Economia

CEAV planteja set línies estratègiques enfront de la incertesa econòmica

1 minut

Gent passejant per un carrer de Quart de Poblet

Els efectes de la guerra a Ucraïna ja es perceben en tota Europa amb l'alça dels preus conseqüència, al seu torn, de l'alça del preu del gas i de l'energia en general. I l'hivern en el nord d'Europa pot ser molt dur si es continua amb la dependència energètica de Rússia. Per aquest motiu i per a avançar en la cohesió social, CEAV treballarà en set línies estratègiques, prioritats del moviment veïnal en aquest entorn d'incerteses, explica el president de CEAV, Juan Antonio Caballero.

En primer lloc constatar que no es poden trencar línies de caràcter estratègic que el món s'ha acte-imposat. Dit d'una altra forma i com a exemple: els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 no es poden ajornar, el moviment veïnal ha d'apostar per ells i intentar evitar demores en el seu compliment.

En segon lloc el canvi climàtic és un fet que embolica qualsevol actuació tant institucional com ciutadana. Com a veïns i veïnes conscients d'això tenim la responsabilitat d'estendre la comprensió del fenomen entre els nostres veïns i veïnes i de pressionar a les administracions públiques perquè actuen d'acord amb els fets científics provats i les hipòtesis de futur que els mateixos científics apunten.

En tercer lloc segueix la batalla de la participació ciutadana en les decisions públiques. Molt més ara en el context assenyalat. No se superarà la crisi que s'aveïna sense la participació ciutadana. Per això, és raonable l'exigència que federacions i confederacions veïnals siguen present en quants organismes de participació existisquen, serà una garantia la presència ciutadana a l'hora d'establir polítiques públiques amb el necessari suport social.

En quart lloc és d'extraordinària importància el seguiment de les reformes del sistema sanitari amb especial referència als canvis que s'estan proposant en Atenció Primària i Salut Comunitària, es tracta de la pedra angular de tot el sistema sanitari públic i del seu bon funcionament depén de la supervivència d'aquest.

En cinqué lloc, ha de parar atenció als pressupostos municipals, autonòmics i estatals amb l'objectiu d'establir si serveixen per a millorar la cohesió social o són un "salve's qui puga". Un exemple determinant per a posicionar-se pot ser el capítol d'habitatge en cada cas, ací es visualitzarà el compromís social de qui governa. El moviment veïnal ha d'actuar amb independència però sense complexos, és possible que tot desemboque en una crisi de conseqüències imprevisibles si la guerra continua.

En sisé lloc el moviment veïnal, des de la seua independència, i davant les pròximes eleccions municipals i autonòmiques (després les estatals) ha d'actualitzar el seu programa veïnal tant de local, autonòmic i estatal. Cal buscar tindre presència com a interlocutors socials de primer nivell.

Finalment i en seté lloc cuidar i fomentar les aliances amb les organitzacions socials més importants: sindicats i associacions de consumidors prioritàriament. Seria un gest de supèrbia activista no reconéixer les nostres limitacions a l'hora de mobilitzar o de pressionar en alguna de les direccions anteriorment citades.

Una vegada més l'actiu social no ha d'arrugar-se, ha d'afrontar, dins de les seues possibilitats, una actuació raonable distingint molt bé els qui treballen en la línia establida en les seues Assemblees i els qui estan a la contra.