La Conselleria d'Economia Sostenible, a través de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), finança la 30 edició de la 'Guia AIJU 2020-2021', centrada en la situació del temps d'oci i la influència de la pandèmia en el joc dels xiquets i xiquetes, a través de set claus durant el període previ, durant i postconfinament.
La 'Guia AIJU', única de les seues característiques avalada per institucions de consum i basada en criteris de qualitat, ha comptat amb una ajuda de l'Ivace de 184.000 euros, dins de la línia de fons de la Generalitat.
El conseller d'Economia, Rafa Climent, ha assistit a la presentació de la 'Guia AIJU', on ha ressaltat la trajectòria d'aquesta línia d'investigació de l'Institut Tecnològic de Productes Infantils i Oci ( AIJU) que "durant 30 anys ha sigut capaç d'adequar-se a les necessitats i demandes de les famílies fent costat a les empreses que estan fent joguets de qualitat segons les tendències socials i tecnològiques més innovadores del mercat".
En aquest sentit, el responsable d'Economia ha destacat la importància del joguet com a aliat de famílies, xiquets i xiquetes en l'actual conjuntura marcada per les restriccions, al mateix temps que ha traslladat el suport de la Conselleria a la indústria joguetera de la Comunitat "perquè continue el seu creixement a nivell nacional i internacional, contribuint així a la recuperació econòmica".
Climent ha estat acompanyat per la directora general de l'Ivace, Júlia Company, el director d'AIJU, Manuel Aragonés, i el president de l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), José Antonio Pastor.
Els tres han pogut visitar la sala de jocs d'AIJU-Toy Lab, amb una selecció dels 126 productes avalats per aquesta Guia, procedents de 31 grups d'empreses.
Per al director d'AIJU, Manuel Aragonçes, en aquesta Guia "només hi ha recomanacions d'aquells joguets que superen estudis pedagògics i d'adequació a l'ús que inclouen proves amb usuaris".
El joc com a valor refugi
Per a l'elaboració de la Guia s'han dut a terme tres estudis entre més de 2.500 famílies espanyoles durant el període de preconfinament (1.600 famílies), durant el període de confinament (650 famílies) i en el postconfinament (635 famílies).Les conclusions d'aquests estudis assenyalen que, durant el confinament, els xiquets i xiquetes han tingut més temps lliure que s'ha traduït en un augment del seu temps de joc en 1 hora i 30 minuts de mitjana.; temps que s'ha dedicat, fonamentalment, a manualitats, jocs de taula, construccions i nines.
Aquest fet demostra la gran importància que ha tingut el joc com a element de refugi, evasió, aprenentatge i distracció durant aquest període.
Aquest temps de joc es va mantindre després del confinament, ja que el 56% dels més xicotets continua jugant amb joguets més que abans del confinament i, especialment, fins als 9 anys.
No obstant això, el joc a l'aire lliure continua sent una assignatura pendent. Abans del confinament, el 82% dels xiquets i xiquetes jugava a l'aire lliure menys temps del recomanat i aquesta situació s'ha vist empitjorada durant el confinament i desconfinament.
Joc en solitari i amb familiars
Dins dels estudis realitzats, un altre de les dades aportades és que durant el període del confinament i postconfinament, els xiquets i xiquetes estan jugant més en solitari (59%), amb els seus pares o mares (67%) o els seus germans i germanes (46%) i, en menor mesura, amb els amics, amigues i companys i companyes de classe.En aquest sentit, el coordinador de l'àrea d'Investigació Infantil en AIJU, Pablo Busó, ha indicat que "el joc compartit destaca en els joguets d'esport i aire lliure, bicicletes, patinets i jocs de taula. Mentre que el joc en solitari destaca en categories com a peluixos, nines i figures d'acció".
A més, una altra de les conclusions és el creixement exponencial dels videojocs en aquesta pandèmia i l'excés de temps enfront de les pantalles. Així, tauletes i mòbils s'han convertit en reis de les pantalles.
Els videojocs són la categoria de joc preferida per al 35% dels xiquets i xiquetes, que va augmentar el seu temps de joc de 25 minuts abans del confinament a 55 minuts en el confinament, i s'ha vist consolidat durant el període de postconfinament.
Els xiquets i xiquetes, a partir dels 7 anys, han jugat entorn d'una hora o hora i mitja diària durant el confinament.
Si bé, abans del confinament, el 61% de menors passava més temps del recomanat per les persones expertes enfront de les pantalles, aquest percentatge ha augmentat al 95% durant el confinament. En aquest curs escolar, el 80% dels xiquets i xiquetes està més temps enfront de les pantalles del qual estava abans del confinament.
A la vista d'aquestes dades, Pablo Busó ha explicat que "d'una banda, els xiquets i xiquetes tenien més temps lliure, i per un altre, els pares i mares trobaven dificultats a l'hora de transformar la seua casa en el lloc de treball, la qual cosa va fer que anaren més permissius amb el temps que passaven jugant a videojocs".
D'altra banda, els estudis realitzats mostren com la pandèmia ha reduït les relacions socials dels xiquets i xiquetes. No obstant això, gràcies a la tecnologia han pogut relacionar-se a través de videotelefonades i joc virtual, ja que pràcticament la meitat de menors que juga a videojocs ho fa de manera virtual amb altres xiquets i xiquetes.
TikTok, la xarxa que més ha crescut entre menors
El 90% dels xiquets i xiquetes va augmentar les seues videotelefonades durant la pandèmia i el 80% han augmentat el temps destinat a les partides virtuals amb els amics i amigues.TikTok està sent un dels grans canvis en aquest període. El 60% dels xiquets/as utilitza aquesta xarxa social tant com per a visionar com per a crear contingut públic i privat.
L'augment del valor de l'activitat física és una altra de les tendències. Els pares i mares són conscients de la importància de l'activitat física però premien la seguretat dels fills. Així, el 75% dels xiquets i xiquetes practicava alguna activitat física en el període previ a la pandèmia.
Així mateix, durant el confinament aquesta situació va canviar i va arribar a ser una de les majors preocupacions per als pares i mares, que aprofitaven els passejos limitats per a jugar amb patinets, patins i bicicletes, ja que el 23% dels xiquets i xiquetes ha deixat de fer extraescolars esportives durant el confinament.
Tendències nadalenques
Quant a les tendències que durant la campanya de Nadal es podran veure en el mercat, la directora del departament d'I+D en productes infantils d'AIJU, María Costa ha assenyalat fonamentalment tres: Digital Go Physical, Toys for Future i Be You.La primera reflecteix el vincle entre el món digital i el joguet. "Cada vegada més els joguets físics s'inspiren o assimilen a les característiques dels joguets i continguts de caràcter tecnològic", ha indicat Costa.
Quant a la segona tendència de joguets cap a causes mediambientals, aquests milloren el coneixement dels xiquets i xiquetes en temes relacionats amb la sostenibilitat i consciència mediambiental i estan fets amb materials més sostenibles.
Els joguets Be You són aquells que ressalten la diversitat de persones i la inclusió i, com ha subratllat María Costa, "el millor joguet és aquell que permet ser utilitzat per un ampli nombre de xiquets i xiquetes, tinguen unes capacitats o altres, aportant valors positius, interacció, cooperació i creativitat".
Els joguets que apareixen en la 'Guia AIJU' estan analitzats per un equip de persones expertes d' AIJU, el Centre de Referència Estatal d'Autonomia Personal i Ajudes Tècniques (CEAPAT) i l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), que analitzen l'accessibilitat dels joguets que són seleccionats aplicant l'eina europea TUET.