6.000 milions d'euros en ajudes, transferències i subvencions directes a empreses i ciutadania, la qual cosa suposa quasi el 30% del pressupost no financer (6.410 milions), amb la intenció de recolzar a l'economia i les famílies valencianes davant el procés inflacionari i l'increment del cost de l'energia.
De la mateixa forma, el Consell eleva un any més i centra el seu esforç en la defensa i protecció de l'escut social, en el que s'ha convertit ja en un segell de les seues polítiques públiques. De fet, els pressupostos de 2023 tornen a ser els més socials de la sèrie històrica, amb un increment de la despesa social en l'últim exercici en Sanitat, Educació, Igualtat, Habitatge i Ús de 1.560 milions, fins a aconseguir els 22.044.
En concret, des de 2015 el Consell ha més que duplicat la despesa destinada a polítiques socials, en passar de 10.482 milions a 22.044, en el que ha sigut l'aposta més gran en la història de la Generalitat per uns serveis públics de qualitat i per millorar el benestar dels valencians i valencianes.
D'aquesta manera, en 2023, la Generalitat destinarà cada 24h un total de 50,2 milions a despesa social, la qual cosa suposa 3,7 milions més que en 2022. D'aquesta quantitat global, 22,6 milions s'inverteixen en Sanitat, 18,3 milions en Educació, 6,3 milions en Igualtat i Polítiques Inclusives, 1,9 milions en Ocupació i 1,1 milions per a Habitatge fins a aconseguir el 83,13% de la despesa no financera, sense comptar el capítol de despeses financeres.
Així mateix, es potencien les conselleries d'impuls als sectors productius per a reforçar el creixement econòmic i generar ocupació. D'aquesta manera, els departaments d'Economia Sostenible, Política Territorial, Innovació, Hisenda i Agricultura assoleixen els 3.859 milions de pressupost, un 8,5% més que en 2022).
En total, el pressupost de la Generalitat per a 2023 assolirà els 28.438 milions, un 1,7% més que el de l'exercici anterior, que se situe en 27.967 milions.
Per al desenvolupament d'aquestes polítiques, el Consell comptarà en l'exercici 2023 amb el suport d'un total de 1.187,88 milions d'euros procedents de fons europeus, dels quals 598,38 milions corresponen al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i 589,5 milions al Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER i al Fons Social Europeu (FSE). A més, a això se sumaran els ingressos procedents del sistema de finançament, que en 2023 obtenen la xifra rècord de 13.540, un 25% més que en 2022, però al qual se suma un any més la partida reivindicativa de 1.336 milions d'euros al no haver-se corregit en l'exercici l'infrafinançament valencià.
Classificació orgànica
Pel que respecta a la classificació orgànica, en termes absoluts les conselleries de caràcter més social (Sanitat, Educació i Polítiques Inclusives) concentren les dotacions més elevades, revelant novament el caràcter social dels comptes de la Generalitat.
El pressupost de Sanitat és el major del conjunt de conselleries, superant ja els 8.200 milions (xifra que representa el 29% del total del pressupost de la Generalitat i un augment de 419 milions respecte al de l'any anterior). Cal destacar que, de manera pionera, apareix plasmat en aquests comptes el Pla Valencià de Salut Mental, dotat amb 40 milions d'euros i en el qual els joves seran una de les prioritats. A més, continuen les inversions en infraestructures sanitàries (413 milions).
A continuació, se situa Educació amb un pressupost de 5.520 milions, que representa el 19,4% del total i un augment respecte al pressupost anterior de 317 milions. Amb aquesta decisió, plasmada en els comptes, el Consell, conscient de la importància del paper dels centres d'educació superior, aposta per dotar-los d'estabilitat financera que puga garantir el seu funcionament futur al marge dels vaivens de l'economia.
Així mateix, la vicepresidència primera i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives aconsegueix un pressupost de 2.308 milions (el que suposa una dotació de 111 milions més que en 2022). Destaca la línia destinada al foment de l'autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència dotada amb 462 milions.
Per part seua, en termes relatius, les conselleries que més creixen són les lligades a l'impuls del teixit productiu (Economia, Territori i Habitatge), amb l'objectiu de fer front a la crisi econòmica i energètica i a l'increment de preus. De fet, el departament que més augmenta la seua dotació en valors relatius és Economia (+22,9%) fins als 702 milions d'euros, reforçant les ajudes a sectors econòmics, instituts tecnològics i la competitivitat empresarial a través de l'IVACE.
Igualment abundant és l'increment que experimenten les ajudes empresarials a les indústries intensives en consum energètic com les del sector ceràmic, amb més de 120 milions d'euros entre els pressupostos de les conselleries d'Hisenda i Model Econòmic i Economia.
Destaquen també els recursos destinats a inversions i mobilitat sostenible de la conselleria de Política Territorial, el pressupost de la qual creix un 17,2% fins als 693 milions. Per part seua, Habitatge, amb un creixement del 12,5% respecte a l'any anterior, se situa com la tercera Conselleria que més creix en termes relatius fins als 402 milions, en el que suposa una posada clara per ampliar el parc públic d'habitatge i augmentar les ajudes al lloguer per a fer front a l'emergència residencial.
Classificació econòmica
Dins de la classificació econòmica, destaquen les transferències, ajudes directes i subvencions directes del Consell a les empreses i famílies per a fer front a la inflació i a la protecció social, amb un pressupost que per primera vegada en la història supera la xifra dels 6.000 milions d'euros (6.410 milions).
Per part seua, el Capítol I dels Pressupostos recull l'aposta decidida del Consell per reforçar l'atenció a la ciutadania a través del personal empleat públic amb uns recursos per a 2023 que superen la barrera dels 8.000 milions d'euros (8.123 milions d'euros, un 6,8% més) pel reforç de l'atenció en els serveis públics essencials i l'increment retributiu.
Cal recordar que el 88,7% de la despesa de personal de les conselleries es destina a Sanitat i Educació, amb l'objectiu principal d'assegurar el funcionament d'aquests serveis públics fonamentals.
Quant a les operacions de capital, que engloben inversions directes i indirectes, aconsegueixen la xifra rècord de 3.200 milions, en el que suposa la major aposta del Consell per reforçar les ajudes i inversions en el teixit econòmic de la Comunitat Valenciana.
En un altre sentit, les operacions financeres baixen un 12,8% degut principalment a la reducció del Capítol 9 (Passius Financers). Aquest descens és conseqüència de la decisió del Govern central d'ajudar les autonomies a fer front a la devolució del deute, mitjançant operacions de refinançament, que han permés allargar el termini d'amortització del capital principal i disminuir la càrrega financera en els comptes autonòmics.
Aquesta mesura també ajuda, en part, a les autonomies a fer front a l'increment del Capítol 3 (Despeses Financeres), a causa de la pujada dels tipus d'interés. Aquest apartat és el que més augmenta en termes relatius en el pressupost de la Generalitat (+ 28,2%).
Línies estratègiques
Les línies prioritàries dels pressupostos de la Generalitat per a 2023 se centren principalment en la posada en marxa d'accions contra l'emergència climàtica; la lluita contra la inflació i protecció de l'ocupació; el reforç dels serveis públics i del dret a l'habitatge, i l'enfortiment de les institucions i la democràcia.
Els comptes per a 2023 se centren en quatre línies prioritàries: el reforç dels serveis públics i dret de tots a l'habitatge, la lluita contra la inflació i la protecció de l'ocupació, l'acció contra l'emergència climàtica i energètica i l'enfortiment de les institucions i la democràcia.
Entre les accions contra l'emergència climàtica, els comptes públics de la Generalitat per a 2023 contemplen un total de 165 milions d'euros per a la millora de l'eficiència energètica d'infraestructures i edificis públics de la Generalitat.
També es destinaran 150 milions d'euros per a posar en marxa 16 nous plans de sostenibilitat turística i s'assignaran 204 milions per a reforçar els recursos per a l'extinció, prevenció d'incendis i per a la reforestació. Així mateix, es destinaran 28 milions d'euros per a la modernització de sistemes de regadiu.
De la mateixa manera, aquests comptes revelen el suport al sector agrícola i ramader amb 71 milions d'euros orientats a la sanitat vegetal i animal, i a la promoció i millora de la competitivitat de la competitivitat de les indústries agroalimentàries.
A més, la lluita contra el despoblament compta amb 4,5 milions d'euros per al Fons de Cooperació Municipal i 1,9 milions per a la instal·lació de 135 caixers per a lluitar contra l'exclusió financera, mentre que es fomenta l'ús del transport públic amb una dotació de 270 milions amb la millora del servei d'FGV i ATMV.
Lluita contra la inflació i protecció de l'ocupació
Pel que respecta a la lluita contra la inflació i la protecció de l'ocupació, els pressupostos de la Generalitat per a 2023 recullen, entre altres mesures, l'ampliació del 30% del descompte en el transport públic.
De la mateixa manera, es destinen 124 milions per a pal·liar la pobresa energètica a través de la rehabilitació integral de barris i edificis amb l'objectiu de millorar l'eficiència energètica.
Igualment, aquests comptes públics compten amb 5 milions per al programa Imserso 2023, que permetrà a 150.000 persones majors gaudir de l'oferta turística de la Comunitat Valenciana.
A més, el pressupost comptarà amb una dotació de més de 120 milions d'euros destinats a ajudes, incentius i crèdits a les indústries valencianes intensives en consum energètic, i 12,6 milions per a la implantació d'instal·lacions d'energies renovables tèrmiques en diferents sectors econòmics valencians.
Altres accions que tenen per objecte lluitar contra la inflació i la protecció de l'ocupació comprenen l'aportació de 60 milions per a la transformació del teixit productiu i la innovació de la mà dels instituts tecnològics; 46,5 milions al Pla Estratègic de la Indústria Valenciana, per a millorar la competitivitat de les empreses; l'impuls dels plans d'ocupació jove, tallers d'ocupació i escoles taller amb 125 milions d'euros, així com ajudes per a la millora dels polígons industrials per un import de 40 milions d'euros.
També s'aposta per un augment de l'obra pública com a motor econòmic, amb una dotació de 300 milions d'euros per a projectes com el conveni de Parc Central, la redacció del tren Gandia-Dénia, l'estació Estels-Adif o la Ronda de Castelló de la Plana.
Reforç dels serveis públics
La consolidació dels serveis públics i el dret a l'habitatge és una altra de les línies estratègiques del Consell en els pressupostos per a 2023. De fet, es destinen més de 413 milions per a la millora i ampliació de les infraestructures sanitàries; 109 milions al Pla d'Atenció Primària i per primera vegada s'inclou en els comptes públics el Pla Valencià de Salut Mental, dotat amb 40 milions.
Així mateix, aquests comptes contemplen 64,4 milions per a fomentar ajudes al lloguer, l'emancipació juvenil i a fer front a l'emergència residencial, així com 72,8 milions per a ampliar el parc públic d'habitatges amb noves promocions i adquisicions.
En l'àmbit educatiu, es destinen més de 300 milions per a millorar els centres educatius de Primària i Secundària a través del Pla Edificant; 95,6 milions per al Pla de Finançament de les Universitats Públiques i 56 milions per a beques universitàries i FP, així com 82 milions dirigits al Bo infantil per a famílies amb xiquets i xiquetes de 0-3 anys.
Pel que respecta a les mesures dirigides a blindar l'escut social, el Consell aposta en els pressupostos de 2023 pel foment de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència amb una dotació de 462 milions d'euros; 52 milions per a la construcció i millora de residències de persones majors; 40 milions per a la millora de les condicions laborals del personal de Serveis Socials, i s'incrementa el pressupost destinat a la Renda Valenciana d'Inclusió amb un total de 288 milions.
De la mateixa forma, respecte a l'execució del Pla d'Infraestructures Judicials, s'augmenta fins als 48 milions d'euros i es destinen 61,5 milions a Justícia Gratuïta i Pròxima.
Enfortiment de les institucions
Un altre dels eixos estratègics del Consell per als pressupostos de 2023 se centra en l'enrobustiment de les institucions i la democràcia. Per a això, aquests comptes compten amb una dotació de 220 milions per a la digitalització de la Generalitat amb la finalitat de millorar els serveis públics de Justícia, Serveis Socials, Educació o Sanitat.
També es destinen 72 milions per a accions de Cooperació al Desenvolupament; 71 milions per al Servei Públic de Radiotelevisió; 1,9 milions per a la implementació del nou programa Beques 700 per a facilitar l'accés a la funció pública, judicial i fiscal, així com 1,3 milions per a la posada en funcionament de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, que tindrà la seua seu a Alacant.
Un sector públic centrat en la reactivació econòmica
Per part seua, el pressupost del Sector Públic de la Generalitat Valenciana ascendeix en 2023 a 3.979 milions d'euros amb un creixement del 7%, en línia amb el creixement pressupostari total i centrat especialment en la reactivació dels sectors econòmics valencians i en el desenvolupament dels serveis essencials a la ciutadania.
En concret, en aquest exercici les entitats que formen part del Sector Públic s'incrementen fins a les 61 en incorporar-se les institucions firals (IFA i Fira València), així com l'Agència Valenciana de les ITV i Espais Econòmics Empresarials. S'inclou també el nou Institut Valencià de la Memòria Democràtica.
L'Instrument Financer FININVAL, dependent de l'IVF, amb un creixement del 130,35% a través de la que es donarà suport a les indústries intensives en el consum d'energia i al teixit emprenedor i startups, és l'entitat que més creix mentre que de nou Labora i Ferrocarrils de la Generalitat amb 552 i 320 milions d'euros són les entitats amb més pressupost en termes absoluts.
El Consell busca de nou reforçar a través del Sector Públic Instrumental la competitivitat empresarial i la generació d'ocupació i per això entitats com l'IVACE, el pressupost del qual aconsegueix la xifra rècord de 236 milions d'euros o l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, amb 310,5 milions se situen també entre les entitats amb major volum pressupostari, on també destaquen l'AVI amb 75,7 milions i, per la seua rellevància en la lluita contra les emergències i l'extinció d'incendis, l'AVSRE i la SGISE amb un total de 183 milions d'euros.
Reforma fiscal
A través dels pressupostos per a 2023, la Generalitat ha dissenyat una nova reforma fiscal que augmenta l'esforç de les rendes més elevades amb una nova tarifa d'IRPF, de manera que s'estableixen tipus més elevats per a rendes a partir de 75.000 euros.
Així mateix, s'incrementa en 0,25 punts el tipus aplicable en l'Impost de Patrimoni per a les rendes de més d'1,3 milions i es crea un nou tipus de l'11% en l'Impost de Transmissions Patrimonials per a tots els immobles rústics i urbans amb un valor superior al milió d'euros, que actualment tributen al tipus general del 10%.