La Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia han tancat files entorn de la urgent necessitat d'abordar la reforma del finançament autonòmic durant la trobada de treball celebrat este dimarts entre la consellera d'Hisenda, Ruth Merino, i el conseller d'Economia i Hisenda de la Regió de Múrcia, Luis Alberto Marín, en el qual han analitzat les principals reivindicacions comunes sobre la reforma d'este model.
En la reunió s'ha posat de manifest que l'actual model de finançament, caducat des de fa deu anys, ha de ser substituït per un model "just, equitatiu i suficient" en el qual es reduïsquen les diferències que existixen entre les regions millor i pitjor finançades. En este sentit, cal recordar que la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia es mantenen des de fa anys a la cua en finançament per habitant ajustat, molt per davall de la mitjana de comunitats de règim comú.
Ruth Merino i Luis Alberto Marín han exigit de manera conjunta al Ministeri d'Hisenda que actualitze els imports dels lliuraments a compte de 2024 i que pague les quantitats que estan deixant de rebre les comunitats autònomes per esta falta d'actualització.
En el cas de la Comunitat Valenciana, el desfasament entre els imports que se'ls van comunicar a les comunitats autònomes al desembre i el que el Ministeri els està ingressant cada mes acumula ja un deute de 450 milions d'euros fins a este mes de maig. Per a la Regió de Múrcia, la quantitat pendent ascendix a 120 milions d'euros.
"Només des de principi d'any, el Govern d'Espanya ja els deu als valencians 1.000 milions d'euros; quantitat que s'exigix no per a ser més que ningú, sinó per a no ser menys", ha denunciat la consellera d'Hisenda per a quantificar tant l'esmentat perjuí que suposa la no actualització dels lliuraments a compte de 2024, com l'infrafinançament que arrossega la Comunitat Valenciana des de fa anys respecte a la mitjana de comunitats autònomes.
Sobre este tema, Ruth Merino ha criticat que la congelació dels lliuraments a compte és la conseqüència directa de "la decisió irresponsable del Govern de Pedro Sánchez d'eludir la seua obligació constitucional de presentar al Parlament un projecte de Pressupostos". "Mentre el Ministeri d'Hisenda continue sense posar-li remei, la Comunitat Valenciana rebrà este any 1.793 milions d'euros menys", ha detallat Merino.
Per part seua, el conseller d'Economia, Hisenda i Empresa de la Regió de Múrcia ha denunciat "la falta de lleialtat institucional de la ministra d'Hisenda, que manté un hermètic silenci i ni tan sols s'ha dignat a contestar a la carta que li enviem fa ja més d'un mes per a demanar-li una solució a un problema que genera greus tensions de tresoreria en les comunitats pitjor finançades com som la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana".
Per això, els responsables d'Hisenda de les dues regions han tornat a reclamar al Govern central que procedisca a actualitzar de manera immediata els lliuraments a compte de 2024 mitjançant un Reial decret llei, tal com es va fer en 2019 en un precedent similar.
Condonació del deute
Una altra de les reivindicacions plantejades en la trobada d'este dimarts a València fa referència al deute generat per l'actual sistema de finançament autonòmic. En el cas de la Comunitat Valenciana, segons l'informe dels experts de la Comissió Consell-Corts, el 78% del deute actual és conseqüència directa de l'infrafinançament. En el cas de la Regió de Múrcia, un informe de l'IVIE xifra en 95,5% el percentatge de deute generat per les insuficiències del sistema de finançament.
"El deute de la Comunitat Valenciana derivada per tots els components de l'infrafinançament s'eleva a 43.000 milions d'euros. És prioritari que el Govern aborde esta qüestió per a garantir la sostenibilitat financera de les autonomies i que ho faça de forma necessàriament vinculada a la reforma del finançament autonòmic", ha defés Ruth Merino.
Mentrestant, el seu homòleg de la Regió de Múrcia ha manifestat que la relació directa entre l'actual sistema de finançament autonòmic i el deute que tenen la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana "és absolutament inqüestionable". "Per això, la reforma del sistema i la condonació del deute han d'anar necessàriament de la mà. No obstant això, cada dia veiem amb impotència com el Govern central demostra que no té cap intenció d'abordar la reforma i, lluny de plantejar una solució, tracta d'asfixiar-nos encara més intentant imposar-nos un dèficit zero mentre es reserva un dèficit del 3%", ha denunciat Luis Alberto Marín.
7.128 milions per a igualar la Comunitat Valenciana a la resta d'autonomies
Davant la falta de voluntat del Govern central per a canviar el model de finançament, els consellers d'Hisenda de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia han posat l'accent en la necessitat d'implantar un Fons Transitori d'Anivellament per a les comunitats infrafinançades mentre seguisca sense abordar-se la reforma pendent del sistema de finançament.
La consellera d'Hisenda ha lamentat que la renúncia del Govern central a elaborar els PGE de 2024 haja suposat d'entrada tancar eixa porta, però ha recordat que, tant l'aprovació d'una transferència per a igualar a la mitjana a les comunitats infrafinançades, com l'actualització dels lliuraments a compte d'enguany podrien aprovar-se per Reial decret llei. "Per tant, és merament una qüestió de voluntat política del Govern de Sánchez", ha afegit la consellera d'Hisenda valenciana.
Per part seua, el seu homòleg murcià ha apuntat que el Ministeri d'Hisenda "no pot continuar mirant cap a un altre costat mentre es multiplica la bretxa territorial i les comunitats infrafinançades veiem com hem d'endeutar-nos per a poder prestar els mateixos servicis públics que la resta de comunitats".
En el cas de la Comunitat Valenciana, i segons un estudi elaborat per la Comissió d'Experts en finançament autonòmic nomenat per les Corts, este fons d'anivellament hauria de ser de 7.128 milions d'euros en total per al conjunt de la legislatura, la qual cosa de mitjana suposa 1.782 milions d'euros a l'any.
Per a la Regió de Múrcia, la quantitat a rebre d'eixe fons per a igualar el seu finançament a la de la mitjana de les comunitats autònomes hauria d'aconseguir els 2.340 milions.