Els índexs d'absentisme laboral continuen a l'alça. L'any passat, Espanya va comptabilitzar una mitjana de 480 baixes laborals per cada mil treballadors, la qual cosa situa al país com el territori amb més absència d'empleats en els seus llocs de treball de tota Europa. La Comunitat Valenciana va pujar un 6,3% el seu percentatge respecte al 22, i es tracta de l'autonomia que més s'ha incrementat. De fet, entre 2019 i 2023, l'absentisme laboral va créixer un 33% en el territori valencià.
De mitjana, s'estima que els treballadors de la Comunitat passen deu dies més de baixa que la resta dels espanyols. En el primer trimestre de 2023, es va computar que 132.372 valencians faltaven al treball al dia, dels quals 98.948 comptaven amb justificant mèdic i 33.424 no tenien causa justificada.
Segons un estudi elaborat per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, el 83% de les empreses valencianes desconeixen el cost real que els suposa l'absentisme laboral. L'Institut Valencià d'Estadística va realitzar una anàlisi i va estimar que la despesa mitjana se situa en 430 milions d'euros.
Per sectors d'activitat, l'àmbit de la indústria va ser el que més absentisme laboral va patir en 2023, un 6,8%. A este li segueix l'àrea dels serveis, amb un 6,6% i el de la construcció, amb un 4,5%.
Les ocupacions que van comptabilitzar major absència dels seus treballadors van ser les ocupacions de correus i postals (10,9%). Amb una dècima menys, 10,8%, estan l'assistència a establiments residencials i els empleats en activitats de joc d'atzar i apostes. Destaca, també, el 9,9% d'absentisme laboral en el sector sanitari.
Per part seua, els que van patir menors índexs d'absentisme laboral són les activitats relacionades amb la gestió de l'ocupació (2,4%), els treballadors de comptabilitat i labors jurídiques i els empleats d'Informàtica, Recerca i desenvolupament, tots dos amb un 3,3%.
També, s'ha establit que el caràcter de l'empresa influïx en gran mesura en l'absentisme laboral. Les companyies que compten amb un nombre més alt de treballadors i seus tendixen a sumar més baixes. No obstant això, les que ofereixen major diversitat laboral a nivell de contractes i antiguitat de la plantilla patixen menys absentisme. El mateix ocorre amb les que tenen polítiques salarials menys restrictives, flexibilitat d'horaris i iniciatives de conciliació.
Salut mental: principal motiu de baixes
Un informe realitzat per la Universitat de València (UV) en col·laboració amb la UGT del País Valencià sobre salut mental i prevenció de riscos laborals ha decretat que el 25% dels treballadors europeus afirmen patir "estrés laboral excessiu". De fet, els trastorns relacionats amb problemes psicològics causen el 15% dels dies de baixa.
Segons Javier Blasco, director de The Adecco Group Institute, un 32% de les persones que tenen ocupació actualment opinen que la seua salut mental ha empitjorat en l'últim any. Així mateix, una de cada quatre empreses asseguren que els seus treballadors s'han vist afectats recentment per ansietat, depressió o trastorn d'estrés posttraumàtic.
A Espanya, entre l'1 de gener i el 30 de juny de 2024, van ser quasi 338.000 els treballadors que van faltar al seu treball per desordres relacionats amb la seua salut mental. Això suposa un 10% de baixes comptabilitzades per aquests problemes respecte a 2023. Si s'atén en concret a la Comunitat Valenciana, és pertinente remarcar que l'any passat, un total de 30.226 persones van obtindre l'excedència laboral per malalties de caràcter psicològic.
Mariano Sanz, secretari de Salut Laboral i Sostenibilitat Mediambiental de Comissions Obreres (CCOO), explica que les baixes d'incapacitat temporal atorgades a pacients amb trastorns de salut mental són les terceres amb duració més llarga. Per tant, segons el portaveu de CCOO, resulta imprescindible "prestar la suficient atenció a aquesta problemàtica".
El mateix opina Adrián Todolí, professor de la UV i participant en l'estudi de la facultat sobre salut mental i riscos laborals. Segons el docent, entre un 60% i un 80% dels casos afectats per problemes de salut mental podrien evitar-se amb una regulació dels ritmes laborals, la reducció de la precarietat laboral i la millora de les relacions socials en l'ambient de treball.
Antonio Galvañ, secretari autonòmic d'Ocupació, assegura que la causa principal de l'augment de l'absetismo laboral en la Comunitat Valenciana és l'increment de trastorns psicològics que pateixen els treballadors derivats de males condicions en el seu ús. Per a solucionar-ho, Galvañ posa l'accent en la prevenció de riscos laborals, que qualifica com a "eina clau" per a reduir la falta al treball. "La psicosociologia és la branca oblidada de l'àmbit laboral", sentència.