Economia

La Comunitat Valenciana, a la cua en finançament autonòmic

La valenciana és la regió que menys va rebre en 2021 del sistema de finançament autonòmic al costat de la Comunitat de Madrid i les Illes Balears

1 minut

Reunió entre el president Ximo Puig, la vicepresidenta Aitana Mas i el vicepresident Héctor Illueca

La Comunitat Valenciana segueix a la cua quant a finançament autonòmic i és la regió que menys va rebre en 2021, ingressant 2.247,1 euros per habitant, la qual cosa suposa 178 euros menys que la mitjana.

Les dades, que corresponen a l'exercici anterior, ja que encara no es disposa dels d'enguany, es desprenen de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) després d'actualitzar la seua eina per a comparar la informació econòmica i financera entre les diferents comunitats autònomes, amb nous indicadors de despeses i ingressos.

La situació valenciana contrasta amb altres autonomies com Cantàbria o La Rioja, que van ser les que van obtenir més recursos: 3.278,9 i 3.238,6 euros, respectivament. Per part seua, Catalunya va rebre 2.800,2 euros per habitant, 434,5 euros més que la Comunitat de Madrid, que va ingressar 2.365,7 euros 'per càpita'.

De mitjana, les 15 CCAA de règim comú van rebre 2.425,1 euros per habitant, tenint en compte que tant País Basc com Navarra no apareixen en la taula perquè compten amb un sistema propi de finançament.

Al costat de la Comunitat Valenciana, es troben a la cua del sistema de finançament la Comunitat de Madrid, amb 2.365,7 euros, i les Illes Balears, amb 2.373,5 euros.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, a Les Corts. Imatge de Rober Solsona

Una qüestió estructural

Sobre aquest tema, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, recordava ahir que el finançament és una qüestió estructural i en aquests moments és "absolutament imprescindible i necessari" l'acord.

Així mateix, es lamentava pel fet que "si no és possible arribar a un acord en el compliment constitucional per a renovar el CGPJ, que és una qüestió que exigeix la Constitució, imaginen-se en el finançament, que porta bloquejat des de l'any 14".

Malgrat això, Puig recordava que "vam partir l'any 15 d'una situació de gran inferioritat i en aquests moments estem superant la inversió per habitant encara que siga a costa de l'augment del deute, però eixe deute ha de residenciar-se en l'Estat per a garantir la igualtat", per la qual cosa, augurava, que "més prompte que tard, és l'Estat espanyol el que ha d'assumir el seu cost".

La vicepresidenta del Consell, Aitana Mas

Sistema transitori d'anivellament

Per a Aitana Mas, vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, el Govern central hauria d'aprovar un "sistema transitori d'anivellament" que entre en vigor fins a aconseguir l'acord final de reforma del model de finançament autonòmic.

En aquest sentit, Mas apuntava ahir que si aconseguir un acord pel nou sistema de finançament costarà "un temps determinat", el Govern central hauria d'aprovar un "sistema transitori d'anivellament" que servira perquè la Comunitat Valenciana comptara amb "els diners extres que suposaria estar en la mitjana de la resta de comunitats autònomes". "Perquè nosaltres no som ciutadans de segona", ha subratllat.

El president del PPCV Carlos Mazón

Sense voluntat política

El president del PPCV, Carlos Mazón, aprofitava aquestes dades per a denunciar que "no canviar el model de finançament autonòmic és el gran fracàs i engany del president del Govern, Pedro Sánchez, i del cap del Consell, Ximo Puig, amb la Comunitat Valenciana", i assegurava que "no existeix voluntat política".

El dirigent 'popular' es lamentava que "durant aquests anys ens han promés alguna cosa que era bàsic per a nosaltres i que no han complit".

El portaveu socialista d'Hisenda en Les Corts, José Muñoz, preguntava, sobre aquest tema, al Partit Popular "què ha fet el seu partit per la reforma del model de finançament a més de posar traves" i els recordava que "quan van tindre majoria i podien canviar-lo no van moure ni un dit i ara el bloquegen".